Avui fa 50 anys de l'assassinat de Martin Luther King, el dia que els ghettos dels Estats Units es van incendiar i la no violència, paradoxalment, va quedar esclafada. El missatge pacifista de Luther King va quedar desplaçat per uns seguidors que consideraven que l'atemptat no era un fet aïllat, sinó una estratègia de l'Estat, i del conjunt dels blancs, per esclafar al moviment negre (de fet, ara se sap que John Edgar Hoover, el totpoderós cap de la CIA, va arribar a fer xantatge a King amb les seves relacions extramatrimonials). Recordarem aquest personatge, un magnífic orador, amb algunes de les seves frases.
Naïf?
Martin Luther King, com a predicador cristià, és un autor molt usat per trobar cites sobre la pau i l'amor. El seu pensament s'ha arribat a banalitzar. És freqüent trobar en postals, piulades o pòsters, missatges seus com "L'amor és l'única força capaç de transformar un enemic en amic" o "Somnio que un dia, als vermells turons de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d'esclaus es puguin seure junts a la taula de la germanor". I no falten les cites carregades de sensibleria i amb referències als nens, com "somnio el dia en què els nens i les nenes negres es donin la mà amb els nens i nenes blancs". Però això tan sols és una part del missatge de Martin Luther King; ell mateix, tot i ser pastor, es definia com un "extremista", tot i que apuntava que era un "extremista creatiu".
Fotografies d'una fitxa policial de Martin Luther King.
Mai no oblidis que tot allò que va fer Hitler a Alemanya era legal
Resistir a ultrança
Tot i la seva aposta per la no violència, Martin Luther King era un activista pels drets humans que feia tot el possible perquè els oprimits es mobilitzessin. N'era conscient que les coses no canviaven soles, i que tan sols el combat dels oprimits podia fer avançar la societat: "Cada pas cap a la meta de la justícia requereix sacrifici, patiment i lluita". Sabia que això era difícil, per la repressió, però animava als oprimits a no deixar-se guiar per la por: "Cal que construïm dics de coratge per contenir l'allau de la por". Ell va ser detingut en diverses ocasions, va patir amenaces, va ser víctima d'atacs i, finalment, va ser assassinat. Però mai no va cedir. Rebutjava completament petites concessions, sota el principi que "un dret postposat és un dret negat". I, davant els que l'acusaven de voler trencar la legalitat, Martin Luther King ho tenia molt clar: "Mai no oblidis que tot allò que va fer Hitler a Alemanya era legal". I en alguna ocasió va arribar a justificar la defensa de la llibertat per les armes, tot i que era partidari de la no violència i enemic declarat de l'ull per ull: "El principi de la defensa pròpia, fins i tot amb armes i vessament de sang, mai no ha estat condemnat, ni tan sols per Gandhi". I explicava les rebelions dels ghettos negres: "un motí és el llenguatge dels no escoltats". Però sempre intentava que la seva "creativa protesta no degenerés en violència física".
Arriba un moment en què el silenci és traïció
Contra la indiferència
Luther King no només va fer una crítica ferotge als que violaven els drets humans, sinó també a tots aquells que, sabent-ho, no ho criticaven. "La nostra generació no es lamentarà tant dels crims dels perversos, com de l'estremidor silenci dels bondadosos", afirmava, per afegir en una altra ocasió que "arriba un moment en què el silenci és traïció". I sentenciava: "El lloc més calent de l'infern és reservat per a aquells que es mantenen neutrals en temps de gran conflicte moral".
La injustícia a qualsevol banda és una amenaça a la justícia arreu
Per la justícia social
Tothom recorda Martin Luther King com l'heroi de la lluita contra la segregació racial. Però en realitat, com a activista pels drets humans, Luther King va estar involucrat en moltes d'altres causes... Assegurava que "no es pot estar a favor de la justícia per a algunes persones sense estar a favor de la justícia per a totes les persones". Va preocupar-se per les descolonitzacions africanes, va lluitar contra la pobresa... Quan el president Lindon Johnson va suprimir les legislacions racistes, el 1964 i 1965, va començar a organitzar mobilitzacions en d'altres àmbits. De fet, alguns dels que li havien donat suport quan havia lluitat contra la segregació, es van mostrar irritats quan va començar a qüestionar el sistema. Luther King es va involucrar directament en la lluita contra la guerra del Vietnam. I va arribar a ser titllat d'antipatriota quan va assegurar que els Estats Units eren "el major exportador de violència al món". Alguns dels seus seguidors no veien bé que s'involucrés en d'altres lluites, però King va criticar molt que el seu govern donés suport a governs injustos de l'Amèrica Llatina. Assegurava que "La injustícia a qualsevol banda és una amenaça a la justícia arreu". A més a més, en els darrers anys de la seva vida va organitzar grans campanyes contra la pobresa, i recordava: "Una nació que any rere any continua gastant més diners en defensa que en programes de millora social s'està apropant a la perdició espiritual". Davant les crítiques d'alguns dels seus seguidors, King no s'arronsava: "Arriba un moment en què un ha de prendre una posició que no és segura, ni política, ni popular. Però un l'ha de prendre perquè és la correcta".
Foto de portada: Martin Luther King a la Marxa sobre Washington, tot pronunciant el discurs "Vaig tenir un somni".