Si teniu un nadó a casa, segur que ja heu comprovat que una criatura als braços fa que es desperti un instint inexplicable i ancestral en nosaltres: la necessitat de cantar-li cançons, sigui per entreteniment o bé per desesperació. El problema arriba quan una servidora s’adona que no recorda cap cançó sencera de quan era petita i que només se sap de memòria cançons de Manel i de Pau Vallvé. Si sou com jo i us negueu a cantar Baby Shark i La vaca Lola, i si també voleu evitar l’extinció d’aquesta tradició popular musical, a continuació us ofereixo un repàs de les cançons catalanes populars imprescindibles per acompanyar la infància del vostre petitó. 

Imperatives i bàsiques

Sol, solet és un imperatiu, un bàsic. Li demanem al sol que ens vingui a veure i és una cançó perfecta per acompanyar els dies assolellats de passejos amb cotxet. La lluna, la pruna també és una cançó tendra i dolça que convida a adormir-se plàcidament, una petita meravella musical curta, fàcil de recordar i que sona gairebé com un encanteri màgic. I si el que volem és arriar la criatura… Arri, arri, tatanet! Una cançó de joc de falda que, per cert!, em va fer molta gràcia descobrir que hi ha diferents versions de la tornada. La meva parella canta “anirem a Maçanet” i jo, en canvi, canto “anirem a Sant Benet”... I, de fet, he comprovat que a altres territoris diuen que aniran a “Mollet”. Això és fantàstic, oi?

Hem de parlar de Mireu allà dalt… sí, home, aquella d’un elefant als estels que va en bicicleta… I que té una cua al darrere i l’altra al davant! I tampoc no podem deixar de banda ni obviar els hits més clàssics: Cargol treu banya, El gegant del pi… No hi ha criatura catalana que no hagi cantat mai aquestes cançons mentre feia les banyetes del cargol o bé aixecava els braços i feia com si fos un gegant. A més, són d’aquelles cançons que es poden anar cantant amb més i més entusiasme fins que el nadó quedi embadalit o bé esclati a riure. Si no ens la sabem tota, es pot anar repetint la tornada i ja està. Una altra cançó molt estesa que també permet la interacció de la criatura és la d’El lleó no em fa por (sí, aquella de: “pam i pipaaaaa, pam i pipaaaaa!”). Us asseguro que quan la recuperes de gran, aquesta et transporta immediatament a la infantesa. I no em vull deixar En Joan petit quan balla! Si la canteu, l’entonareu molts dies en bucle... Us ho asseguro i us ho aviso!

Un altre clàssic és El gall i la gallina, que ens recorda que la música infantil també pot ser una mica surrealista. A més a més, hi ha qui diu que avui dia es tractaria d’una agressió, ja que relata un petó no consentit (en fi, deixem-ho aquí, que ara no em vull fotre en cap merder d’aquests). Ahhhh! I potser no arriba a ser cançó… però Ralet, ralet també m’encanta i és perfecte per la gent que oblidem les lletres. És probablement la primera minicançó amb coreografia que tots hem après: i, mentre la cantem, piquem les mans tal com diu la cançó. És curta, però simple i efectiva!

Si sou gent molt pro de les cançons populars com la meva mare (mestra jubilada), també podeu cantar Al pati de l’escola, amb aquella tornada tan enganxifosa “al pati de l’escola, hi havia un ocellet… Oé! Oé! Es deia Pica-soques, i feia el seu niuet… Pica-soques, Pica-soques, Pica-soques…pica bé!” I segur que també coneixeu L’esquirol (“Plim, plim, plim, plim… salta l’esquirol, agafa una pinya, plim, plim, plim, plim… i se la menja tot sol”). Aquesta també és genial!

En definitiva, acabo d’oferir-vos un repertori de referència (i de luxe) per cantar al vostre nadó. I si acabeu el repertori popular i voleu cançons en català modernes, que sapigueu que sempre podeu improvisar i investigar Spotify i Youtube, on també hi ha una gran oferta de grups i música en català per a infants. “Soc un micoo micooo micoooooo, soc un mico molt divertitttttt”... Si heu llegit això cantant, ja sabeu que parlo del Pot Petit. Quin projecte més rodó! I no ho dic només pels espectacles, sinó també per les visites a Youtube i les reproduccions a Spotify. Un cas d’èxit! I també hi ha altres grups i projectes boníssims per a públic infantil en català: La dona del Sac, Xiula, Regaee per Xics… I tots els que encara no conec! Mare de Déu, qui m’ha vist i qui em veu…

Bé, ja heu vist que el més important és la intenció! Així doncs: cantem, desafinem, inventem-nos la melodia i, sobretot, gaudim del moment, que d’aquí a quatre dies els nostres nadons ja ens demanaran reggaeton. Va, ara seriosament: les cançons de sempre tenen la màgia de connectar generacions, de despertar records i de crear nous moments compartits. El que realment compta és el vincle que es crea a través de la música i d’aquestes cançons. Us ho dic jo, que ara mateix i mentre escric aquestes últimes ratlles de l’article,  observo emocionada la meva mare al menjador que canta Cargol treu banya al meu fill (i ell la mira i riu).