Max Beckmann és un dels grans artistes alemanys del segle XX. I a desgrat de tot, va passar els darrers 13 anys de la seva vida lluny d'Alemanya, perquè els nazis van considerar que feia "art degenerat" i va preferir exilar-se, primer a Holanda i després als Estats Units. La pintura de Beckmann té una relació molt estreta amb les avantguardes (va tenir contactes amb el moviment expressionista i després amb la Nova Objectivitat), però l'artista era molt individualista i solitari, i va crear un art molt original, personalíssim, que en els darrers anys va estar molt marcat per l'exili i la frustració. Ara es podrà conèixer millor la seva obra, al CaixaFòrum, amb Beckmann, figures de l'exili. Aquesta exposició presentada avui, coorganitzada entre la Caixa i el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, es podrà visitar des d'aquest dijous fins el 26 de maig. Agrupa 49 peces de Beckmann, entre pintures, dues escultures i una desena de litografies, i ja havia estat mostrada anteriorment a Madrid.
Max Beckmann.Carnaval, 1943 (Karneval) University of Iowa Museum of Art, Stanley Museum of Art, Iowa. Adquisición, Mark Ranney Memorial Fund.© Mark Ranney Memorial Fund. © Max Beckmann, VEGAP, Barcelona, 2019.
Una pintura difícil
El comissari de l'exposició, Tomàs Llorens, a la presentació, ha desitjat que l'exposició, que ha trigat 6 anys en organitzar-se, tingui tant d'èxit a Barcelona com l'ha tingut al Museo Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid i ha lamentat que fins ara Beckmann hagi estat "un artista poc conegut a Europa i poc conegut a Espanya" i l'ha comparat per la seva qualitat amb Matisse, tot i que ha apuntat que Beckmann no ha estat prou comprès perquè té una "pintura complicada i difícil", que s'allunya de les grans línies de l'art europeu de la seva època (a molts museus els costa adjudicar els seus quadres a alguna sala). Llorens atribueix el desconeixement de Beckmann a que la seva és una pintura de "gran densitat", per l'ús d'al·legories que tenen una lectura oberta, i també perquè el seu estil és molt particular i requereix un cert hàbit de contemplar pintura, perquè recull tradicions pictòriques molt diverses.
Max Beckmann. Quappi amb suèter rosa, 1932-1934 Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, Madrid. © Max Beckmann, VEGAP, Barcelona, 2019.
Un artista estimat
El comissari ha destacat que Beckmann és "l'artista alemany del segle XX més estimat pel públic alemany", a desgrat de tenir una producció molt reduïda. I n'ha fet la seva personal interpretació: "És l'autor que reflecteix millor el drama de l'home modern de la primera meitat del segle XX", ha explicat Llorens. El comissari ha volgut centrar l'exposició sobre Beckmann en el període d'exili, del 1937 a 1950, però en ser la primera exposició d'aquest artista a Barcelona, ha volgut oferir en una miniretrospectiva, amb una dotzena d'obres, la trajectòria de Beckmann abans d'anar a l'exili. Dins de l'àmbit central, dedicat a la seva estada a Àmsterdam i Nova York, les obres s'organitzen en torn a 4 metàfores: "Màscares" (l'impacte identitari de l'exili), "Babilònia elèctrica" (el retrat la ciutat moderna com una societat deshumanitzada), "El llarg adéu" (sobre la presència de la mort, la reencarnació i les seves relacions amb l'exili) i "La mar" (un dels referents continus per a Beckmann, que fa referència per a ell al moviment continu i a un temps cíclic).
Max Beckmann. Ciutat (Nit a la ciutat), 1950 (The Town [City Night]) Saint Louis Art Museum, San Luis. Llegat de Morton D. May. © 2018 Artists Rights Society (ARS), New York/VG Bild-Kunst, Bonn © Max Beckmann, VEGAP, Barcelona, 2019.
