El Memorial Democràtic ha publicat Tractar la memòria a l'aula a través del cinema, de Ramon Breu i Panyella. Es tracta del setè volum de la col·lecció "Eines de memòria", que es presenta com un instrument per a ajudar als educadors a ensenyar als joves la història espanyola del segle XX. Molts adolescents no tenen clars els referents bàsics de la nostra història recent, i el Memorial aposta per ensenyar-los de forma àgil i distreta. I aquí ha jugat un paper clau l'experiència de Ramon Breu, que des de fa anys s'ha dedicat, com a professor d'història a secundària, a usar el cinema per facilitar l'aprenentatge de Ciències Socials. El llibre és molt pràctic: ofereix unes orientacions sobre com usar el cinema per explicar aquest tema, i suggereix quinze films útils per abordar diferents temes sobre la guerra (títols especialment suggerents per als alumnes de 3er i 4art d'ESO i per a 1er i 2on de Batxillerat). A més a més, ofereix completes propostes didàctiques per a abordar cadascuna d'aquestes pel·lícules. El director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, ha impulsat aquesta publicació conscient del paper que tenen l'escola i el cinema en el manteniment de la memòria: “No hi ha memòria sense escola, i a aquestes altures de la pel·lícula, no hi ha memòria sense cinema”.

Una oferta diversificada

Ramon Breu, en la presentació de l'obra, va apuntar que havia fet el possible per oferir obres diverses sobre la República, la guerra civil i el franquisme. Les recomanacions inclouen, des d'un vell documental del 1938 dels serveis de propaganda republicans, Catalunya màrtir, fins a documentals actuals, com El comboi dels 927, sobre els deportats espanyols a Mauthausen. Algunes cintes tracten de la guerra, com La buena nueva, d'altres de la repressió posterior, com Los girasoles ciegos...  També hi ha propostes que aborden la resistència antifranquista, com El laberinto del fauno o Salvador... Hi ha obres de ficció i documentals... I grans èxits, com Pa negre, al costat de pel·lícules que no han gaudit de tant de ressò. La productora Isona Passola, que va assistir a la presentació del llibre, va deixar clar que la guerra civil és plena de possibilitats cinematogràfiques: “La guerra civil no és una pel·lícula, és un gènere; si de la conquesta de l’Oest se n’ha fet un gènere, perquè no fer-lo de la guerra civil?”. I ho argumentava dient que “Un guió necessita un conflicte i la guerra és un tema que s’hi adiu molt bé amb el cinema".

Pràctic

Tractar la memòria a l'aula a través del cinema pretén ser un llibre eminentment pràctic. S'inicia amb un apartat teòric, en què es debat sobre el paper de la memòria històrica en l'educació i es repassa el paper del cinema en la memòria històrica i en l'anàlisi de la guerra civil (amb referències molt completes a la principal producció cinematogràfica sobre el tema). Però la part més forta del llibre és l'apartat de les propostes dinàmiques, articulat en 15 subcapítols, un per cada pel·lícula suggerida. De cadascun d'aquests films se'ns ofereixen les seves dades tècniques, un qüestionari per oferir als alumnes, un apartat dedicat al llenguatge audiovisual, unes lectures complementàries amb uns qüestionaris, i una sèrie d’eines per als professors: criteris d'avaluació, continguts relacionats, una llista d'elements de debat... I tot i que es tracta d'una publicació pensada com a eina pedagògica, s'ha editat curosament i incorpora fotografies de gran interès relatives al tema de la pel·lícula, de tal forma que es poden usar les imatges reals per contraposar a les de ficció.

Omplir un buit

Ramon Breu apunta que aquest llibre ve a omplir un dels gran forats negres en el món de l'educació: l'educació de la mirada. Per a ell això és especialment greu, perquè som en un món que es regeix per l'audiovisual: "L’anàlisi de tot allò que és imatge no ha penetrat al dia a dia de les escoles. L’analfabetisme mediàtic és el pa de cada dia del nostre temps. Si no s’entén la imatge, no s’entén el món on vius. Vivim en un món ple de pantalles, i en aquest món de pantalles els alumnes necessiten una mirada crítica que no tenen”. I insisteix en què no n'hi ha prou amb passar pel·lícules als alumnes: cal triar les pel·lícules que els puguin resultar atractives, i després s'ha de ensenyar als alumnes com analitzar aquest tipus de materials.

La memòria coixa

Ramon Breu tampoc està content de l'estat de l'ensenyament de la història recent entre els estudiants catalans. Assegura que hi ha professors que no semblen gaire decidits a propiciar una reflexió sobre el franquisme i la transició: "hi ha manca de voluntat de treballar la nostra història més recent. O no es toca o es toca de puntetes. Els alumnes, com a molt, tenen una memòria fragmentada". I assegura que treballar la memòria històrica no només és essencial per a afermar els coneixements de Ciències Socials: “El debat sobre la memòria serveix per afermar la democràcia”. Mentre critica la tasca de l'escola, Breu elogia el paper de TV3 en la recuperació de la memòria: una “tasca singular en el panorama espanyol”. “Ha estat l’únic organisme públic que ha trencat el pacte de silenci de la transició”, apunta l'autor de Tractar la memòria a l'aula a través del cinema, una obra en què proposa l'ús de diversos documentals de TV3.