A Catalunya, 6 de cada 10 adolescents rebutgen el seu cos. És a dir, una majoria considera que el seu cos no és suficient, però respecte a què? A uns estàndards de bellesa cada cop més inassumibles. Aquesta llosa, que en molts casos els acompanyarà durant la vida adulta, és coneguda com a pressió estètica i protagonitza un nou Sense Ficció que s'estrena aquest dimarts 28 de gener a les 22.05 hores, posteriorment es podrà recuperar a la plataforma 3Cat. Sempre (Im)perfectes dona veu als testimonis de set persones amb projecció pública que han viscut o conviuen amb els efectes de la pressió estètica. El documental troba l'equilibri entre ser una porta d'entrada per aquells que desconeixen el fenomen i un espai de reflexió per les persones que hi estan familiaritzades. A més, trenca el silenci sobre un fenomen que afecta bona part de la població, però que sovint es viu en silenci, així ho explica un dels testimonis, el cantant Miki Núñez: "Ho he viscut en el més absolut silenci. Ara penso que si ho hagués explicat abans, o tindria els problemes que tinc ara.".
A més de Nuñéz hi participen l'actriu i creadora de continguts Mara Jiménez, el músic Toni Mejías, l'atleta paralímpica Desirée Vila, l'estilista i activista antiracista Adriana Boho, l'actriu Àngels Gonyalons i la model Pino Montesdeoca, es posen davant de la càmera per explicar la seva experiència. Els testimonis tracten de reflectir les moltíssimes cares de la pressió estètica, que afecta a tothom, però la pateixen més les persones susceptibles de patir gordofòbia, edatisme o capacitisme.
Nous referents
Tant la pressió estètica com algunes de les seves expressions més severes, com per exemple els trastorns de conducta alimentària, acostumen a assimilar-se amb la imatge de noies joves. Es calcula que 28.000 joves a Catalunya pateixen algun trastorn de la conducta alimentària. En el 90% dels casos, les afectades són dones, però cada cop hi ha més homes que ho pateixen. És el cas del músic Toni Mejías, qui ha patit anorèxia i reconeix: "Pensava que era una malaltia només de dones. És el perill dels estereotips, el que surt d'aquests no existeix". Igual que Mejías, el cantant Miki Núñez comparteix la seva experiència patint un trastorn alimentari i apunta: "Veure que a la gent li passa el mateix que a tu et fa sentir més humà. No soc un bicho raro".
Tots dos han patit trastorns alimentaris i reflexionen sobre la manca de referents masculins en aquest àmbit. Tanmateix, no són els únics que denuncien aquesta manca de referents. Els cànons de bellesa són asfixiants i impacten en molts aspectes dels nostres cossos que no poden controlar, inclòs el color de la pell. L'estilista i activista antiracista Adriana Boho, denúncia com els estàndard de bellesa segueixen principis racistes. Boho també assenyala la manca de referents que trenquin amb la imatge que la bellesa es limita a les persones blanques.
Un enfocament en positiu
"Mai seràs prou prima, rossa, blanca, guapa...", afirmava a la preestrena Mara Jiménez, qui reivindica l'acceptació al marge dels cànons de bellesa. Justament, el documental comença amb el testimoni d'aquesta creadora de contingut, qui relata el canvi que va patir la seva vida quan el seu entorn li va penjar l'etiqueta de "gorda". Testimonis com el de Jiménez exposen una realitat dura, però el documental manté un enfocament positiu i esperançador. De fet, els mateixos participants han estat escollits pel "seu missatge positiu en la lluita contra la pressió estètica i acceptació corporal".
Aquests dimarts a les 22:05 s'estrenarà aquest documental dirigit per Laia Mestre en un nou capítol de Sense Ficció. Tanmateix, es podrà recuperar a la plataforma 3Cat.