Després del desastre electoral del 12 de maig a Catalunya, es fa més evident que mai la necessitat d'una militància lingüística permanent per tal de protegir i promoure la nostra llengua. Els resultats d'aquestes eleccions no només reflecteixen canvis polítics, sinó també la fragilitat de la llengua catalana en un context sociopolític complex. És moment de reflexionar críticament sobre les nostres estratègies i comprometre'ns amb una defensa activa i constant del català. Ja n’hi ha prou de dir, toca fer i actuar per a la llengua!
A més a més, els resultats electorals posen de manifest una manca de sensibilitat lingüística en el discurs polític i social. Els partits que han obtingut més suport no han prioritzat el català com a eix central de les seves polítiques, i això és un reflex de la desconnexió entre la militància lingüística i la realitat política actual. Aquesta situació exigeix una resposta contundent i ben organitzada per part de tots aquells que estimem i defensem el català.
Primer de tot, cal tenir molt clar que la militància lingüística no pot ser una tasca puntual ni relegada a moments de crisi i ha de basar-se en la cooperació entre institucions, entitats culturals i tota la ciutadania. I què entenem per militància lingüística? La militància lingüística és un compromís actiu i constant amb la defensa, promoció i ús de la llengua, especialment en contextos on aquesta pugui trobar-se en perill de ser marginada o substituïda per altres llengües més dominants. Aquest concepte inclou una sèrie d’accions que tenen com a objectiu assegurar la vitalitat i la supervivència d’una llengua, així com promoure el seu ús en tots els àmbits de la vida social, cultural, educativa i econòmica. I no només en aquests àmbits, també en els mitjans de comunicació, en la legislació i polítiques públiques, en la cultura i la literatura, en la tecnologia i en les xarxes socials.
Una sèrie d’accions… Quines? Les podem concretar? Sí, i tant! Accions i mesures com la creació d’associacions lingüístiques i campanyes de conscienciació i sensibilització lingüística, la defensa activa dels drets lingüístics a través d’accions (legals, a poder ser) i de pressió política per garantir que la llengua tingui un tracte just i igualitari en àmbits com l’administració pública, la justícia o els mitjans de comunicació. Ah! I no ens oblidem de la promoció de la producció cultural de la llengua; cal que donem suport a autors, músics, cineastes i a tota mena de creadors que treballen en català i per a la llengua, que la defensen i que en fan difusió. I també cal vetllar per una organització ininterrompuda d’actes i esdeveniments en què es promocioni la llengua i la literatura catalanes. I, si cal, també serà necessari que organitzem congressos i espais de debats lingüístics.
Haurem de ser nosaltres, la gent, qui s’organitzi i lluiti per la causa, qui es manifesti, exigeixi i tingui molt clars els seus drets lingüístics
Aquests són només alguns exemples de com es pot dur a terme la militància lingüística en diverses àrees de la societat. Cada comunitat lingüística pot adaptar i ampliar aquestes estratègies segons les seves necessitats i objectius específics. I no us penseu que aquesta militància lingüística es farà i es durà a terme des de les institucions, perquè aquestes ja ens han deixat molt clar que la llengua no és ni serà una prioritat per a governar aquest país. Haurem de ser nosaltres, la gent, qui s’organitzi i lluiti per la causa, qui es manifesti (com a Palma) i qui exigeixi i tingui molt clars els seus drets lingüístics. Al llarg de la història, el català ha sobreviscut gràcies a la resistència i l'esforç col·lectiu i de la gent, malgrat que aquest hagi estat objecte de persecució i marginació. Però avui dia, els reptes que ens ocupen i preocupen són diferents: la globalització, la digitalització i els canvis demogràfics ens posaran a prova, a nosaltres i a la capacitat de la nostra llengua per mantenir-se viva i activa. Militància lingüística permanent ja!