Mary Nash és catedràtica d'Història a la Universitat de Barcelona, i la seva especialitat és la història de les dones i els estudis de gènere. Ens rep al seu despatx, rodejada de llibres sobre dones i feminisme. No perd el sentit de l'humor, però es mostra ferma a l'hora de reivindicar els drets de les dones.

Va arribar a Barcelona, procedent d'Irlanda, el 1968, com era aleshores la situació de la dona aquí? 
La veritat és que la situació, en relació a Irlanda, no estava tan malament. És cert que el règim havia eliminat els principis d'igualtat de la República i havia establert un sistema basat en la desigualtat i el ninguneig de la dona, però a la vegada als anys seixanta apareixia una generació de dones inconformistes, disposades a lluitar contra el règim però que també començaven a prendre consciència de la seva situació com a dones. Eren dones que ja no havien viscut la guerra i que estaven disposades a avançar.

I com estava a l'època el moviment feminista? 
Als anys seixanta i principis dels setanta, les dones anaven prenent consciència de que tenien un problema. Hi havia un malestar, tot i que no tenia nom. És durant els setanta que es comença a donar nom a una situació derivada del franquisme, però també del sistema de valors. Les Jornades Catalanes de la Dona del 1976 van marcar el punt de partida del moviment feminista consolidat.

En quins aspectes ha vist més millores en la situació de la dona?
Hi ha alguns aspectes en què la millora ha estat ràpida. El dret a l'igualtat en l'educació, ara no el discuteix ningú. I també s'ha avançat en les demandes relacionades amb el dret al propi cos, els anticonceptius, la llei del divorci... Sembla que alguns d'aquests drets estan molt assolits i no sembla que sigui possible fer marxa enrere. El PP va haver de retirar la reforma Gallardón.

A nivell mundial s'està posant de manifest un problema gravíssim: el de la feminització de la pobresa

I en quins aspectes veu menys progressos?
Es segueix considerant que el prendre cura dels altres és una feina inherent a la dona. Aquesta ha de carregar amb bona part de la feina de criar els nens i de prendre cura de la casa. I el creixement del percentatge de gent gran suposa un creixement important de les tasques de les dones. Els aspectes culturals vinculats a la família són molt difícils i lents de canviar. També hi ha problemes greus en l'àmbit del treball remunerat: la dona té problemes per arribar a la igualtat de salaris, no només aquí, sinó a tota la Unió Europea. I ara, a nivell mundial, s'està posant de manifest un problema gravíssim: el de la feminització de la pobresa.

La crisi ha generat problemes adicionals per a les dones?
La crisi ha accentuat la tendència a confinar la dona a treballs precaris o a temps parcial, i per això l'impacte de la pobresa és major sobre elles. El retall a les ajudes a la dependència ha acabat per provocar un increment del treball domèstic, que recau bàsicament en les dones, i ha impedit que puguin progressar més al món laboral.

Com ha evolucionat el moviment feminista des dels setanta?
Als anys setanta el moviment feminista va ser molt creatiu i molt subversiu, i va tenir la capacitat d'agrupar a dones de moltes sensibilitats polítiques diferents i de consensuar un programa d'actuació comú. A finals dels anys vuitanta ja era un moviment més fragmentat. A mesura que l'administració va anar assumint part de les demandes del feminisme, el protagonisme dels moviments feministes es va reduir, en part a causa del seu propi èxit. Ara és un moviment dividit, i repartit amb diferents àmbits, però que té capacitat d'obtenir conquestes importants.

Prefereix parlar de feminismes que de feminisme.
Sempre hi ha hagut molts tipus de feminisme. Ja a principis del segle XX hi havia un feminisme anarquista, un feminisme cristià, un feminisme liberal... I això és bo. Això és la riquesa del feminisme. Justament dins del feminisme hi ha molts debats, i hi ha moltes crítiques a l'homogeneïtzació. Els mitjans de comunicació tenen tendència a vendre un cànon de feminisme que és una caricatura. Per això el feminisme té molt mala premsa. Hi ha noies joves que rebutgen l'etiqueta "feminista" però que tenen un comportament plenament feminista.

Sempre hi ha hagut molts tipus de feminisme. I això és bo. Això és la riquesa del feminisme.

Vostè és especialista en estudis de gènere. Quina evolució han tingut aquests estudis?
Quan jo vaig començar a treballar temàtiques de dones, a tot l'Estat només érem tres persones que ens dedicàvem això. Ara hi ha desenes d'equips, molt preparats. I això és una gran millora. Ara, una cosa em preocupa: hi ha cada cop més estudis d'una gran qualitat, però... què se'n fa d'aquests estudis? Hi ha un problema en la transmissió d'aquests estudis a la població i per això la seva capacitat de canviar comportaments és molt limitada.

Quins són per a vostè, a dia d'avui, els grans problemes de les dones?
Una de les grans plagues és la violència masclista. Sempre havia existit, però ara s'ha destapat; i això que les morts que apareixen als diaris només representen els casos més extrems. Avui en dia en sabem més que mai, sobre la violència de gènere, però no sembla que tinguem eines capaces de combatre-la. Fins i tot és present entre els més joves, i això és un fracàs del sistema educatiu. Hi ha arquetips de feminitat i de masculinitat que es transmeten a través dels jocs, de les sèries i de les pel·lícules que reforcen aquests comportaments. Per altra banda hi ha un problema gravíssim del mercat laboral, en què les dones semblen confinades a les posicions més baixes i tenen problemes per accedir a les millors feines. Finalment, fora de la nostra societat hi ha problemes molt greus, que acaben també repercutint a la nostra societat i que tenim problemes per gestionar. Cal avançar cap a una societat de la diversitat.

Fotos: Sergi Alcàzar