Aquest 22 d'octubre fa tot just 50 anys de la mort de Pau Casals a l'exili, una de les figures més importants i que va projectar Catalunya al món. Se'l coneix com un dels catalans més universals de la història del país. Violoncel·lista, director d'orquestra i compositor però, sobretot, un referent per la seva lluita per la llibertat, la democràcia, els drets humans i els drets nacionals de Catalunya en plena dictadura franquista. Va morir als 96 anys a Puerto Rico, on va passar part del seu exili. De fet, allà va acabar la composició d'una de les seves obres més rellevants i notòries: l'oratori d'"El Pessebre".

Aquesta obra es va convertir immediatament en un missatge de pau. Casals el va interpretar més d'una seixantena de vegades arreu del món, així com a la seu de les Nacions Unides. Malauradament, no ho va fer a Catalunya, tot i que sí que es va sentir l'any 1967 en un concert al Palau de la Música sense la seva presència. I és que Pau Casals, fill d'El Vendrell, sempre es va mantenir fidel a la seva promesa de no tornar de l'exili mentre durés la dictadura franquista. 

Exposició a El Vendrell

També ara fa cinquanta anys de la creació de l'Associació Musical Pau Casals, una entitat del Vendrell --on va néixer i on està enterrat-- dedicada a preservar la memòria del mestre. Ara es fa una exposició amb testimonis i records de tota la feina feta durant tot aquest temps, com la visita que li van fer a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, on Pau Casals va viure la primera part del seu exili. Un exili molt dur, ja que no volia abandonar els seus compatriotes exiliats a la Catalunya Nord, que aleshores estava ocupada per l'Alemanya Nazi. 

La lluita de Pau Casals contra el franquisme

Al final de la Segona Guerra Mundial, Pau Casals va fer un dels gests de protesta més notoris contra el règim franquista i que va causar ressò internacional: va deixar de tocar públicament l'estiu del 1946 en senyal de protesta davant la inacció d'Occident contra el règim franquista. No va ser quatre anys més tard que tornaria a tocar públicament per la celebració del bicentenari de la mort de Johann Sebastian Bach. El violinista Alexander Schneider el va convèncer, però amb la condició que el festival s'havia de celebrar a Prada, on centenars de catalans es van traslladar per poder escoltar per primer cop el músic català. L'acte també va significar un acte de reivindicació per al nacionalisme català. Alhora, El festival va ser un esdeveniment musical sense precedents. Per a molts músics joves era la primera vegada que tenien l'oportunitat de treballar conjuntament amb Casals i rebre, per part del màxim intèrpret de Bach. 

Va ser pel seu compromís cívic i el missatge en defensa de la pau que va portar per tot el món, que les Nacions Unides van encarregar Pau Casals, la composició del seu himne. Es va estrenar ara fa 52 anys, a la seu de l'ONU a Nova York, en un concert memorable que ell mateix, amb 94 anys va dirigir. A l'ONU, Casals hi va fer un emotiu discurs que ha passat a la història, que començava amb el memorable "I'm a catalan..." i en el qual explicava com Catalunya havia tingut el primer Parlament de la història d'Europa.