Si fa una dècada era normal fer llistes interminables amb els millors àlbums de l'any, el pas del temps li ha donat més força a les cançons que als discos sencers, símbol d'una societat atropellada que va molt de pressa i ho consumeix tot a la velocitat de la llum. No és que no es continuïn publicant àlbums, sinó que els singles són la nova manera favorita d'escoltar música però, sobretot, de vendre-la. Rigoberta Bandini o Bad Gyal, per posar només alguns exemples, van anar traient grans èxits i omplint gires sense tenir encara un àlbum al mercat. El canvi de paradigma ha causat el següent: que els senzills musicals estiguin molt més cotitzats que un temps enrere. Aquestes són les cançons que han marcat el 2024 i que s'han convertit en la banda sonora de l'any (i sense ordre de preferència).
🟠 Els millors concerts a Barcelona del 2024: de Bad Gyal a Bruce Springsteen
🟠 17 sèries de 2024 que hauries de veure abans de començar el 2025
Aquestes són les millors cançons de l'any 2024
-
Omega, de Rosalía & Ralphie Choo
Rosalía va sorprendre en aquesta incursió amb el seu amic Ralphie Choo, artista molt menys conegut que ella, però d'un gran talent. Amb Omega van firmar una balada molt particular que parla de tornar a enamorar-se després d'una ruptura sentimental, fent referència a la lletra final de l'alfabet grec. I "puedo ser Céline Dion y un tigre" ja sempre serà una referència del nostre argumentari.
-
PINGPONG, d'Oques Grasses
La majoria de cançons de l'últim disc dels d'Osona serien aptes per a aquesta llista, perquè Fruit del deliri és una autèntica bomba de rellotgeria, tocant molts gèneres en l'estil inconfusible de la banda liderada per Josep Montero. No en va ja porta més de 30 milions de reproduccions a Spotify. Enmig dels 12 temes del disc, hi ha PINGPONG, un tema que parla d'una ruptura i de com la gestiona la persona en qüestió. Una delícia per a les orelles.
-
Girl, so confusing featuring Lorde, de Charli XCX i Lorde
Ja es pot dir amb la boca gran que Charli XCX és dels millors fenòmens d'aquest any, i per això serà un dels caps de cartell del Primavera Sound. En aquesta cançó, que interpreta al costat de Lorde i que forma part del seu sisè àlbum BRAT, la febre per la música de la britànica es consolida. A tot l'àlbum, en realitat. És com una rave, un homenatge a la Boiler Room; en aquest cas, a més, explora les enveges i la toxicitat que s'instal·la en ella quan es compara amb altres companyes de la indústria.
-
Mood swings, de Little Simz
A mig camí entre el rap i l'electrònica, la rapera Little Simz firma una proposta que enganxa al moment. Impossible treure's del cap la repicadissa de Mood swings, la primera cançó d'un LP de set cançons. "He tingut canvis d'humor, canvis d'humor, canvis d'humor". Una lletra frenètica i una mica esquizofrènica en un tema que només dura 2 minuts i 20.
-
La vida cañón, d'Alcalá Norte
Segurament ha estat un dels grans hits de la temporada i candidata a convertir-se en tema indie intergeneracional. La banda madrilenya va encertar amb aquesta cançó que ja porta més de 2 milions de reproduccions a Spotify i que sens dubte ha consolidat al grup, malgrat que es va formar el 2019. De fet, que Rosalía la recomanés en un dels seus missatges de difusió per WhatsApp els hi va anar de meravella.
-
Toca, d'Oques Grasses i Figa Flawas
Era inevitable que una altra d'Oques Grosses es colés en aquest llistat. En aquesta ocasió, acompanyats de Figa Flawas amb aquest tema que respira estiu, bon rotllo i sonoritats ballables. Malgrat tenir veus i estils diferents, la conjunció entre Montero i Pep Velasco, l'incommensurable frontman davant el duet de Valls, és una simbiosi perfecta. Un espectacle entre líders que encimbella a dues generacions de músics en català.
