Si hi ha algú a qui li dec ser on soc en el cinema i a la televisió, aquest és sens dubte el Ventura Pons. Va ser ell qui una nit em va venir a veure al teatre. Va ser ell qui va apostar per mi. Ell, juntament amb el Pep Armengol. L’aposta era gran, perquè era donar la protagonista absoluta a una actriu que havia fet bastant teatre, però gairebé res de cinema. Aquest paper em va portar a obtenir la meva primera nominació als Premis Gaudí (la pel·lícula va ser A la deriva). Aquella nit al teatre també va ser l’inici d’una amistat: sopars, aniversaris, xerrades, Cadaqués, el Narcís...

Aquella nit al teatre també va ser l’inici d’una amistat: sopars, aniversaris, xerrades, Cadaqués, el Narcís...

Un gran apassionat del cinema rodat en català

Ventura: A tu t’agradava molt parlar de tu i a mi m’agradava escoltar-te: Em parlaves de les retrospectives que et feien a diferents països, d’anècdotes de rodatges amb un detall sorprenent… I del teu llibre, on sortim uns quants amics i amigues de l’ofici i de la vida. Un estiu vam anar al Festival de cinema de Moscou i recordo que ens van convidar a dinar a totes les actrius, actors, directors i productors de les pel·lícules que s’havien presentat. Estàvem asseguts en una taula molt llarga i, tot d’una, el director del festival s’aixeca i pica amb una forquilla la seva copa: “Avui tenim el gran honor de seure al costat del Mestre Ventura Pons”, va dir en anglès. Es va fer un silenci i el Ventura va començar a parlar. Tenia el do de la paraula. A més, no sé quants idiomes parlava!

Ventura: A tu t’agradava molt parlar de tu i a mi m’agradava escoltar-te

Ens ha deixat una persona important, un gran apassionat del cinema. El cinema ho era tot per ell. I sobretot, el cinema rodat en català. Ens deixa un llegat enorme i part de la història de casa nostra. Des d'Ocaña, retrat intermitent a les seves últimes pel·lícules. I sempre que podia, les rodava a la seva ciutat. No hi ha cap cineasta que hagi filmat la ciutat de Barcelona tantes vegades i en èpoques diferents. Estimat Ventura, quina sort vaig tenir de ser al teatre aquella nit que vas venir. Quina sort amic amat! Vola ben alt, Ventura!

Maria Molins és actriu i membre de la Junta de l'Acadèmia del Cinema Català

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!