Tot allò que es mou causa una gran fascinació als nens: trens, metros, avions, excavadores, helicòpters i també, òbviament, vaixells. El meu vaixell (Kalandraka editorial, amb traducció de Maria Luchetti) és un àlbum il·lustrat, doncs, que interessa immediatament a la canalla. Però és, a més a més, un llibre que per la seva bellesa captivarà als adults.
Immersió al món marítim
El meu vaixell és la història de la relació entre un mariner i el Clementine, el vaixell frigorífic en què s'embarca, a San Francisco, quan és jove, a principis dels anys 1930, i a bord del qual passarà molts anys. Un llibre que reflecteix una minuciosa recerca d'Innocenti sobre el món de la navegació. Però el llibre no només parla de vaixells, a través de les seves il·lustracions, Innocenti trasllada al lector (infantil i adult) en un suggerent viatge pel món, que el portarà al Brasil, a Polònia, a l'Àrtic, per Panamà, pels Mars del Sud...
Un vaixell al món
La història del Clementine dibuixada per Innocenti, serà, alhora, una història del segle XX. Sense discursos benintencionat, no evita els temes més difícils. El meu vaixell es fa present als llocs més conflictius del Planeta. Així, passarà per la guerra civil espanyola, participarà amb els aliats als combats navals de l'Atlàntic, visitarà el món colonial, arribarà fins a la Polònia de Solidarnosc... Els episodis més foscos de la història donaran pas a les escenes més lluminoses, i a desgrat d'una tristor ben arrelada, l'obra d'Innocenti no deixa de ser un cant a l'esperança, però amb la ferma voluntat de no amagar res als seus lectors.
Un gran per a petits
L'italià Roberto Innocenti (1940) afirma que la seva vocació per l'art li ve de la seva primera feina: depenent a una botiga de souvenirs, on es venien estampes i reproduccions d'obres artístiques. S'ha dedicat al disseny gràfic i a la publicitat, però s'ha fet famós, sobretot, per la seva dedicació a la il·lustració infantil. Una vocació tardana, i que va ser molt controvertida, perquè Innocenti es nega a fer llibres fàcils amb final feliç, com pretenen molts editors infantils. Ha adaptat diversos clàssics, però sempre donant-los una peculiar visió personal: va publicar una controvertida versió de la Caputxeta (Símbol Editorial), però també del Pinotxo (també a Kalandraka) i de la Ventafocs (en castellà, a l'editorial SM). A anys llum de les visions suaus de Disney, els contes de Innocenti reflecteixen una gran duresa (també ha il·lustrat la Cançó de Nadal de Dickens, en castellà a Kalandraka). Fins i tot ha estat capaç de dibuixar l'holocaust dels jueus a La història de l'Erika (també a Kalandraka). El seu llibre La casa, editat en castellà també per Kalandraka, retratava amb to melangiós una molt documentada història d'una casa rural, durant tot un segle. A desgrat que Innocenti se surt de la línia habitual dels autors de literatura infantil, el 2008 va rebre el prestigiós premi Hans Christian Andersen d'aquest sector.
Paraules, les justes
El dibuix d'Innocenti, precís i sensible, i amb un punt melangiós, de ben segur que fascinarà a petits i a grans. El meu vaixell és un llibre que té moltes lectures: des d'un simple recull de belles imatges marineres, fins a una reflexió sobre la inevitabilitat de la mort. És un llibre que, amb un mínim de paraules, pot motivar una reflexió sobre la història, sobre la navegació, sobre geografia... O, simplement, pot encantar per les seves il·lustracions. Una obra original, que tracta als nens com a éssers intel·ligents, i els ofereix el millor.