El català té anglicismes relacionats amb les noves tecnologies, l'economia, etcètera (molts, però, han entrat més per moda que per necessitat): on-line, software, web, mail, off-shore, coach, showroom... Però poca gent sap que el català va rebre una quantitat considerable d'anglicismes al segle XVIII a Menorca. Arran de la Guerra de Succecció espanyola (1701-1714), la corona britànica va emparar-se de dos territoris hispànics: Gibraltar i Menorca. Al primer encara oneja la bandera britànica. Quant a Menorca, va pertànyer a l'imperi britànic pràcticament durant tot el segle XVIII, fins que va passar a sobirania espanyola (amb un brevíssim parèntesi de domini francès sobre l'illa). Per a més dades, vegeu l'article d'en Marc Pons: Gibraltar, Menorca i Catalunya: la trinitat britànica de la Mediterrània, 

L'empremta britànica sobre Menorca

L'empremta britànica sobre Menorca va ser considerable. Per exemple, a nivell institucional o infraestructural. Així, el governador de l'illa entre el 1712 i el 1736, l'irlandès Richard Kane, va manar construir un nou camí que anés de punta a punta (de Ciutadella a Maó); és l'anomenat camí d'en Kane, que encara existeix avui. D'aquella època també data el canvi de capitalitat: va passar de Ciutadella a Maó (si bé Ciutadella va conservar, fins a l'actualitat, la seu episcopal). Segons expliquen, les noves autoritats consideraven que el clergat catòlic i conservador seria refractari al domini britànic i faria campanya a favor de la corona espanyola.

L'empremta britànica sobre Menorca va ser considerable a nivell institucional o infraestructural. I també hi ha una empremta lingüística important

I també hi ha una empremta lingüística important. Així, de la petxina, la gent menorquina en diu xel, calc de l'anglès shell (terme que significa 'petxina', tot i que també altres significats). Alhora, del fet d'encaixar la mà com a salutació, tradicionalment n'han dit fer xaquens, de l'anglès shake hands, literalment 'sacsar les mans'. De la sardina o arengada n'han acabat dient pinxa, a partir de l'anglès pilchard, que significa això mateix (tot i que en anglès també es diu sardine).

Si mai feu cap a Menorca, aprofiteu per a delectar-vos amb el català parlat a l'illa... i amb un glop de gin a la salut dels bons jans anglesos del segle XVIII!

El Diccionari català-valencià-balear inclús recull a Menorca la frase feta: "estar com a pinxes" o "anar estrets com a pinxes", 'estar molt estrets' (en altres parlars catalans es diu anar estrets com sardines). El greix que surt de la carn mentre es cou s'anomena grevi, provinent de gravy. Del sabater en diuen xumèquer, és a dir, shoemaker. Alhora, quan algú rep un cop a l'ull i surt un blau a l'entorn, a Catalunya es diu tenir l'ull de vellut; però a Menorca es diu tenir s'ull blec, amb la paraula anglesa black 'negre'. En menorquí també va circular el mot jan 'soldat o mariner anglès'. I el més conegut de tots: a Menorca, la ginebra (beguda alcohòlica) s'anomena gin. (Alguns consideren que bòtil 'ampolla' és un altre anglicisme menorquí, a partir de bottle; però Mallorca no va pertànyer a l'imperi britànic i allà també diuen bòtil, així que segurament aquest mot no es deu a la influència anglesa.) Si mai feu cap a Menorca, aprofiteu per a delectar-vos amb el català parlat a l'illa... i amb un glop de gin a la salut dels bons jans anglesos del segle XVIII!