-
Song of the lake, de Nick Cave
Un clàssic entre clàssics, Nick Cave també té un forat a la banda sonora de l'any, i també de tota una vida. Song of the lake sona a la seva nostàlgia i a tota una vida dedicada a la música, és una cançó que tant val per mirar als ulls de l'estimat o per tancar-li la porta als morros. I és que ja ho va dir Toni Castarnado en la seva crònica del concert de l'australià: "Nick Cave a vegades canta com un àngel i, a vegades també, ho fa com un dimoni".
-
Hoteles, sol y playa, de Maria Jaume
Sens dubte la mallorquina és una de les grans sorpreses de l'any. Amb el seu Nostàlgia Airlines s'ha posicionat com una de les nostres artistes més venerades, i ho demostra amb aquest Hoteles, sol y playa, en el que explota la idea que vertebra el seu àlbum sencer: la massificació i la turistificació com una cosa que perjudica la nostra identitat. A més, compta amb la col·laboració de Pau Debon, vocalista d'Antònia Font, i parlen de souvenirs, piscines i turistes.
-
La despedía, de Mestre Espasa
El punteig d'una guitarra és l'inici d'aquesta preciosa cançó, seguida d'una veu dolça i aflamencada que toca el cor. Comiats i memòria s'entrecreuen en aquesta vetlla, on se suggereix que algú està a punt de marxar envoltat dels seus. Realment captivadora. Maestro Espada és un duo format per Álex Juárez i Víctor Hernández en un projecte que barreja la tradició folklòrica de l'horta amb la seva vocació electrònica i experimental.
-
Not like us, de Kendrick Lamar
Psst, I see dead people. Així comença aquest tema de Kendrick Lamar, considerat com un dels millors rapers de tots els temps. Una oda a l'estil del rap més profund, un viatge sensorial ideal per a aquells que adorin el gènere. Té ritme, estil, rimes, entonació, actitud. Ho té tot per ser una de les cançons de l'any, i les dades l'avalen: té gairebé 100 milions de reproduccions a la plataforma Spotify.
-
Bikini, de Nick León feat Erika de Casier
Música experimental electrònica barrejada amb la veu d'una cantautora portuguesa. Bikini és el hit d'aquest artista, DJ i productor, que radiografia els sons des de Miami. Ja porta gairebé un milió i mig de reproduccions, i té un caràcter apte per a les millors festes, aquelles en les quals un no para de moure els peus. Contrastos, ritmes d'electrònica i febre reguetonera, tot en un.
-
Joderse la vida, de Carolina Durante
Qui no s'ha sentit identificat en algun moment d'aquesta cançó? Carolina Durante ho ha tornat a fer: parlar d'allò contemporani, de les rutines i els costums, amb un deix maldestre i amb una mica de nostàlgia. Una romantització d'un moment de merda als que les noves generacions cada vegada es veuen més abocats. L'himne de tota una generació... o d'algunes.
-
Just stand there, de Fred Again.. feat Soak
Fred Again.. és un d'aquells artistes que agraden fins i tot a aquells que no solen consumir aquest tipus de música. Però és que cal estimar en Fred, per ser un ésser inspirador, per treure temacles de sota les pedres i per donar-li el seu toc a cada un dels temes que publica. En aquesta ocasió compta amb Soak, cantautora de Derry que més que cantar, recita amb un sentiment que posa els pèls de punta.
-
Big time nothing, de St. Vincent
La cantautora i multiinstrumentista nord-americana ha tornat a sorprendre amb un tema que fa gala de les seves arrels, barrejant estils com l'indie, el funk o l'electre pop. L'experiència torna a ser immersiva i continua consolidant St. Vicent al podi de les grans artistes. Escoltar Big time nothing és tenir ganes de transportar-se a qualsevol sala i deixar-se endur una estona.
-
LA MARINA STA MORENA, de Figa Flawas
Impossible no acabar la llista amb la cançó de l'estiu per antonomàsia. No conec ningú que no hagi cantat aquesta tornada en algun moment, incloses aquelles persones que no parlen català però que s'han afegit al repte gràcies a que el tema es va viralitzar a Tik Tok. Es tracta d'un tema que passarà d'any en any i que segurament continuarem cantant molts estius més, implorant aquesta Marina que es pentina i es fa una trena. I és una de les cançons més escoltades en català. Doble fita.
