Martí Gironell ens descobreix per què Montserrat no va ser cremada pels milicians anarquistes durant la guerra

Fa uns 25 anys, pels qui tingueu una certa edat (i memòria televisiva) recordareu un jove Martí Gironell (Besalú, 1971) fent d'home del trànsit a TV3. Era al programa dels Matins de TV3 del Josep Cuní, una figura que es va inventar el mític periodista i que també va fer Espartac Peran, però que amb els anys va acabar desapareixent. Martí Gironell, a més de presentar l’En Directe, arrencar els informatius del 324, presentar La Marató (quan encara era coral), presentar els informatius del cap de setmana amb la Núria Bacardit i fer un parell de substitucions a l’estiu a Catalunya Ràdio, ja fa més d’una dècada i mitja que es dedica al món de l’escriptura.

L’any 2007 es va estrenar amb El pont dels jueus i des d'aleshores ha utilitzat sempre la mateixa fórmula, la novel·la històrica, barrejant personatges reals i ficticis. Des de L'arqueòleg, Paraula de jueu, L'ultim abat, El primer heroii o La força d'un destí, totes les seves obres tenen en comú el vincle amb la religió i la hhistòria de Catalunya. "Hem d'entendre que Catalunya està forjada sobre esglésies, abadies, monestirs, abats i monjos. Com a país tenim una relació molt directa amb la religió, per tant, no en podem defugir". Però han hagut de passar disset anys des d'aquella primera novel·la perquè Gironell s'atrevís amb una història sobre la Guerra Civil Espanyola. Ja fa un parell de mesos que podeu trobar a les estanteries de les libreries 'La muntanya del tresor', una història que ens trasllada al 1936 a l'abadia de Montserrat i ens descobreix, no només per què durant la guerra no va ser cremada ni saquejada pels milicians anarquistes, sinó tot el que atresora la muntanya sagrada.

Em pots fer cinc cèntims de la novel·la?
La història que trobaran a La muntanya del tresor, sorprendrà perquè és molt desconeguda. Les conseqüències que va tenir la Guerra Civil sobre Montserrat no són inèdites perquè s'han publicat llibres, però sí que han estat poc divulgats. Per tant, explico la història de supervivència d'un símbol català com és Montserrat, però vist des dels ulls d'un nen que forma part de l'escolania.

Explico la història de supervivència d'un símbol català com és Montserrat

Que és el protagonista d’aquesta història.
Exacte. Quan esclata la guerra civil hi ha 700 persones a Montserrat que s'han d'evacuar, entre les quals els nens de l'escolania. La majoria se'n van amb les seves famílies, però vaig pensar, si n'hi ha un que és orfe, s'haurà de quedar a dins, que és en Benet Nomdedéu. I a partir de la seva mirada anem veient com es transforma Montserrat durant els anys de guerra, des del juliol del 36 al gener del 39.

Com es va transformar, doncs, Montserrat durant la Guerra Civil?
Es va convertir en un hospital militar amb més de 3.000 llits, la biblioteca va continuar funcionant a tota castanya, com la impremta dels monjos. Montserrat era un refugi per a moltes persones que hi anaven a buscar pau i tranquil·litat, malgrat tot, era una bombolla dins de Catalunya.

Era un espai que, tant republicans com nacionals, creien que s'havia de preservar.
Sí, i gràcies a això, es manté durant la Guerra Civil i no la cremen ni la saquegen. Sí que és veritat que hi ha  milicians que s'emporten algunes coses i que el Carles Gerard, que és el comissari polític que hi envia la Generalitat, haurà de fer petites concessions perquè no li toquin el gruix del patrimoni.

Com vas descobrir aquesta història?
Em va arribar d'una manera molt curiosa. Quan Spielberg i els Obama van venir a Catalunya pel concert de Bruce Springsteen, van visitar l’abadia. Doncs el qui durant molts anys ha estat el cap de premsa de comunicació de Montserrat, el periodista Òscar Bardají, va explicar per la ràdio com havia anat la visita. L’endemà li vaig trucar i em va explicar que l'Àngels Rius, la bibliotecària de l’abadia, havia trobat molta documentació, fotografies, documents de l’època de la guerra i vaig pujar a conèixer-la.

I què vas descobrir?
Doncs, la quantitat de gent coneguda i històrica que hi va passar i els fets que van tenir-hi lloc. Vaig saber que havia d’explicar-ho, perquè quan vaig baixar de Montserrat i la gent del meu voltant feia cares estranyes perquè no coneixien aquests episodis, vaig saber que havia de posar llum a la foscor, perquè era un capítol de la nostra història molt fosc, que se'n coneixien ben pocs detalls.

Què atresora la muntanya, què ens pots desvelar?
N'hi ha diversos de tresors, no només un de gran i de potent, que es desvela al final i que és com un caramel. Hi ha el tresor físic dels incunables que atresora la biblioteca, els museus, tant el bíblic com el de pintura, que té unes col·leccions extraordinàries. I d’altres tresors que són més immaterials i que tenen més a veure amb certs valors humans, que sembla que en una guerra et deshumanitzes, però que certs episodis produeixen girs a la història i que són importants de conservar-los.

