Potser el seu nom no us crida gaire l’atenció, o potser tot al contrari, la coneixeu i fins i tot us ha obert les portes de casa seva a Manhattan, per on passen els catalans que trepitgen la capital del món. Mary Ann Newman, a més de ser traductora, escriptora i professora de literatura, ha esdevingut pionera per portar el català als Estats Units de Reagan, l’any 1983.
Americana, nascuda fa seixanta-nou anys a la ciutat de Nova York, és una catalanista prestigiosa, amb un domini de la llengua admirable. Newman s’ha dedicat durant quaranta anys a internacionalitzar la cultura catalana. Sorprèn que, algú que d’entrada no té cap lligam amb Catalunya, esdevingui una catalanista dedicada a difondre les lletres catalanes al seu país.
Mary ann Newman al seu pis de Manhattan. Fotografia: Miguel Arisa
La llarga trajectòria fa difícil descriure-la
Catalana d’adopció i novaiorquesa de naixement, la seva història és fascinant, des de com va descobrir el català, fins a convertir-se en la traductora de Quim Monzó o l’ombra de Pasqual Maragall. Submergida en l’elit intel·lectual catalana, coneix l’escena cultural del país a la perfecció i treballa amb artistes catalans i internacionals de tota mena. Newman ha impulsat el Farragut Fund for Catalan Culture in the U.S., de la qual n’és la directora executiva, una institució cultural sense ànim de lucre que vol donar a conèixer el patrimoni català propi d’Estats Units, donar suport als creadors actuals i estrènyer els llaços entre la cultura catalana i la nord-americana.
Un dels projectes que Newman impulsa des de la Farragut Fund és la celebració de la festa de Sant Jordi, que ha popularitzat després d’organitzar-la des del 2014, conjuntament amb el Catalan Institute of America. Precisament el que pretén amb el Sant Jordi NYC és exportar, a través de la llengua anglesa, l’esperit i l’alegria del gran festival català del llibre i del llibreter. Des del 2014 el festival s’ha dedicat al llibre internacional traduït a l’anglès, de l’àrab a l'uigur, i sempre amb un èmfasi especial en el català. D’aquesta manera han anat aplegant tota la comunitat de traductors sota el paraigua de la festa de Sant Jordi. Tot i que sempre s’havia celebrat presencialment, a conseqüència de la Covid-19, el Sant Jordi de l’any passat es va dur a terme en línia, fet que el va convertir en un acte internacional i va donar-hi cabuda a molta més gent, arribant a 24 llengües i 41 països, la llengua catalana primera entre elles (i representada per dos països: Catalunya i Andorra). Mary Ann Newman creu que això pot representar una oportunitat fins i tot per a la venda del llibre en català.
“Als Estats Units hi ha molta gent que llegeix en català, entre catalans que hi viuen, o professorat i estudiants que el volen aprendre. Si es fes un esforç perquè hi hagués un distribuïdor de llibres catalans, se'n podrien vendre més. Com a mínim se n’hauria de fer un estudi”.
Que sigui la neboda d’Arthur Miller és ben bé anecdòtic, no en presumeix gens, ben al contrari, no li interessa parlar-ne. De fet, de qui sí que en parla amb orgull és de la seva tieta Alice Rockett que, des dels anys 40, va viatjar pel món, primer amb l’OSS (Organització de Serveis Estratègics) a Barcelona durant la Segona Guerra Mundial, i després de la guerra a Mèxic, Guatemala, Birmània i Cuba amb la CIA fins els anys 60.
Però tornem als inicis per entendre com va començar tot
Newman va arribar a Barcelona molt jove, amb vint anys, just després d’haver començat a estudiar literatura espanyola als Estats Units. L’ambient franquista a Madrid l’aixafava, però l’aire més obert, més resistent, a Barcelona —i la bellesa de la ciutat— la va fer interessar-se per la cultura catalana. I, des de llavors, ja no l’ha abandonat mai més. Havent acabat el Màster a NYU a Madrid l’any 76, va anar a viure el 77 a la Rambla dels Estudis de Barcelona, on va aprendre el català de forma autodidàctica. De fet, feia les primeres pràctiques al Mercat de la Boqueria, on hi anava sovint a comprar.
