6h. El meu dia de Sant Jordi comença la matinada abans. M’aixeco a fer un pipí, encara és fosc i a fora hi ha un silenci absolut. Vull intentar descansar una mica més, però ja no és una cosa que pugui decidir. Quan sona el despertador estic ben desperta. Fa molt de sol. Tinc la sensació que no farà fred. Me’n penediré tot el dia.
8.30h. Passo per la llibreria Vicky, al barri, a signar la novel·la (Com un batec en un micròfon) per a una exalumna que també em fa arribar el llibre que ha escrit ella (coses boniques de Sant Jordi). La Vicky em regala un bolígraf de punta fina negra i em diu que està venent molt bé el llibre i que al final han muntat la parada a dins perquè al migdia plourà. Intento no fer gaire cas de la segona cosa. Vaig cap al metro. Fa sol, però fa fred. Compro una rosa a uns estudiants a Plaça de Sants que les personalitzen amb una targeta amb versos de la Marçal i lletres de Manel. I me la deixen pagar amb Bizum.
Passo per la llibreria Vicky, al barri, a signar la novel·la per a una exalumna que també em fa arribar el llibre que ha escrit ella (coses boniques de Sant Jordi)
A un quart de deu entro al Palau de la Virreina. Hi ha xuixos trossejats i magdalenetes boníssimes, però ressonen les veus, la multitud i hi fa fred. Som una gentada, avancem cap a la foto. Hi ha alguna empenteta subtil a l’últim moment per arribar a les primeres files. Quan surto em pregunten “què esperes de Sant Jordi?". “Trobar-me amb els lectors, compartir un moment amb gent que t’ha llegit o que té ganes de llegir-te”. Soc molt poc original. M’hauria d’haver pensat una resposta millor. Correm cap a Catalunya Ràdio, a Els Experts i després cap al centre.
10.30h. Tinc la primera signatura a la Plaça de Vila de Gràcia. L’únic lloc on estarem amples. Vaig tot el dia acompanyada de la Lídia, de l’editorial, que és encantadora i ens acabarem explicant la vida. Començo a veure que tindré dos problemes: on fer pipí i com no congelar-me asseguda a la cadira de la parada. Però venen lectors i et passa el fred i et passa tot. Que t’han llegit, que l’han recomanat. Una noia de Múrcia que va aprendre català llegint els contes. Una parella que va llegir Et diré R. És emocionant. Caminem per arribar a les següents signatures, al Passeig de Gràcia. Ve gent que conec a saludar-me. Actors de La Puntual, familiars llunyans de Barcelona, gent que hauria de saber com es diu. “Per a qui el dedico?” “Per a mi!”. A vegades et contesten el seu nom i ho pots salvar sense semblar una desconsiderada que no es mereix que li comprin el llibre. No paro de beure aigua i no me n’adono. El cel s’ennuvola.
Començo a veure que tindré dos problemes: on fer pipí i com no congelar-me asseguda a la cadira de la parada.
14h. Dino a la terrassa de l’editorial. Comparteixo espai amb gent que admiro. Parlem d’aquest discurs sobre els llibres que vas repetint a tot arreu i que a vegades no tens clar ni d’on ha sortit, ni de si és real, ni de si ara podries fer-lo completament a la inversa. Fa quatre gotes i penso que la Vicky tenia raó. Esperem que no duri gaire. Correm cap a Ràdio Estel, a Rambla Catalunya. Portem tot el dia anant deu minuts tard a tot arreu. Com un dia normal meu, però en versió sostinguda i sense poder caminar de pressa.
17h. No, la pluja no ha durat. Però ha quedat el cel tapat i encara fa més fred. La Lídia m’ofereix el seu fulard (ja ens hem explicat els anys universitaris). A les signatures de la tarda venen alumnes i exalumnes. Alguns no volen el llibre, però han passat a saludar-me. El meu pare està amoïnat perquè hi ha autors que no signen al costat d’altres que signen molt (pateix més ell que els autors que no signen). La meva mare em pregunta si només ve gent que conec (com si els hagués amenaçat o pagat alguna cosa perquè vinguessin). El Marc em porta cafè i ens mirem des de la distància, a través dels caps. Estem contents d’avui. Venen les amigues, companys de feina. Ens abracem, ens fem alguna foto per recordar-ho i corro cap a la carpa de 3Cat, a Les dones i els dies i parlem de l’amor romàntic. El cafè és diürètic i als bars has de fer una bona cua per anar al bany.
Ve un noi que l’ha llegit, li pregunto si l’ha fet patir i m’ha dit que “ha patit més a la vida”
19.30h. Una senyora ve amb moltes ganes de llegir la novel·la i em diu que és la primera vegada que fa que li signin un llibre (em fa il·lusió que hagi pensat que valia la pena). Ve un noi que l’ha llegit, li pregunto si l’ha fet patir i m’ha dit que “ha patit més a la vida”. Ve un altre noi que es diu Queraltó i estem convençuts que compartim algun avantpassat. Un pare i una filla, “ens el llegirem tots dos”. Una noia jove: “Com és que has triat aquest títol tan estrany?”. Una altra: “He llegit la primera pàgina i m’ha agradat molt”, espero que el que segueix no la decebi. He estat al costat de l’Imma Monsó, de l’Eva Baltasar, de la Júlia Bertran, del Vicenç Villatoro, de la Maria Barbal, de la Carme Serna. Ens hem posat al dia del nostre dia, hem menjat catànies i ens hem dedicat llibres. A última hora vénen a dir-li a la Baltasar que ha estat de les més venudes. Li fa il·lusió, però no li dona una importància excessiva. I ho fa de cor, perquè el que li interessa, per sobre de tot, és escriure. L’admiro molt.
7.10h. Paro el despertador dues vegades. Dormiria tot el matí. Ja ha passat, però l’alegria guanya el cansament. Poso a fer cafè i corro a la dutxa, que ja vaig tard i a les 8h. tinc classe.