El Museu d'Història de Catalunya presenta, al vestíbul, una exposició diferent de fotografies de la Guerra Civil Espanyola: Més enllà de les trinxeres (1936-1939). Fotografies d’Alec Wainman. Són 150 imatges, fins ara només conegudes a través del llibre Live Souls. Fotos inèdites de la Guerra Civil (editorial Comanegra). Ofereixen una versió diferent de la Guerra Civil, amb la voluntat de retratar tant els combatents com la gent de la reraguarda, sempre amb una gran empatia. Es podrà veure gratuïtament al Museu d'Història fins al 3 de novembre, i després es preveu que itineri per diferents escenaris que va visitar i fotografiar el voluntari internacionalista Alec Wainman: Lleida, les Terres de l'Ebre, l'Aragó...

L’última foto d’Alec Wainman a la República espanyola abans de la seva tornada obligada a Anglaterra a causa d’haver contret una hepatitis. Estació de tren de Marçà-Falset, a principis d’agost del 1938. © The Estate of Alexander Wheeler Wainman, Serge Alternês (John Alexander Wainman).

Una troballa fora de sèrie

Alec Wainman va participar a la Guerra Civil, com a voluntari de la Unitat Mèdica Britànica. Va tirar 1.600 fotografies durant el temps que va estar de servei, però no va fer-ne gaire difusió. Després de la mort de Franco va pensar en la possibilitat de publicar-les, però la iniciativa no va tirar endavant. Wainman va contreure Alzheimer, i va morir el 1989. Després de la seva mort el seu fill, que sol utilitzar el pseudònim Serge Alternês, va lluitar per recuperar-les i va aconseguir-ho el 2013. Va decidir publicar-ne algunes en un llibre en anglès, a Mèxic. Els editors de Comanegra van veure'l a la Fira de Guadalajara del 2015 i els va fascinar. De seguida van decidir traduir-lo al català amb el títol Live Souls. Fotos inèdites de la guerra civil. És a partir d'aquesta publicació que el Museu d'Història de Catalunya va organitzar aquesta exposició (en la inauguració fins i tot i va assistir Alternês).

Fira del llibre republicà a les Rambles, juny de 1937. © The Estate of Alexander Wheeler Wainman, Serge Alternês (John Alexander Wainman). 

Fascinat pel món que va trobar

El jove estudiant Alec Wainman, en arribar a Catalunya procedent d'Anglaterra, es va quedar fascinat per l'ambient revolucionari que s'hi respirava: per les manifestacions, per la simbologia revolucionària als carrers, per la promoció de la cultura... Tot i que era un quàquer apolític (i es proclamava antianarquista), es va commoure amb l'ambient de defensa de la llibertat i la democràcia. Estava convençut que calia frenar el feixisme, sobretot després de l'annexió d'Etiopia. Amb la seva Leika, que no abandonava mai, va deixar constància d'aquell món que l'il·lusionava, però des d'un punt de vista molt personal, allunyat del dels fotògrafs més propagandistes de la República. En les seves fotos s'interessa per la cultura, per la vida quotidiana... Diuen que tenia facilitat per als idiomes i que això el va ajudar molt a integrar-se amb la gent (una cosa no sempre habitual entre els voluntaris internacionalistes). Wainman també va fer amistats amb la gent del país, per exemple, amb el pintor Joaquim Mir, que també apareix a algunes de les fotografies exposades. També es va fixar en els paisatges: les platges, les muntanyes i els camps quedaran registrats amb la seva càmera (fins i tot hi ha algunes fotos amb pagesos molt tradicionals, d'un to un tant exòtic). Tossa i Montserrat l'atrauran especialment.

El músic nord-americà Walter Benjamin Stephen Garland, en gener de 1937, quan van arribar els primers combatents del batalló Abraham Lincoln de les Brigades Internacionals. © The Estate of Alexander Wheeler Wainman, Serge Alternês (John Alexander Wainman).

