La tradicional conferència de la Diada Nacional de Catalunya organitzada per l'Ajuntament de Barcelona ha tingut lloc aquest dijous a la sala del Consell de Cent. Ha girat en torn al tema de "La dimensió colonial de la Barcelona contemporània" i ha anat a càrrec de Martín Rodrigo Alharilla, professor d'història de la Universitat Pompeu Fabra especialitzat en esclavatge. Ada Colau ha obert la sessió referint-se a la situació del país, que segons ella passa per "Un moment molt difícil, amb una situació d'excepcionalitat, retalls de llibertats i drets, i polítics presos que haurien de ser alliberats" (també el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello ha reivindicat, al principi de l'acte, l'alliberament dels presos polítics). Colau, en la presentació de Martín Alharilla ha volgut recordar al mestre Josep Fontana, "un home bo". Colau ha considerat que aquesta conferència era "necessària" i ha demanat pensar històricament les bases d'una Barcelona i ha denunciat que "els nostres països van explotar i esclavitzar" i que "la nostra prosperitat es va constituir a base de l'empobriment d'altres pobles i altres cultures". "Estem en deute amb la història", ha afirmat l'alcaldessa, qui ha sentenciat que som "corresponsables" de la situació del Sud i, per tant, de la crisi dels refugiats. I Gerardo Pisarello ha afirmat que calia que aquesta sessió suposés una reparació per als que havien patit la colonització.
La base colonial de la prosperitat catalana
Martín Rodrigo ha volgut recordar que Barcelona està plena de llegats d'un passat colonial relativament recent. I ha afegit que no es pot entendre la ciutat sense el colonialisme. Els seus estudis s'han centrat en el segle XIX, però ha afirmat que sobre el segle XX se'n podrien fer estudis molt similars (tot posant l'ideari imperialista de Prat de la Riba com a exemple). El professor Rodrigo ha afirmat que la capital catalana, com la coneixem, ha estat caracteritzada pel fenomen colonial. Ha fet un repàs, amb una llarga llista, de grans immobles construïts pels capitalistes retornats des de Cuba. El pes dels indianos va ser clau en la creació de la Barcelona industrial. Els seus capitals van alimentar el dinamisme econòmic de la ciutat: per a Rodrigo, Barcelona va ser la "capital del retorn del capital americà". El professor d'història de la Pompeu Fabra ha recordat que la burgesia barcelonina es va situar sempre en defensa de l'status quo colonial i de l'esclavatge, fins i tot després de la il·legalització del tràfic d'esclaus.
Esclavistes barcelonins
En aquesta conferència s'ha explicat que Barcelona va tenir un paper rellevant en el tràfic d'esclaus, perquè va haver-hi alguns destacats ciutadans que van participar activament en el negoci negrer, fins i tot quan ja era il·legal, i que van fer-ho com a inversors, armadors, mariners, capitans o fins i tot factors a l'Àfrica. Martín Rodrigo ha destacat, a més a més, que Barcelona va ser la seu d'un potent lobby en contra de l'abolició de l'esclavatge. A desgrat de tot, l'historiador de la UPF ha volgut deixar clar que va haver-hi un "imperialisme popular", i que l'esperit expansionista no va ser exclusiu de les classes dominants. Ho ha il·lustrat tot explicant les massives manifestacions populars en favor del colonialisme en diverses ocasions durant el segle XIX (com durant la Guerra de l'Àfrica). Martín Rodrigo ha destacat que cada cop tenim més coneixements teòrics sobre la implicació barcelonina, catalana i espanyola en el tràfic d'esclaus, però ha lamentat que això no ha estat vinculat a la creació d'un espai de memòria sobre aquests fets, a diferència del que ha passat a d'altres ciutats europees. I ha acabat el seu parlament reivindicant que aquest llegat no pot ser, "ni amagat, ni oblidat". Però no sembla que tothom estigui d'acord amb això: els representants dels grups municipals del Partit Popular i de Ciutadans no han estat presents a l'acte.