L'espera s'ha fet llarga, molt llarga, però ha valgut la pena. Sis anys després del llançament del disc Fills de les estrelles, Obeses ha tornat per presentar el seu nou treball L'ai al cor. I no podria haver escollit millor lloc per fer-ho que l'espai cultural Can Grau de Roda de Ter, un emplaçament meravellós situat a la vora del riu gestionat per una cooperativa d'entitats culturals anomenada Cardant Cultura.
El grup de Tona ha tornat als escenaris amb més energia que mai: algú els podrà aturar?
Elèctric és, potser, l'adjectiu que millor defineix el vigorós concert d'Obeses d'aquest dissabte a la nit. Per què? Doncs perquè els primers han estat endolladíssims i perquè els segons han estat connectats en tot moment. S'ha notat que tant el grup com els seus fans han passat massa temps separats. Aquest dissabte, però, per fi s'han retrobat.
Més que un concert, ha estat un viatge d'emocions que ha portat el públic d'un extrem a l'altre, de l'eufòria a la tristor. Aquest ha esclatat de joia quan Obeses ha sortit a l'escenari amb Amor artificial, cançó del nou disc del més pur estil Daft Punk. Per acabar de trencar el gel, l'han enllaçat amb Invasió terrícola (Fills de les estrelles), una cançó que és una impressionant demostració de força vocal i destresa instrumental. Ràpidament, la gent s'ha adonat que aquest concert el recordarien durant molt de temps. Els quatre d'Obeses estaven pletòrics, amb ganes de menjar-se el món.
La vida és massa curta per passar-la renegant i Potser ho hauríem d'haver vist, totes dues del nou disc, han posat a ballar a petits i grans. Una virtut d'Obeses és que és capaç de reunir públic de totes les edats. Però ha estat amb la cançó d'amor Perdona'm (Fills de les estrelles), que s'ha confirmat el que la gent intuïa, que la nit seria memorable.
Costa trobar grups catalans que tinguin un directe tan bo
Els d'Obeses, amb una passió desbordant, han anat encadenant cançons com Mà amiga o El nostre temps que no només són maques, sinó que són capaces d'entrar dins teu per fer-te sentir coses que probablement feia temps que no senties amb tanta intensitat. Plaer, delit, nostàlgia, malenconia... Ara bé, si hi ha hagut un moment especialment emotiu, aquest ha estat el de Cel enllà (L'ai al cor), cançó dedicada a Sente Fontestad, exmanager del grup i exbateria de Ja t'ho diré, que ja no es troba entre nosaltres.
L'amor s'ha transformat en esperança amb Fills de la mateixa mare (Fills de les estrelles), una cançó imprescindible en l'actual moment d'incertesa política i social que vivim. "Cremem la casa del veí/ Menystenim allò que pensa quan no entenem què diu/ Robem el foc, el pa i el vi/ Fins i tot quan no ens fa falta, amb un posat altiu/ Per què no atansem la mà/ I desfem el temible puny de guerra?", diu la lletra. Us sona, oi?
Molt pocs grups de l'escena musical catalana poden presumir de tenir un públic tan entregat
Inadaptats cantava una cançó anomenada Festa sí, lluita també. Recordeu? Doncs seguint aquesta idea, Obeses ha fet alçar el puny a les més de 500 persones reunides amb Ens en sortirem (Fills de les estrelles), que recorda l'1 d'octubre de 2017 i la nova La meva llengua, que fa valdre el català.
El concert ha acabat com ha començat: ballant. La Mammi (Monstres i Princeses) i la mítica Botifarra amb seques (Zel) han fet moure l'esquelet de nou als obesos i les obeses, que insaciables, han acabat demanant més i més.