Va aconseguir una beca Fullbright i va realitzar la tesi doctoral sobre Eugeni d’Ors, [una tesi que acabaria rebent el premi Josep Carner de l’Institut d’Estudis Catalans el 1998]. L’encarregat cultural de l’ambaixada nord-americana li va proposar establir un programa d’intercanvi entre universitats. “Volia donar suport a les autonomies”, m’explica. I tot just en aquell moment es va nomenar un nou rector a la Universitat de Nova York, John Brademas, que havia fet la tesi doctoral sobre l’anarquisme a Catalunya i Andalusia. Semblava que les condicions eren òptimes per tirar endavant el projecte. Però, aleshores, hi va haver l’intent de cop d’estat del 23-F i, tal com li va dir l’encarregat cultural, “els americans ja no podien donar suport a l’estat de les autonomies sinó a la democràcia espanyola”. Mary Ann, però, va parlar amb Xavier Rubert de Ventós, el seu director de tesi de facto, i amb el suport de Pasqual Maragall, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar la Càtedra Barcelona–NY, o Catalan Studies Program, vinculada a la Universitat de Barcelona, la primera entitat oficial catalana en impulsar un programa pioner de difusió de la llengua i la cultura catalanes. Malauradament va durar del 1983 al 1986 i es va clausurar per falta d’inversió.
Durant els tres anys que va dedicar a la Càtedra, Newman també va donar classes de català a la NYU (Universitat de Nova York) i va formar estudiants americans. Exemplifica amb una anècdota la importància de la tasca de formiga i la suma de cada granet de sorra: “Un dels meus alumnes va ser Robert Lubar, que feia la tesi doctoral sobre Joan Miró i en va esdevenir un expert mundial. Al seu torn ha acabat formant dues professores a la NYU —també vaig ensenyar català a elles—, la Jordana Meldelson que actualment té una exposició sobre l’ADLAN al museu Miró, i la Miriam Basilio, professora de museologia i historiadora de l’art, dues eminències que també estan involucrades amb la cultura catalana al món i segueixen perpetuant el llegat”.
Mary Ann Newman amb el cartell de Sant Jordi. Fotografia: Miguel Arisa
A més de la Càtedra, una altra iniciativa similar va ser el Catalan Center at New York University, que també es va acabar amb la crisi del 2011 per manca de diners. Era una plataforma que permetia programar temes de cultura catalana al llarg de l’any acadèmic. Com per exemple, quan el MoMA va fer la gran retrospectiva de cinema d’en Pere Portabella, van invitar el Catalan Center a fer una taula rodona que es va convertir en un simposi de dos dies amb figures destacades del món del cinema. I quan el Metropolitan va fer Barcelona and Modernity en van fer un altre.
Tot i que ara a NY no existeix una Càtedra de català, a la Universitat de Chicago sí que n’hi ha una de consolidada, la Joan Coromines. La iniciativa és molt important, però, segons Newman, “caldria tenir càtedres permanents que produïssin tesis doctorals. La prova de la importància d’aquesta permanència és la tasca del professors Edgar Illas a Bloomington o Joan Ramon Resina a Stanford. En farien falta dos o tres més.”
Ho explica així: “Hi ha gent que fa cultura catalana a moltes universitats, hi ha els lectorats de l’Institut Ramon Llull que són valuosíssims. En un moment donat hi havia la sensació que els estudis catalans a Estats Units s’havien afermat: a Harvard hi havia en Brad Epps, a Brown, l’Enric Bou, i a Stanford en Joan Ramon Resina. Però en Brad se’n va anar a Cambridge, l’Enric és a Venècia, i de sobte te n’adones que no eren permanents, que la universitat no estava obligada a contractar un altre professor de catalanística. Les coses aparentment sòlides són efímeres.”
Traduccions i publicacions
Mary Ann Newman ha publicat traduccions del castellà i el català a l'anglès d'autors com Quim Monzó, Xavier Rubert de Ventós, Josep Carner i Josep M. de Segarra (Vida privada). Recentment ha publicat en revistes poemes de Dolors Miquel i Maria Callís Cabrera, i aviat sortirà un conte de Carlota Gurt. Ha treballat com a coordinadora institucional de l'Institut Ramon Llull i és membre de la North American Catalan Society, i del consell del Catalan Institute of America, el casal català de Nova York.
