S'ha acabat el “no està bé”. “Està trist”. “Són tonteries”. “L’afecten massa les coses”. “No aguanta la pressió”. Aquestes frases buides i profundament criminalitzadores cap als processos mentals, potser funcionaven abans. Ja no. Sortosament, ansietat i depressió són termes que cada vegada es fan servir amb més normalitat i no s'emmascaren rere eufemismes que parlen de suposades febleses individuals i amaguen però problemes estructurals. Un fet que ha quedat en evidència amb el suïcidi del popular youtuber i streamer català Gabriel Chachi. 

A aquells als que estimo

Visibilitzar és acceptar. I és demanar ajuda: una màxima recomanada per les organitzacions que promouen la salut mental. Les coses pel seu nom: el poeta Paul Curran (27 anys) es va suïcidar. Després de moltes turbulències, For Those I love (2021), un dels artistes irlandesos de música electrònica del moment, va publicar un disc homònim, homenatge al seu amic. Sense amagar ni un terme: cru, sensible, empàtic. Rere For Those I love hi ha David Balfe. Té 30 anys. 

C. Tangana (30 anys), Queralt Lahoz (30 anys) o –per posar tres exemples ben diferents– Bad Bunny (26 anys) han parlat també obertament sobre la seva salut mental. I sobre la identitat i l'autoexplotació. Altres joves, d’altres mons, igual de mediàtics, també ho han fet. Com la influencer i ilustradora Catanabel (26 anys), que reivindica el paper clau de la teràpia i com és de difícil trobar un equilibri en la relació amb les xarxes socials. O Àlex Gibert, que constantment fa referència a la importància de la salut emocional als vlogs del seu canal de YouTube.

Exterioritzeu els problemes

La cultura popular millennial –i la zeta, més si cap– ho està dient més clar que cap altra generació abans: n'estem fins als pebrots de com s'han tractat fins ara els processos mentals. Fins al punt que qüestions que segueixen sent tabú als mitjans tradicionals, ja no ho són a les principals plataformes d'streaming. El passat 3 de juny moria el youtuber i streamer Gabriel Chachi (25 anys). Era un membre molt conegut a la comunitat estatal d’Internet. Va col·laborar –entre altres– a Hoy no se sale, un dels magazines millennials per excel·lència.

Tota la comunitat de creadors de contingut en castellà es va bolcar amb el succés. Sr.Cheeto, veterà creador de contingut, va fer una crida clara: "Nois, de veritat, si esteu fotuts, demaneu ajuda a algú, a qui sigui. No us ofegueu a la vostra ment, exterioritzeu els problemes. I ajudeu als que veieu atrapats. Si us plau us ho demano". Mateix missatge que el de Maya Pixelskaya (Vodafone Yu o Zapeando), experta en gaming, a Twitter.

 

La salut mental no és un joc

No era el primer cop que un youtuber, que un streamer, parlava de salut mental: El Rubius (31 anys), un dels youtubers amb més seguidors, va ser un dels primers a trencar la llança.

Massa sol. Al seu escriptori. Massa pressió.

Ibai Llanos, el capo d'aquesta nova fornada de creadors de contingut i comunicadors a Twitch, un dels que més repercussió té, i dels que millor ha maridat la relació amb els mitjans tradicionals, exercint molts cops de divulgador, com a la seva intervenció a Lo de Évole, de pont per trencar l’edatisme, en va parlar obertament. De forma taxativa.

"No sóc metge, ni professor, ni sé de res. Però quan us parlo d’aquests temes ho faig des de la meva experiència personal, però si teniu problemes de salut mental, explique-ho. Sóc el primer que es guarda les coses, però m’he adonat que quan et guardes les coses, tens un problema. Pots acabar a un pou molt fons. Fins i tot podeu plorar amb els amics, que sembla que no puguem fer-ho", explicava Llanos, de 27 anys. “A mi un professional em va ajudar. Sí, els psicòlegs són molt cars. És una vergonya”. No s’equivocava.

Li ha tocat rebre al món del gaming. Però el de la salut mental no és un joc que es queda només rere la pantalla d’un ordinador. Dos dies abans de la mort de Gabriel Chachi, la tenista número dos del món, Naomi Osaka, va dir que pagaria les multes que calgués per no haver de parlar davant la premsa per no agreujar el procés de depressió que pateix des de fa un temps. Té 23 anys. Finalment va abandonar Roland Garros.

A excepció d'algun article sorgit del més profund d’una fossa abissal, d’una caverna amb pudor de naftalina, com el de Toni Nadal, exentrenador del tenista de Manacor, les xarxes li van fer costat. Per què no canviar les normes d'atenció a la premsa per a fer-les més inclusives i més respectuoses amb les cures, amb els diferents processos emocionals i mentals? Si l'hagués enganxat en l'actualitat, potser el destí del futbolista André Gomes (27 anys) al Barça seria un altre. Un paquet? Patia depressió.

Però el més important. No cal pertànyer a la música, al món de YouTube o a l'esport professional per extreure lliçons sobre la importància de promoure la salut mental: una de cada cinc persones patirà algun trastorn mental al llarg de la vida. Amb una mica de sort, i amb aquests exemples mediàtics auspiciats per les noves generacions, tot serà molt més fàcil, tot es redreçarà molt abans que el patiment estripi el pit.