Entre el retorn de Sergi Pàmies amb un nou recull de contes, i la definitiva consolidació de noves veus literàries com les d'Irene Solà i Maria Climent, escriptores a què s'ha sumat Andrea Genovart o Joan Jordi Miralles, aquest ha estat un curs d'alta graduació en la nostra escena literària. Tot i que sempre és una tasca complicada resumir una temporada en una desena de títols (són tots el que hi estan, però no estan tots els que hi són), aquests són els 10 millors llibres catalans del 2023.
Els 10 millors llibres catalans de no-ficció del 2023
Els 10 millors discos catalans del 2023
Les 10 millors cançons catalanes del 2023
Els 10 millors llibres catalans del 2023
1. A les dues seran les tres, Sergi Pàmies (Quaderns Crema)
"En els últims temps, com més brutalment autobiogràfic es mostra Pàmies, més ficció és el que llegim", ha dit d'ell un dels altres noms essencials de la literatura facturada a casa nostra com és Enrique Vila-Matas. I a la seva nova col·lecció de relats, aquests A les dues seran les tres, Sergi Pàmies fa de la memòria un exercici de revisió de l’experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l’estat d’ànim, il·lumina, pertorba o reconforta.
Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloquuent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l’equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d’una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.
2. Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, Irene Solà (Anagrama)
Escriure com narra Irene Solà és un superpoder. A quina marmita literària va caure aquesta dona quan era nena? Per què quan semblava que era impossible superar el seu Canto jo i la muntanya balla torna a reencarnar-se en una supèrbia generadora d'imaginaris? La resposta es troba a les 160 pàgines d'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Anagrama), la seva nova proposta de llibre amb un títol intuïtiu que no pot més que convertir-se en presagi, tret que en lloc de (només) tenebres hi ha molt resplendor i unes ganes desbordants d'explicar allò que la memòria ha oblidat.
Escriure com narra Irene Solà és un superpoder
3. Consum preferent, Andrea Genovart (Anagrama)
Consum preferent no explica una història autobiogràfica, encara que la forma en com està escrita s'entén molt més tenint la seva autora davant. L'Andrea ha construït una narrativa enfadada, vertiginosa, desenfrenada i vomitiva per retratar el dubte i la necessitat d'identificar-nos amb alguna cosa que tenim els de la seva (nostra) generació en un context social d'horror vacui que ens obliga a posicionar-nos constantment. És una novel·la insistent, políticament incorrecta, maquiavèl·lica, angoixant, cabrona fins als fonaments, però perfectament filada en el seu propòsit de retratar l'esgotament dels trentanyers i la frustració d'estar malament quan estem bé.
4. A casa teníem un himne, Maria Climent (L'Altra)
Després de l’èxit de Gina, el llibre que va fer debutar Maria Climent i que va assolir la desena edició, arriba A casa teníem un himne, una novel·la coral, amb tres protagonistes, una mare i dues filles, que explora les relacions inter-familiars i que se situa a cavall entre Arnes, a la Terra Alta, la Toscana (Itàlia) i Barcelona. Fins on s’ha de sacrificar una mare per les seves filles? Com condiciona l’educació nacionalcatòlica (i l’herència d’aquesta) en la vida de les tres protagonistes? Com pot entendre’s una família que no sap gestionar les emocions? Amb un to agredolç i utilitzant (altra vegada) el deliciosíssim ebrenc, Climent aborda temes com la càrrega mental de la maternitat, les conseqüències de l’autoritat patriarcal, les tries vitals, les oportunitats perdudes o la precarietat laboral dels joves, i ho fa amb aquest sentit de l’humor que tant la caracteritza i que s’ha convertit en el seu propi segell.
Amb un to agredolç i utilitzant (altra vegada) el deliciosíssim ebrenc, Climent aborda temes com la càrrega mental de la maternitat, les conseqüències de l’autoritat patriarcal, les tries vitals, les oportunitats perdudes o la precarietat laboral dels joves, i ho fa amb aquest sentit de l’humor que tant la caracteritza i que s’ha convertit en el seu propi segell
5. La mestra i la bèstia, Imma Monsó (Anagrama)
“He vingut a fer realitat tres desitjos. El primer tocar la neu, el segon tenir casa pròpia, el tercer ser d’un poble”, diu la protagonista de La mestra i la bèstia (Anagrama). I amb aquest impuls, la Severina, tot i tenir només dinou anys, aterra a Dusa, un poble de muntanya de l’Alta Ribagorça, per exercir-hi com a docent rural. Som al 1962 i l’experiència es convertirà per a ella en una aprenentatge accelerat de les lleis del món que l’envolta i del context social i polític del franquisme, que contamina també el seu propi passat familiar. La de les escoles rurals és una realitat que Imma Monsó (Lleida, 1959) pot descriure amb propietat. L’autora va créixer en una família on les dones eren mestres rurals, també en pobles ribagorçans, un entorn que ha sabut traslladar al llibre amb força, vitalitat narrativa i humor. I també ho pot fer amb els secrets de l’anomenada ‘generació del silenci', aquella crescuda en l’oblit i les omissions del primer franquisme. Monsó explica que l’escriptura de la novel·la va coincidir amb un descobriment xocant i ocult durant dècades en la seva família, que va donar l’impuls definitiu al llibre: el seu pare havia estat secretari de la CNT durant la República i va ser jutjat per un consell de guerra sumaríssim quan va tornar a Espanya després de la guerra.
