"Instantànies d'una vida" diuen, també podrien ser càpsules del temps o relats de records. Milena Busquets, escriptora i filla d'Esther Tusquets, ha publicat Assaig general, en català sota el segell d'Amsterdam (en castellà per Anagrama). L'escriptora barcelonina ens presenta moments de la seva vida acompanyats de reflexions. Són alguns records enquistats i altres de més aviat atresorats. La brevetat dels extractes agilita la lectura i pinta una tela on reconeixem l'escriptora, a la mare, a la filla, a l'estudiant d'arqueologia. A Assaig general coneixem a totes les Milenes, encara que, això sí, amb comptagotes.
A Assaig general coneixem a totes les Milenes, encara que això sí, amb comptagotes
Autèntica, directa i atrevida
La família ho travessa tot, també la nostàlgia i el pas del temps. Néixer, morir, Busquets ha volgut parlar dels aspectes més vitals. Parla dels seus fills, de la fugacitat de la innocència i de la tendresa que produeix la cura, la de la mares, però també la de les persones que s'encarreguen de cuidar els altres. Sense artificis, sense trampa ni cartó, Milena mostra tal com ha estat la seva vida, una vida on la cultura ha tingut un paper central i les representacions de ballet a Liceu, les lectures de clàssics o els viatges són comuns a totes les seves etapes.
A vegades percebem un to frívol sobre aspectes complexos, potser de vegades el privilegi és aquesta diòptria que separa el món lleuger del món de la resta dels mortals
A vegades percebem un to frívol sobre aspectes complexos, potser de vegades el privilegi és aquesta diòptria que separa el món lleuger del món de la resta dels mortals. Allò que fa fabulosa la literatura de Milena Busquets i real és que ella no amaga cap capa, és autèntica, directa i atrevida. Les anècdotes sobre amants i els seus pensaments sobre l'amor ens dibuixen somriures, són les parts més seductores. Allà percebem una persona que estima sense complexos i amb pressa. Milena Busquets és generosa en les seves paraules i en els seus gestos amb els seus més propers i, sovint, orgullosa quan sent certa indiferència.
La mort de la seva mare, el capítol Deu anys menys tres dies, és dels més commovedors, és el cor del llibre i crec que el pols de la mateixa autora. La frase amb què comença tot és: "Ja no tindré més fills", i ens fa pensar també que mai més ella no tornarà a ser filla, almenys al món físic. L'amor d'una mare és un dels sentiments més purs o això ens fan creure, però les relacions maternofilials, els vincles, no són tan innocents. Milena Busquets ens explica una de les seves relacions més tempestuoses, la de la seva mare, i com va ser aquest no comiat.
Assaig general de Milena Busquets és com un nu de Modigliani o, sense anar més lluny, la mateixa imatge de la portada... dos joves devorant-se a la platja potser durant una tarda d'agost a la Costa Brava
La incomprensió que sentia cap a la seva mare va fer que la llegís. La insatisfacció per la manera que va tenir en estimar-la i cuidar-la va fer que s'allunyés. En tot aquest paradís perdut que és l'amor d'una mare, també trobem paisatges com el de Cadaqués o un Tibidabo nevat. Assaig general de Milena Busquets és com un nu de Modigliani o, sense anar més lluny, la mateixa imatge de la portada... dos joves devorant-se a la platja potser durant una tard d'agost a la Costa Brava.