Marta Piedra (1982) no es mossega mai la llengua: amb el seu llapis o el seu iPad tant et dibuixa les vergonyes de la fugida del Rei Joan Carles a Abu Dhabi com t'il·lustra els micromasclismes que vivim les dones al carrer, a l'oficina o als jutjats. La seva lluita particular amb la seva feina és posar a debat tot el que li genera incongruències morals: el patriarcat, el canvi climàtic, la sostenibilitat o l'animalisme són recurrents en les vinyetes que exposa al seu feed d'Instagram. Amb més de 150.000 seguidors a les xarxes socials, la il·lustradora madrilenya ha hagut de suportar la dictadura del like per fer-se un lloc en un sector en el qual, el que no s'ensenya, no existeix, i ho ha aconseguit amb escreix: a més d'una llarga llista de projectes professionals, aquest any és un dels caps de cartell del Cruïlla Arts, l'apartat del festival Cruïlla 2022 que mostra i reivindica altres disciplines artístiques més enllà de la música.
🌈 Cruïlla 2022: tot el que has de saber per gaudir del festival a Barcelona
Aquest any participes al Cruïlla Arts. Contenta?
Contenta no, el següent. Quan em vaig veure al cartell, allà col·locada, no m'ho podia creure. Com una estrella de rock (riu).
Ja saps què o a qui et tocarà dibuixar?
Sí! La meva sessió serà una animació de menjar típic de foodtrucks que balla al ritme del musicón dels súper artistes que actuaran aquest any al Cruïlla.
Tu en què penses quan dibuixes, quan crees?
Uf, depèn de la intenció del dibuix! Si estic dibuixant per a xarxes socials —que sol ser el més habitual—, tinc al cap les persones que em llegiran o veuran. Poder aportar-los una cosa de valor, ja sigui un riure en un moment en què ho necessitin, un coneixement que no tinguin, despertar una curiositat que havia estat adormida... Però el que més m'agrada és quan, gràcies a un dels meus dibuixos, la gent s'obre, parlen de les seves emocions i comparteixen les seves necessitats, els seus desitjos o, perquè no, també les seves frustracions.
La normalització fa la cultura i la cultura dirigeix les decisions que prenem: és la manera de fer realitat un canvi social
El teu treball posa el focus en temes que desperten polèmiques.
Em sembla súper important continuar normalitzant temes com el feminisme o la sostenibilitat. La normalització fa la cultura i la cultura dirigeix les decisions que prenem. I gràcies a aquestes decisions, continuem normalitzant. És la manera de fer realitat el canvi social que tanta falta ens fa.
Creus que t'ha tancat portes posicionar-te tant?
És molt possible que sí, però segurament aquestes portes no eren per a mi. Jo sempre he tingut la fortuna de caure en llocs en els quals se m'ha valorat.
És difícil fer humor quan una està de mala llet?
Potser en el moment una mica, però als 5 minuts ja és necessari passar a una altra cosa i riure't de l'emprenyamenta que portaves. La mala llet és un esprint explosiu, el sentit de l'humor és una cursa de resistència que t'ha d'acompanyar tota la vida.
Dona i artista: dos requisits que poden dificultar l'ascensor laboral. Com el vius?
Jo el visc molt bé, potser perquè no em fixo en els desavantatges i perquè no tinc caps. Tinc un propòsit, i tracto de no entretenir-me gaire amb les dificultats que puguin sorgir. Si per "allà" no em deixen, me'n vaig per un altre camí i ja està.
La mala llet és un esprint explosiu
Has notat diferències entre homes i dones al sector?
Jo personalment no. També et dic que tinc la sort d'envoltar-me sempre de gent molt afí a mí i mai no he vist aquest tipus de coses, però el que et deia, que tampoc no em fixo gaire en això. Jo segueixo el meu camí.
La il·lustració també és un sector precaritzat, en el qual moltes vegades la vostra feina es demana de forma altruista, gratuïta o a canvi de molt poc. T'ha passat?
Per descomptat que m'ha passat. He treballat gratis mil vegades, però crec que de vegades toca pagar un preu per dedicar-te al que estimes. Vaig treballar d'informàtica diversos anys, i ja et dic jo que d'informàtica no vaig treballar gratis mai de la vida, perquè ho detestava (riu). Vaig viure aquest tipus de situacions sobretot quan vaig començar i feia moltes feines de disseny gràfic per a empreses. Algunes de mal pagades i altres directament gratis. Avui dia si faig alguna cosa de forma gratuïta ha de ser per a una causa que per a mi valgui realment la pena.
I per què creus que que tot el que envolta l'art és precari?
Bé, jo crec que les persones que ens dediquem a l'art som persones a les quals ens apassiona realment el que fem, i hi ha com una espècie de paradigma col·lectiu al voltant que la teva feina no et pot agradar. Si estàs fotuda de 9:00 a 18:00 és una feina de veritat, però si gaudeixes de 5:30 a 19:00 és que estàs de conya.
Es pot viure íntegrament de la il·lustració?
Jo sempre he pensat que tenir tots els ous a la mateixa cistella és poc intel·ligent, per això diversifico i, a més de la il·lustració, em dedico a altres coses com el disseny gràfic, el disseny d'experiència d'usuari, disseny d'interfícies, animació, tatuatge, etc. A més, m'encanta aprendre coses noves i experimentar.
Molts il·lustradors us heu abocat a les xarxes socials com a aparador per mostrar el vostre portafoli.
Les xarxes socials són un mal necessari, però si les utilitzes de forma intel·ligent poden portar-te a llocs on mai no hauries imaginat arribar. A mi els likes i l'exposició cada vegada m'importen menys. Al final les RRSS són un negoci i n'aconsegueix més qui més hi inverteix.
Hi ha com una espècie de paradigma col·lectiu al voltant que la teva feina no et pot agradar
L'art està considerat una feina de segona?
Per a mi sens dubte que no. Res que tingui la capacitat d'emocionar pot ser de segona.
Què és, per a tu?
L'art és la meva vida. Sense art no soc res, com diria Amaral.
Quins projectes tens al cap d'ara endavant?
Ui, un munt de coses! El més proper és un llibre amb Larousse en col·laboració amb Lara Castro-Grañén, que és psicòloga i sexòloga, i que veurà la llum ben aviat. Espero que no em renyin per explicar-ho (riu). Tinc dos projectes més a llarg termini dels quals encara no puc dir res i que estic segura que ajudaran a canviar moltes vides. I, a més estic treballant en un parell de projectes de disseny UX i web.
No pares!
Sempre van sortint col·laboracions súper interessants i motivadores, així que estic tot el dia enfeinada. El que és millor de la meva feina és que sempre hi ha històries per explicar, mai no m'avorreixo!
Doncs va, digue'm tres artistes que t'inspirin.
Diego Rivera, Forges i Pablo Stanley.
I ja que estaràs al Cruïlla, tres cançons que t'ajudin a inspirar-te en els teus processos creatius.
Ostres, n'hi ha tantes que escollir-ne només tres serà complicat. Em centraré en artistes que toquin aquest any: Enero en la playa, de Delafé y las Flores Azules; Visa para un sueño, de Juan Luis Guerra i Domingo astromántico, de Zahara.