Amb la feina que has fet de documentació, què has descobert de Montserrat que no sabies?
Moltes coses, per exemple que la Generalitat va fer un decret exprés pel qual es va apropiar de l'Abadia del Monestir de Montserrat i la va convertir en una propietat del poble, i això és el que d'entrada atura els primers milicians anarquistes que pujaven amb la voluntat de cremar Montserrat, com havien fet amb moltes altres esglésies. També el fet de saber que es converteix en un hospital militar amb més de 3.000 llits, on el doctor Josep Trueta desenvolupa la seva gran tècnica per evitar tallar i amputar cames gangrenades, o com ara el fet de saber que s'hi roda una pel·lícula amb Max Aub i André Malraux, o que la impremta dels monjos de Montserrat continua en funcionament i publiquen el primer llibre a Espanya de Pablo Neruda, o que hi actuava la bella Dorita. També que hi va passar el Tresor de la República en direcció cap a l'exili, que s'hi va celebrar un dels dos últims Consells de ministres de la República amb Juan Negrín, la Passionària i tot un conjunt de personatges històrics, que Companys hi tenia una cel·la o que Azaña hi va viure tres mesos.

Vaig descobrir que la Generalitat va fer un decret exprés pel qual es va apropiar de l'Abadia del Monestir de Montserrat i la va convertit en una propietat del poble, i això és el que d'entrada atura els primers milicians anarquistes que pujaven amb la voluntat de cremar Montserrat, com havien fet amb moltes altres esglésies

 

També hi ha un personatge una mica fosc, no sé si en podem parlar i podem desvelar-ne detalls, en Sabino Areso Ayerde (Fra Areso).
Exacte. És un personatge molt curiós, molt llaminer. Era el porter de Montserrat, era l'home que tenia les claus, i era un obertament del bàndol nacional, un espia de Franco.

El porter de Montserrat era un home del bàndol nacional, un espia de Franco

L’objectiu de la Generalitat era que Montserrat continués oberta durant la Guerra Civil. Ho van aconseguir?
Sí, sí, durant la guerra hi havia turistes i visitants a Montserrat, perquè la idea del govern republicà era, precisament, fer front al relat que imposaven els nacionals de dir que els republicans ho xafaven tot, que no respectaven el patrimoni. I no era així, al contrari, ells demostraven que Montserrat estava oberta a tothom que volgués entrar a la biblioteca o conèixer qualsevol racó de la muntanya i de l'abadia, no ho tancaven a ningú.

Durant la guerra hi havia turistes i visitants a Montserrat, perquè la idea del govern republicà era obrir-la a tothom

Entens totes les decisions que prenen els personatges?
La meva voluntat és aconseguir que el lector sigui qui jutgi, no jo.

Amb quin personatge t'identifiques més?
Ostres, jo procuro no identificar-me amb cap personatge, perquè soc molt fidel d'una màxima que va deixar escrita Umberto Eco, que deia que "L'autor és en l'estil, no en l'argument".

De personatges femenins no n'hi ha gaires, o com a mínim no tenen un pes gaire important dins la història, surten sempre al rerefons.
Sí que es queden una mica al marge, però vaja. Hi ha la Teresa, que està inspirada en la filla d'un Mosso d'Esquadra, que sempre va amb un llibre sota el braç i defensa la capacitat que té la literatura i el poder de la paraula enfront de la guerra, de la barbàrie i del pensament únic del feixisme. I l'altra dona, que per a mi també és important és una monja que és un personatge clau per entendre la història personal i emocional d'en Benet.

Quan eres petit vas fer d’escolanet a Besalú. Els llibres que has escrit són històrics i tots tenen un vincle amb la religió. Quina relació tens tu amb la religió?
No és tant el que jo tinc amb la religió com el nostre país amb la religió. Hem d'entendre que Catalunya està forjada sobre esglésies, abadies, monestirs, abats i monjos. Només cal anar a la pestanya de presidents de la Generalitat i n'hi ha moltíssims que han sigut abats, priors, monjos, frares. Com a país tenim una relació molt directa amb la religió, per tant, no en podem defugir. En el meu cas, sí que hi crec, però em costa molt vincular-ho a tota la institució eclesiàstica que s'ha creat després, que és el que et grinyola i quan vas informant-te encara te n'allunya més de tota aquesta parafernàlia. Però, evidentment que sí que crec en alguna cosa superior, en alguna cosa que és qui ha creat o ha muntat tot plegat.

