Si mai em reencarno, m’agradaria molt xerrar mallorquí. Sense renegar del meu català central-banyolí del qual n’estic molt orgullosa, però… Bé, això, que en una altra vida jo vull xerrar mallorquí, ser mallorquina i, si puc filar més prim, jo vull ser porrerenca. I, per demanar… també m’agradaria tenir una casa amb un corralet, saludar els bons veïns amb un uep! i que la meva única preocupació de cada dia fos triar on anar a fotre’m un bon variat mallorquí. I és que quan viatges a Mallorca amb un porrerenc de veritat com en Joan Ferrà, el més important no és pas el paisatge ni el fet de veure coses i visitar llocs: el més important del viatge, allò que defineix i condiciona la nostra ruta (i que ens uneix, també)… és el menjar. I menjant, menjant, una servidora ha après moltíssimes paraules en només tres dies i què millor que compartir-les amb tothom. Així doncs, benvinguts a una experiència gastronòmica, lingüística i mallorquina en forma d’article (i de menú).
Comencem el dia berenant a Palma. Cal que faci dos comentaris necessaris sobre aquesta primera frase. El primer comentari és que a Mallorca berenen quan nosaltres esmorzem… i, sí: això és un puto embolic!, i, el segon comentari és que es diu Palma a seques i no s’ha de dir mai Palma de Mallorca. On berenar (berenar d’allà i berenar d’aquí, també)? A Can Joan de s’Aigo, per exemple. Què menjar per berenar? Doncs un tassó de llet o de xocolata calenta i una bona ensaïmada de crema i poma, de xocolata, amb nata, amb cabell d’àngel… o un quarto, un rubiol o un doblegat. També podem optar per un crespell, una panada o una coca de trampó... I ara us podria descriure una a una què és o de què està feta cada una d’aquestes delícies, però penso que és molt millor que hi aneu i que ho tasteu, perquè hi ha menjars que no es poden explicar i tots els que acabo d’enumerar formen part d’aquesta mena de menjars. Ah!, també és imprescindible que ho acompanyeu tot plegat d’un bon gelat artesà. De què? Doncs… d’albercoc, de llet merengada o de fraula.
A mig matí, un variat mallorquí. El variat és una deliciosa combinació de diferents entrants petits. És una espècie de tapa de diferents tapes. Tot i que no vull dir-ne tapa, perquè l’últim que voldria seria ofendre un mallorquí. Exemples de combinacions? Un variat de calamars a la romana, ensaladilla, patates i tombet. Perquè si al variat hi posem tombet... la cosa promet! On es pot menjar… Doncs a molts llocs. De fet, hi ha un grup de Facebook que es diu “Es variat mallorquí” que aplega més de 31.500 persones. Allà hi podreu trobar moltíssimes ressenyes amb fotografies sobre els millors llocs on menjar es variat mallorquí.
Si mai em reencarno, m’agradaria molt xerrar mallorquí
És igual que a mig matí ja ens notem tips… S’ha de dinar. I per dinar, arròs brut i frit mallorquí (o frit de matança, si ens convé). I, si hi ha cargols, encara millor! A Es Cruce, per exemple, on dinar per menys de trenta euros (sent tres persones) és possible. I, és clar… al cap d’una estona encara haurem de berenar (berenar del nostre, el de la tarda) i sempre podrem berenar un bon entrepà de camaiot o bé fotre-li canya a la sobrassada coenta. Quina sobrassada? Això ja ho haureu de triar vosaltres: bisbe, culana, bufeta, risada, poltrú... I és que a embotits tampoc els guanyarem, a aquesta gent! Quina passada i quina delícia, senyores i senyors! I per sopar, perquè també s’ha de sopar, trampó perquè tot plegat baixi. I, si no baixa prou, glop d'herbes dolces i au, a dormir i demà ja hi podrem tornar!