Miguel Ángel ‘Míchel’ Sánchez Muñoz, l’entrenador del Girona FC, no només ha enamorat els aficionats pels seus mèrits com a entrenador, que van portar l’equip gironí a fer història amb la classificació per disputar la Champions League, sinó que ha destacat pel seu esforç en parlar català en les seves compareixences públiques. Míchel, nascut el 30 d’octubre de 1975 a Vallecas (Madrid), és un exemple d’integració en la cultura catalana, i des de la seva arribada a Girona l’any 2021, es va comprometre a comunicar-se en la llengua del país, tant dins com fora del camp. Aquest gest li ha valgut el reconeixement de la Generalitat de Catalunya, que li ha atorgat un dels 10 premis Pompeu Fabra, el de la categoria d’incorporació a la comunitat lingüística catalana, per ser “testimoni exemplar de normalitat a l’hora d’adaptar-se culturalment al seu entorn, amb l’adopció de la llengua i la cultura catalanes”. El Govern també ha reconegut amb aquests premis el sociolingüista Isidor Marí Mayans i 'ex aequo' a la companyia de teatre Dagoll Dagom i Edicions Camacuc, i amb el premi Robèrt Lafont al cineasta Fredo Valla. També s'ha premiat la llibreria Drac Màgic, l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (Amic) i 'ex aequo' l'Associació Aire Nou de Bao i el voluntari Isidre Pérez.
Míchel, un tipus amb personalitat
L’impacte de Míchel a Girona ha estat històric. El tècnic madrileny va ser guardonat com el millor entrenador de LaLiga, en reconeixement del seu impacte positiu en l’equip i la seva capacitat per motivar els jugadors, però també és un exemple d’entrenador compromès que no només busca l’èxit esportiu, sinó que també valora profundament la integració cultural i lingüística. A Míchel no li ha condicionat no trobar a vegades les paraules correctes, ni la vergonya de no parlar un català perfectament normatiu, o els castellanismes que a vegada esquitxen el seu discurs, ni les crítiques. La voluntat i l’esforç està per damunt del que puguin pensar els puristes que apel·len a Pompeu Fabra, precisament el premi que porta el nom d’aquesta figura cabdal en la història de la llengua catalana, considerat del pare de la normativa moderna del català.
En una entrevista en el programa 'Què t'hi Jugues!' de SER Catalunya, en el 2022, Míchel va explicar que estava aprenent català "perquè és cultura i educació. És la millor manera d'integrar-me", i que no ho veia “com una cosa excepcional, sinó natural". "M’agrada el que estic fent, tot i que en alguns llocs ho estan criticant, però a mi m'és igual, estic tranquil. A qui ho critica, jo els hi dic que és incultura i que són tancats de ment”.
Entrega de guardons
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va presidir dijous el lliurament de la desena edició dels premis Pompeu Fabra, de foment de l'acció de la societat civil en l'impuls del català, i de la vuitena edició del premi Robèrt Lafont, en reconeixement de persones o entitats que s'hagin distingit per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana. També hi ha assistit el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i el president de l’Institut d’Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, Jèp de Montoya. En el seu discurs, el conseller Vila va afirmar que “tant Fabra com Lafont eren plenament conscients que la seva tasca lingüística, sociolingüística i glotopolítica era una tasca col·lectiva i que demanava continuïtat intergeneracional. Els premis que lliurem avui són un reconeixement a l’esforç en direcció a aquesta continuïtat”. A més, Vila, fent referència a la tasca de la nova conselleria de política lingüística, va afegir que “les últimes dades ens diuen que una àmplia majoria de la població està a favor d’adoptar polítiques decidides en favor de la llengua. Afortunadament, doncs, la consciència de les dificultats està esperonant la voluntat d’actuació cada vegada de més sectors”.
Premis de periodicitat biennal
Els premis Pompeu Fabra van ser instituïts l'any 2008 per la Secretaria de Política Lingüística per reconèixer i premiar les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixin a la projecció social de la llengua catalana. Des de l’any 2013 tenen una periodicitat biennal. Enguany, el jurat dels Premis Pompeu Fabra ha estat format pel conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, que presideix el jurat; el vicepresident primer de la Xarxa Vives d’Universitats, Josep Oriol Amat; el director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, Josep-Anton Fernández; la vicepresidenta de la Secció Filològica, i representant de l’Institut d’Estudis Catalans, Mila Segarra; el secretari general de Política Lingüística, Joan Santanach; la gerenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, Gemma Vázquez; la vicepresidenta segona de la Cambra de Comerç de Girona, i representant del Consell General de Cambres de Catalunya, Lídia Vidal, i la responsable d’Assessorament Jurídic en Matèria de Política Lingüística, Mercè Almeida, que actua com a secretària del jurat.
Els premiats amb els premis Pompeu Fabra 2024:
- En la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana: ex aequo, Dagoll Dagom i Edicions Camacuc.
- En la categoria trajectòria professional, científica o cívica: Isidor Marí Mayans.
- En la categoria socioeconòmica: llibreria Drac Màgic.
- En la categoria de comunicació i noves tecnologies: AMIC, Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació.
- En la categoria d’incorporació a la comunitat lingüística catalana: Míchel Sánchez.
- En la categoria de voluntariat lingüístic: ex aequo, Associació Aire Nou de Bao i Isidre Pérez i Edo.
Premi Robèrt Lafont 2024
El premi Robèrt Lafont es va instituir l’any 2010 amb l'objectiu de reconèixer i premiar persones o entitats que s'hagin distingit per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana en qualsevol punt del domini lingüístic. El Premi Robèrt Lafont 2024 ha reconegut a l'escriptor, professor i activista cultural Fredo Valla. El jurat ha posat en relleu la llarga dedicació al coneixement i foment de l’occità, tant des d’una perspectiva acadèmica i científica com de promoció i dinamització social del seu ús.
Enguany, el jurat dels Premis Robèrt Lafont ha estat format pel conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, que presideix el jurat; la directora de Serveis Territorials a l’Alt Pirineu i Aran del Departament de Cultura, Rosa Noray; per delegació de la Síndica d’Aran, Manuela Ané; també del departament de Cultura i Llengua del Conselh Generau d’Aran, Verònica Barés; la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, Ròsa Maria Salgueiro, per delegació del president de la institució; i la responsable d’Assessorament Jurídic en Matèria de Política Lingüística, Mercè Almeida, que actua com a secretària del jurat.