6. Triomfador, Joan Jordi Miralles (Males Herbes)
Del Barça se n'han dit moltes coses i la majoria positives. Que és un gran ambaixador de valors. Que ha fet història portant el futbol femení a la cúspide global. Que és un dels pocs clubs futbolístics mundials que és molt més que un club per defensar altres disciplines esportives a part del futbol. Que sempre serà l'equip de Cruyff, Guardiola i Messi. Però per Joan Jordi Miralles (Osca, 1977) no tot brilla dins del Barça i ell ho sap de primera mà: va entrar a la Masia com a jove promesa del bàsquet als anys noranta i va ser testimoni de situacions hostils i agressives que mai s'han denunciat públicament. Ho ficciona tot plegat a Triomfador (Males Herbes), una "ficció amb coneixement de causa" que li ha permès explorar amb una certa distància què passava llavors rere les parets de la residència blaugrana, i que radiografia els abusos, la violència, l'assetjament i la crueltat que imperava entre els nois mentre els adults (i el club) miraven cap a un altre costat.
Triomfador és una "ficció amb coneixement de causa" que ha permès Joan Jordi Miralles explorar amb una certa distància què passava llavors rere les parets de la residència blaugrana, i que radiografia els abusos, la violència, l'assetjament i la crueltat que imperava entre els nois mentre els adults (i el club) miraven cap a un altre costat
7. La pell del món, Xavier Mas (L’Altra)
Una dona s’està morint. En una habitació blanca i trista d’hospital, la seva filla, que després de molt temps ha tornat al poble on va néixer, haurà d’enfrontar-se als ulls buits de la mare moribunda, amb qui sempre va tenir una relació distant, i als ulls desconeguts del seu germà, a qui després de tants anys ja no reconeix. Haurà de tornar als carrers de la seva infantesa, i també a la casa on va criar-se, i a l’hort familiar que ja no hi és, i a tots els llocs que, per molt que se n’allunyés, han continuat existint sense ella. La pell del món és una novel·la dura i colpidora que explora la incomprensió i la violència, la inclemència d’unes vides mal viscudes i la desfeta d’una família en la qual dos germans lluiten per entendre’s.
8. Una història és una pedra llançada al riu, Mònica Batet (Angle Editorial)
El Futur Folklorista i el Futur Revolucionari es van fer amics en una escola de ball, tot i que a ells no els preocupava gens aprendre’n. De fet, només els interessen els contes populars (i després les cançons, i els jocs) i se’n fan uns grans experts, fins que un dia els governants alteraran el destí de tota la societat i, és clar, el d’ells dos. Entre la tradició oral i la literària, cada lector pot reconèixer els personatges i la ciutat on viuen malgrat que no tinguin nom. També el país on passa tot plegat, el moment històric, els canvis socials. Cada línia del llibre vibrarà dins seu amb el record de fets viscuts, coneguts o narrats: la lluita soterrada contra un poder dictatorial, el desig de llibertat plena, el verí paralitzant de la repressió, la força aglutinadora d’una cançó… Aquesta novel·la és com cap altra: màgica i real, atemporal i contemporània, circular i lineal, freda i ardent, amarada de tradició i rabiosament moderna.
9. Una vegada va ser estiu la nit sencera, Elisabet Riera (Males Herbes)
Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d’un extrem a l’altre de les Alberes, a l’hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l’amor, la mort i el coratge d’estar viu. Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin’amor de les trobairitz.
Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin’amor de les trobairitz
10. Contra el món, Pere Antoni Pons (Empúries)
Un cataclisme inconcebible fa desaparèixer la serra de Tramuntana de Mallorca. Però el món continua endavant i, malgrat tot, també ho fa la major part de la població de l'illa, que afronta una reconstrucció tan salvatge com quimèrica. Més enllà de si això significarà una desfeta irreversible de Mallorca, tres amics —un pintor, un exdirectiu del sector hoteler i un activista ecologista— veuran com la catàstrofe també porta al límit les seves vides i contradiccions. Al·legòrica i realista, tràgica i sarcàstica, íntima i universal, Contra el món és la novel·la més lúcidament ambiciosa de Pere Antoni Pons: una història de vides trasbalsades que bull de vitalitat i que és, alhora, un retrat poderós del nostre temps.