Soc creient, evidentment sí que crec en alguna cosa superior, en alguna cosa que és qui ha creat o ha muntat tot això

Creus que les visites a Montserrat, un cop hàgim llegit el llibre, seran diferents?
I tant, jo espero que hi entris d'una manera i en surtis més ric que quan hi has entrat. Tots tenim un vincle o altre amb aquesta muntanya, al marge de les creences i de les ideologies, quan acabis de llegir aquesta novel·la, te la miraràs amb uns altres ulls,

Jo espero que un cop hagis llegit el llibre entris a Montserrat d'una manera i en surtis més ric

Tinc entès que ‘L'últim abat’ el vas escriure des del Monestir de Sant Benet, ‘La muntanya del tresor’ l’has escrit des de Montserrat?
Em van oferir l’oportunitat d’escriure des de Sant Benet de Bages, que ja no és un monestir però sí que en conserva l'estructura. Em van muntar una habitació sobre l'antic claustre, i vaig estar-m’hi durant onze mesos. Encara treballava a TV3, llavors el dijous sortia de treballar, anava a Sant Benet, i em trobava amb persones de la zona que m'ajudaven a documentar tota la novel·la, i m’hi quedava fins diumenge. I clar, em va permetre amarar-me molt de l'essència del lloc. Però en aquesta ocasió no, no he escrit el llibre des de Montserrat, no hi havia aquesta possibilitat.

Quantes vegades has visitat Montserrat?
No ho sé, tampoc tantes perquè he tingut la sort de poder parlar amb la persona que més en sap d'aquell moment, i això m’ha alliberat moltes hores d'entrar a arxius, biblioteques, remenar documentació, perquè ella ja m’indicava què havia de llegir o amb qui havia de parlar.

Un secret que has desvelat fa una estona és que el primer llibre de Pablo Neruda va ser imprès a Montserrat. I també desvelaves que es va convertir en un hospital amb 3.000 llits pels ferits de guerra.
Era un senyor hospital comarcal, era molt gran. Es va convertint en una mena de camp de refugiats. També s'hi va instal·lar un velòdrom per enfortir les cames dels combatents perquè poguessin tornar ràpidament al front. No en som conscients, insisteixo, de les característiques que va adoptar Montserrat durant aquells dos anys i mig.

Durant la guerra a Montserrat s'hi va instal·lar un velòdrom per enfortir les cames dels combatents perquè poguessin tornar ràpidament al front

Cap al final de la història expliques que a Montserrat s’hi va rodar una pel·lícula. Tu veus la possibilitat de rodar-hi una sèrie o pel·lícula del teu llibre?
M’encantaria. De fet, l'agència literària que em representa l'ha posat en mans de productores tant catalanes com espanyoles i algunes se l'han mirat amb molt bons ulls, però no es veuen amb cor de tirar endavant la producció.

Dels llibres que has escrit, quin és el teu llibre preferit? En tens algun d'especial que t'estimis més que els altres?
El que més t'estimes és el Pont dels Jueus perquè és el primer.

El Pont dels Jueus el vas escriure el 2007. Vol dir que fa 17 anys que publiques llibres.
Sí.

T'has desvinculat de TV3?
Totalment. Vaig deixar-la fa vuit anys.

La trobes a faltar?
No, gens.

Per què?
Perquè és una etapa de la meva vida que ja l'he coberta, vaig estar-hi quinze anys llargs, des del 2001 fins a principis del 2016.

Et va faltar fer alguna cosa a TV3?
Moltes coses. Per exemple, un programa que jo hagués pogut fer i desfer com els que feia Catalunya Ràdio, un programa en el qual tu et sentissis còmode, o un programa sobre llibres; havia presentat propostes i havien quedat allà, i et sap greu, però hi ha vida més enllà de la tele.

M'hagués agradat fer un programa de llibres a TV3, vaig presentar propostes però es van quedar allà i em va saber greu

A TV3 vas passar per tota mena de programes...
Vaig arrencar la meva singladura per TV3 l'any 2001, fent un programa que es deia En Directe, que potser recordareu perquè fèiem connexions i reportatges, el vaig presentar durant gairebé dos anys, després van venir altres companys, Pere Escobar i MariPau Huguet. Llavors me'n vaig anar al 324, que el vam arrencar amb la Núria Soler i un servidor, ella va fer la primera roda, jo la segona. També vaig fer el Telenotícies Cap de Setmana, amb la Núria Bacardit, i després me'n vaig anar durant molts anys, que ja va ser el tram final, als Matins de TV3 amb en Josep Cuní fent el trànsit, que també ho feia pel 324. També vaig presentar La Marató quan abans es presentava de manera coral. Per mi l'etapa de la tele ja la vaig cobrir i fins aquí. Vull dir, que si hi hagués l'oportunitat de tornar-hi per fer alguna cosa, parlem-ne, per què no? Jo no soc d'aquells que em tenc a qualsevol projecte, però ara mateix estic molt còmode vivint dels llibres.

Si hi hagués l'oportunitat de tornar a TV3 per fer alguna cosa, parlem-ne, per què no? Jo no soc d'aquells que em tenc a qualsevol projecte

I com és el teu dia a dia?
Es resumeix en aixecar-me al matí, portar els nens a l'escola, fer una rentadora, estendre-la, estar a casa, llegint, rellegint, quedar amb algú que em dona informació que em serveix per escriure, escriure un article per algun diari... Tinc temps del bo que l'inverteixo al voltant dels llibres, parlant dels altres i dels meus; però no escric cada dia. No és una pistola que m'autoimposo.