La relació amb Pasqual Maragall
Una de les personalitats més importants en la vida de Mary Ann ha estat Pasqual Maragall, que, entre d’altres coses, va ser fonamental per muntar la Càtedra Barcelona-Nova York. Quan Maragall va deixar de ser alcalde va dedicar un any a fer cabal de la feina que havia fet a l’Ajuntament i va dividir aquell any entre Roma i Nova York. A Roma hi feia classes, a la Terza, i a la New York University un simposi i un seminari: “Un món de ciutats” i “L’Europa de les Regions.” Mary Ann Newman li portava els papers. Llegia tots els documents, els traduïa..., “va ser com una mena de màster de federalisme, urbanisme, europeisme...”, i durant aquest temps es van fer amics. Mary Ann en parla amb molta admiració:
“Quan veus un polític com Pasqual Maragall i la relació que establia amb els ciutadans... és una lliçó d’humanitat absoluta, Maragall ha estat un mestre i també un gran amic”.
Catalunya interessa al món, i als Estats Units també
Per a cada època hi ha figures catalanes que representen el país per als nord-americans. Per als melòmans hi ha Pau Casals, Montserrat Caballé, Josep Carreras, i, més recentment, Jordi Savall. Al món de l’art hi ha Miró o Dalí, i a l’arquitectura Gaudí, o Sert, que va deixar una descendència important a través de la School of Design a Harvard. Ferran Adrià va posar cara a la gastronomia catalana l’any 2003. L’afició al Barça va fent forat.
Diu Newman, “Ara caldria fer una exposició dels artistes dels anys vuitanta, sobretot d’aquells amb qui vam establir vincles a NY, com ara Perico Pastor, Francesc Torres, Antoni Miralda, Antoni Muntadas, Eugènia Balcells... S’ha d’aprofitar, s’ho mereixen i s’ha d’explicar bé qui són i què han fet, a més estan tots vius, són brillants i grans observadors, és una necessitat”.
Tanmateix, a més dels referents culturals, hi ha altres fets que també han posat el focus al país, com ara el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 amb les càrregues policials, imatges que van donar la volta al món i van despertar interès arreu.
“Els dolors polítics de Catalunya també van ser un element molt important perquè el tema estigués en portada. I en general els estatunidencs mostren una predisposició positiva per la qüestió catalana”.
Actualment Mary Ann és presidenta del jurat del Premi Internacional de Catalunya, un premi que s’atorga anualment a persones que “han contribuït de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals, científics o humans de tot el món” i està dotat amb 80.000 euros. Enguany el jurat ha decidit que calia reflectir el període extraordinari que estem travessant premiant a quatre dones d’origen extraeuropeu que han lluitat a primera línia contra la Covid-19: La Tijana Postic, provinent de Bòsnia, la infermera que va organitzar, de manera exemplar el servei d’infermeria a Igualada, primer focus de Covid a Catalunya, l’Anxhela Gradeci, metgessa d’origen albanès, refugiada a Londres, la Dania El Mazloum, que ha continuat la tasca de la seva mare, que va emigrar a Venècia des de Síria i va morir tractant pacients de Covid, i la investigadora alemanya d’origen turc Özlem Türeci, que va desenvolupar i distribuir la vacuna i ha transformat el panorama de tractament del coronavirus”.
Fins ara, Mary Ann Newman ha estat múltiples vegades guardonada amb premis de prestigi, com ara el Premi Internacional Joan Baptista Cendrós, el Premi 2017 de la North American Catalan Society, el Premi Josep Carner de Teoria Literària, i la Creu de Sant Jordi.
Vaig començar l’entrevista preguntant a la Mary Ann Newman si no es pensava jubilar. Va riure, i va dir “per què m’hauria de jubilar si estic fent el que em fa feliç. Crec, espero, que tinc per almenys deu anys més de ple rendiment.” Newman encara té molts projectes al cabàs, i traduccions al rebost, i una certa tristor pels projectes que no han prosperat. Potser estaria bé treure’n profit.