Un món de grans homes

Les fotografies de Wainman ens remeten també al món dels voluntaris internacionalistes. Les seves fotografies inclouen a personatges del món sencer que van venir a donar suport a la República i que van conviure amb aquest estudiant de Cambridge. Alguns eren treballadors: miners, mecànics, obrers... D'altres eren professionals, que més tard serien personatges destacats als seus països d'origen. Però alguns dels retratats perdrien la vida als camps nazis; i d'altres ni tan sols sortirien de la península, sinó que caurien als camps de batalla espanyols. Un repàs a les fotografies de Wainman permet veure el planter de personalitats que van passar pels camps de batalles espanyols. Com el músic afroamericà Walter Benjamin Stephen Garland, que sempre va ser un activista per les llibertats i contra en nazisme, però que no va poder lluitar a pesar de demanar-ho: la seva participació a les Brigades Internacionals l'havia fet sospitós als ulls del govern nord-americà. Wainman va fotografiar alguns membres de la missió mèdica que després es farien famosos en el camp mèdic com la infermera australiana, Ada Hodson, o el cirurgià neozelandès, Doug Jolly. Però entre els retratats també hi havia personatges que destacarien en d'altres camps, com la Margot Miller, més tard escriptora de novel·les de misteri, com a Margot Bennet. 

La infermera quàquera Margaret de Culpeper consolant els pacients a la cova hospital Santa Llúcia, prop de Falset. Agost de 1938. © The Estate of Alexander Wheeler Wainman, Serge Alternês (John Alexander Wainman).

Sense èpica

Allò que és fascinant de Wainman és que combina la defensa de la República amb un to molt quotidià, però alhora molt poètic, desprovist de tota èpica. Fotografia els entrenaments dels combatents, no sense un punt de tendresa, especialment quan retrata els més joves, gairebé nens (i fins i tot els retrata quan, juganers, els reclutes fan un castell). Quan retrata desfilades, Wainman es fixa més en les mirades del públic que en el pas de marxa dels soldats. En les fotografies professionals, ben sovint mostra un gran respecte per als malalts. Wainman està molt lluny de la grandiloqüència política d'una Leni Riefenstahl o d'un Serguei Eisenstein.

Voluntaris catalans a la Guerra Civil. Granyén (Osca), 12 de setembre de 1936. © The Estate of Alexander Wheeler Wainman, Serge Alternês (John Alexander Wainman).

El dolor

Wainman no va participar en els combats. I malgrat tot va viure de prop el dolor de la guerra, sobretot amb els seus malalts, però també amb els refugiats que va veure a la reraguarda. Però tot i que va viure circumstàncies difícils, per exemple als hospitals de campanya del front de l'Ebre, les seves imatges rebutgen fer pornografia del dolor. De fet, per a aquest fotògraf els ferits eren persones abans que pacients: a través dels seus quaderns de viatge s'han pogut reconstruir les històries d'alguns d'ells, perquè Wainman s'interessava realment per la gent.

La plaça de Catalunya amb l’Hotel Colón, seu central del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Barcelona, 26 de gener de 1937. © The Estate of Alexander Wheeler Wainman, Serge Alternês (John Alexander Wainman).

Marcat per aquesta guerra

A l'agost de 1938, malalt d'hepatitis, Wainman deixava Catalunya i retornava al seu país. S'estalvia els tràgics episodis de la derrota final. Però no va oblidar als que deixava enrera. El 1939 va visitar els camps de refugiats de França i va ajudar a alguns republicans a sortir-ne. Va contribuir també a integrar-se a la Gran Bretanya a algunes persones que havia conegut a la guerra i que s'havien exiliat. Durant la Guerra Mundial va integrar-se al Cos d'Intel·ligència de l'exèrcit britànic. Mai no renunciaria a les seves conviccions, tot i que el seu fill assegura que no li agradava gaire parlar de la seva participació en una guerra en què en va sortir derrotat. Al Canadà, on es va establir, va ajudar a refugiats de diferents països del món. I abans de morir va retornar, un sol cop, a Catalunya. Més enllà de les trinxeres ens condueix per l'univers fotogràfic de la Guerra Civil, però amb tota la tendresa i la sensibilitat que es pot tenir en un conflicte tan dur.

 

Foto de portada: Funeral de Hans Beimler, un alemany fugitiu de l'Alemanya de Hitler que va morir a la defensa de Madrid l'1 de desembre de 1936. © The Estate of Alexander Wheeler Wainman, Serge Alternês (John Alexander Wainman).