Dels grans tríptics a les litografies
El públic que no conegui Beckmann podrà veure algunes de les obres clau d'aquest autor. Hi ha en posició destacada el tríptic Els argonautes, el darrer quadre que va acabar, una de les seves obres més emblemàtiques. Del seu període d'estada als Estats Units també es presenten algunes Natures mortes molt acolorides, amb un toc clarament matissià. També té algunes obres de caràcter molt pessimista que reflecteixen els durs temps viscuts durant la guerra (com el Globus amb molí). Però potser els més rellevants són els quadres de l'apartat Babilònia electrònica, que ofereixen una visió apocalíptica de la ciutat moderna, amb joc, prostitució i delinqüència, com Ciutat (Nit a la ciutat) També hi ha alguns dels seus tríptics d'un període anterior, com Carnaval, del 1943, en què amb nombroses al·legories reflecteix la fugida a Amsterdam de l'artista i la seva esposa (aquesta obra ha estat restaurada especialment per a l'ocasió). Hi ha, òbviament, algunes de les seves obres més conegudes, com Quappi amb suèter rosa (el retrat de la seva segona esposa) o el retrat de la societat parisenca Societat. Beckmann va ser molt conegut com a gravador, però a l'exposició només s'hi pot veure una sèrie de 10 litografies de temàtica circense. Això sí, la mostra incorpora diversos autoretrats, pintats o esculpits (en realitat les obres exposades són de les poques obres escultòriques d'aquest artista).
Max Beckmann. Els argonautes, 1949-1950 (Argonauten) National Gallery of Art, Washington D. C. Donació de Mrs. Max Beckmann. © Max Beckmann, VEGAP, Barcelona, 2019.
Un home marcat per la persecució i l'exili
Beckmann es va formar a França i va rebre moltes influències de Cézanne i de Monet. Després de passar per París i Florència va començar a tenir èxit just abans de la Primera Guerra Mundial. Aquesta va suposar una ruptura en la seva carrera, perquè es va mobilitzar, tot i que va estar poc temps al front i més tard se'n va anar a Frankfurt, on tornaria a pintar. Beckmann va tenir un gran èxit durant la República de Weymar. En aquells anys d'eufòria creativa, Beckmann va estar en contacte amb el ric món cultural alemany. Però a partir de 1933 començarien els problemes amb la pujada al poder del partit nazi (que odiaven profundament l'art modern). Beckmann va ser expulsat del seu càrrec de professor, i els museus van deixar d'exposar la seva obra. Diverses obres de Beckmann figuraven a l'exposició "Art degenerat" organitzada pel govern alemany a Munic el 1937. El mateix dia que van inaugurar l'exposició, quan Beckmann va sentir el discurs de Hitler en aquesta ocasió, va fugir d'Alemanya cap a Holanda. No tornaria mai al seu país. Això suposaria una segona ruptura en la seva carrera i va donar pas a uns anys marcats per la crisi i, a partir de l'ocupació alemanya d'Holanda, per la persecució política. Va passar alguns anys en la misèria. A la fi de la guerra va renunciar a tornar a Alemanya i va marxar als Estats Units el 1947. Allà aconseguiria allò que sempre havia somniat: reconeixement públic, llibertat, diners, possibilitats de viatjar... Però no va tenir una carrera llarga als Estats Units perquè va morir d'un atac de cor, tres anys després de la seva arribada.
Max Beckmann. Globus amb molí, 1947 (Luftballon mit Windmühle) Portland Art Museum, Portland. Adquisició del Museu, Helen Thurston Ayer Fund © Max Beckmann, VEGAP, Barcelona, 2019.
De l'expressionisme a Beckmann
Elisa Durán, la directora adjunta de CaixaFòrum, ha recordat que el Palau Macaya ja havia presentat una exposició sobre l'expressionisme alemany, però ha afirmat que Beckmann mereixia una atenció individualitzada, en ser considerat "el millor artista alemany del segle XX". I ha recordat la connexió entre Beckmann i altres grans genis de l'època com el dramaturg Bertold Brecht o el pintor George Grosz. Durán ha manifestat que un moment de migracions forçoses massives, Beckmann és més viu que mai, perquè reflectia molt bé el dolor de la partida. Durán ha destacat que aquesta exposició ha estat possible gràcies a la predisposició i a la col·laboració del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza i de tots els prestataris que han accedit a la col·laboració. Valentí Farràs, director del CaixaFòrum, ha volgut afegir que s'han preparat activitats per a les escoles per facilitar la comprensió i divulgació de l'exposició.
Una sorpresa agradable
Beckmann no és un dels artistes més coneguts al nostre país. Bona part del públic que passarà pel CaixaFòrum no en tindrà un gran coneixement, i probablement es trobarà amb una sorpresa. Beckmann està allunyat de la convencionalitat, però entra fàcilment pels ulls. Alguns dels seus quadres tenen la força i la lluminositat d'un còmic, però estan elaborats amb la genialitat d'un gran mestre. Les obres de Beckmann construeixen un món artístic molt particular, tot un univers per descobrir.
Foto de portada: Max Beckmann Societat, París, 1931 (Gesellschaft Paris) Solomon R. Guggenheim Museum, Nueva York © Max Beckmann, VEGAP, Barcelona, 2019.