El Principat d’Andorra ha recuperat dues pintures murals del segle XIII que estaven en mans de la família Bosch de Barcelona, però que formaven part d’un conjunt pictòric de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Les dues pintures han estat traslladades aquest dijous des de Barcelona fins al Principat d’Andorra, on el govern té previst exposar-les al públic de forma gratuïta a partir de la setmana que ve. Les dues peces, La flagel·lació i El bes de Judes, han estat els darrers 60 anys en un habitatge de la capital catalana, propietat dels Bosch, descendents del gran col·leccionista del segle XIX, Ròmul Bosch Catarineu, que havia adquirit els murals el 1926.

El Govern d’Andorra havia tancat el 2008 un acord amb la família barcelonina per adquirir les dues peces andorranes de la seva col·lecció privada l’any 2008. L’acord, però, no es va acabar de materialitzar perquè el govern no disposava en aquell moment d’una majoria parlamentària per aprovar el crèdit extraordinari de 3,8 milions que era necessari per tancar l’adquisició. L’oposició no va voler donar suport al crèdit i, en conseqüència, les pintures murals van romandre penjades als murs d’un pis de Barcelona on les tenia la família Bosch.

S'exhibiran al públic a Andorra en breu

El nou executiu andorrà, liderat per Xavier Espot, ha pogut recuperar aquesta operació aquest 2024, tancant una compravenda amb els germans Bosch per un valor de 2,75 milions d’euros. Les dues peces han estat traslladades aquest dijous fins a l’Espai Columba de Santa Coloma, un centre museístic de la xarxa de museus del Principat pirinenc. La idea, però, és que en el futur aquestes pintures es puguin exhibir en el Museu Nacional que Andorra té previst construir, un projecte aturat de moment per qüestions urbanístiques.

Per tancar l’acord, un expert, Albert Velasco, ha fet una taxació independent, que ha situat el valor de les obres entre els 2,9 i els 2,5 milions d’euros. El Govern d’Andorra ha valorat aquesta operació com una demostració de la voluntat de recuperar el patrimoni cultural del país. Els frescos van ser venuts a principis del segle XX després que el bisbe Justí Guitart de la Seu d’Urgell en permetés la venda.

 

 

La venda de les peces murals andorranes ha entrat sovint en el debat sobre l’espoli del romànic pirinenc. En aquest debat hi ha qui ha considerat que les campanyes per recuperar el romànic de les esglésies del Pirineu va ser un negoci sense escrúpols que treia les obres d’art del seu propi espai. En el cas de l’art religiós, hi ha qui ho considerava més greu pel fet que les pintures murals de les esglésies formen part de l’imaginari al servei de les persones del lloc on estaven exposades.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!