Suelta (Halley Records) és el nou treball en solitari de la pianista, cantant, productora i compositora Meritxell Neddermann. És un disc de 10 cançons, configurades de manera que navegues dos extrems musicals i, de fet, l’artista volia que fossin bufetades de cançó a cançó, amb una trajectòria atrevida d’inici a fi. El nou treball es conforma també de peces més experimentals i exploració de nous sons, també ha temptejat noves vies a l’hora de composar i ha desembocat en un disc on l’electrònica, el pop i tota l’experimentació barrejat amb l’essència de la pianista es configura com a una unitat creativa.
Neddermann va començar a composar aquest disc durant la pandèmia, just després de publicar el seu primer disc en solitari: In the Backyard of the Castle. La pianista no escolta molta música al seu dia a dia, però li agrada des del folk, passant per Jordi Savall i la rumba cubana. Beu de referents com Supertramp i James Blake, a la vegada que té una extensa formació: l’artista va estudiar clàssic al Conservatori del Bruc i modern al Taller de Músics. Després va anar a Berkley, i es va quedar vivint a Nova York durant 3 anys. Ara ja fa 6 que ha tornat i no s’ha quedat quieta: ha sigut la pianista de la gira internacional de Jorge Drexler i ha anat explorant i agafant embranzida per Suelta.
El Mercat de Música Viva de Vic, l’escenari de presentació
La presentació del disc va ser al Mercat de Música Viva de Vic, el mateix festival on va presentar el seu àlbum debut en solitari 3 anys abans, tot i que les condicions no eren les mateixes: el primer va ser un concert pandèmic i online i, per tant, “l’ambient era una mica lúgubre”, apunta. Comparat amb allò, doncs, hi ha hagut una millora gegant: amb un aforament del 90% a l’Auditori de l’Atlàntida de Vic, l’artista va poder actuar i presentar el nou treball davant un públic amb ganes d’escoltar el nou disc. També a nivell d’exploració personal considera que ha obert nous camins, utilitzant sintetitzador i anant cap a la música electrònica, tal com diu el títol del disc, s’ha deixat anar i, a més, “hi ha hagut una evolució natural i s’han anat assentant les coses a l’hora de performar-les”, comenta.
Hi ha hagut una evolució natural i s’han anat assentant les coses a l’hora de performar-les
La definició del disc podria ser orgànic i experimental; Neddermann ha provat també noves maneres de composar, “des de la producció, no tant des del songwriting tradicional”. Suelta està format de cançons més tradicionals i unes altres més d'exploració, una navegació entre dos extrems: per una banda més inspirat en Supertramp i d’altres artistes dels setanta i els vuitanta i, per altra banda, l’experimentació i exploració amb sintetitzadors, “enmig d’això l'eix vertebrador i l’essència soc jo i les meves harmonies”, apunta. La Meritxell considera que hi ha algunes cançons que són més fàcils de digerir o escoltar que d’altres que són més amargues; per exemple, les que són més pop creu que poden agradar a més gent. Independentment d’això, no deixa de tenir la necessitat de fer música: “Em senta extremadament bé composar, produir i tocar el piano, i per això ho faig”, confessa.
Bufetades de cançó a cançó (en el millor dels sentits)
Pel que fa a l’ordre del disc —tot i que considera que avui en dia tothom escolta les cançons en el sentit que vol i, per tant, no hi creu massa—, aquesta artista igualment considera que l’ordre “és superatrevit, és un viatge i vas d’un lloc a l’altre com una pilota de ping-pong”. Si hagués de parlar d’una cançó en concret del disc seria Déjame, la qual “és una espècie de Frankenstein dels meus samples” i, tot i que no tenia clar que pogués entrar, la va acabar afegint i, “aquí sí que sento que vaig fer un pas més enllà de Suelta”. I la veritat és que molts cops es parla d’experimentació i noves textures, però no acabem de saber què vol dir. Amb Déjame s’entén a la perfecció amb els seus 3 minuts i mig de durada.