Un altre any que s'acaba amb una bona collita de literatura catalana i amb grans llibres que quedaran per sempre en el record dels lectors de casa nostra. Però sempre és difícil triar les lectures que han deixat més petjada. Quin és el criteri? La forma d'escriure, el gènere, la personalitat dels autors, el gust personal? Tots ells? Sens dubte, no hi ha res més subjectiu que un llibre, i per això hem fet una petita selecció amb els millors llibres catalans del 2024 triada per la redacció de Revers.
🟠 Els 15 llibres del 2024 recomanats per regalar aquest Nadal
🟠 15 cançons que han marcat el 2024: la banda sonora de l'any
Els millors llibres catalans del 2024, segons Revers
-
Hiperràbia (Angle Editorial), de Ferran Grau
És la reformulació de l'escriptor lleidatà d'aquella obra universal d'Anthony Burgess que és La taronja mecànica, i ha acabat sent una de les experiències literàries més estimulants i suggerents de la temporada. Com va fer Burgess, Grau parteix d'un fet real: el crim del caixer automàtic per traçar un relat que ens indueix a reflexionar sobre la llibertat individual de poder triar entre el bé i el mal. Una novel·la dramàticament fascinant, elevada a partir d'una prosa virtuosament espídica, modelada a partir d'un argot propi, el xeno (rèplica al nadsat que Burgess va crear per a La taronja mecànica), particular dialecte del Ludo i els seus manelics (els protagonistes del llibre), on es mesclen préstecs de la nostra herència cultural i referències culturals pop. Suma i suma de virtuts que acaben evidenciant Ferran Grau com un dels escriptors més quirúrgicament imaginatius del cosmos literari català actual.
-
Com un batec en un micròfon (Anagrama), de Clara Queraltó
No és perquè la Clara sigui companya, ni perquè guanyés el Premi Llibres Anagrama de Novel·la del 2024; és que definitivament ha escrit un llibre que és un nus a la gola constant, una història perversa d'una gran empatia universal que se t'enganxa a la pell fent que el ritme cardíac no deixi d'agafar velocitat. Existeix el destí políticament incorrecte? Hi ha un sol sentit del que està bé? I on és el límit entre la toxicitat perversa i l'automatisme inconscient? L'autora parla del desig superlatiu, de la por irracional, de la resignació normativa o de les relacions de poder entre dos pols oposats amb la facilitat de qui parla del temps, fent accessible al lector allò increïblement difícil d'explicar, i permetent que ens acostem descaradament a les dos versions d'un relat turbi. Ho diré en altres paraules: la Clara Queraltó s'ha coronat com l'artífex d'una mena de Vidas pasadas perturbadora.
-
El rellotge verd (Anagrama), de Julià Guillamon
Amb aquesta comèdia d'un temps modern i concret, Guillamon ens fa una radiografia de la dècada dels vuitanta amb tot luxe de detalls. S’ha acabat la crisi del petroli, per tot arreu s’obren bars, la gent se’n fot de la política. Els joves volen ser escriptors experimentals, ser artistes, fer vídeos. Per una vegada les portes són obertes i a dins no hi ha res. Nova narrativa, art conceptual, periodisme pop: busca’t la vida. El rellotge verd és el relat d’iniciació d’un noi d’una família treballadora del Poblenou que descobreix la condició postmoderna, una comèdia sobre uns temps candorosos i accelerats que es van acabar amb els Jocs Olímpics.
🟠 Les 10 pel·lícules catalanes que han arrasat aquest 2024
-
Ocàs i fascinació (Club Editor), d'Eva Baltasar
Després del tríptic sobre la maternitat que la va fer mundialment coneguda i que la va deixar a les portes d'aconseguir el primer Premi Booker català, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d’un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista i el de la vulnerabilitat com a motor creatiu. La protagonista és una noia de 27 anys que, tot i tenir feina, es veu abocada a viure el carrer. A partir de tot un seguit de filigranes i abismes imprevistos, es veurà obligada a moure's per aquesta precarietat constant i abusiva, buscant la manera de salvar-se. En un relat que beu del terror gòtic, el costumisme, l'espiritualitat i el misticisme, en un món en què cada cop creiem menys en res.
3. O no (Arcàdia), d'Adrià Pujol
Llegir, escriure i publicar són activitats correlatives, però a la vista de segons quines obres això no és cap axioma. N'hi ha que sembla que s'hagin posat a escriure sense haver llegit gaire, i n'hi ha que fan l'efecte d'haver publicat sense haver acabat d'escriure prou. O no és una guia per escriure obres potables o per deixar-ho córrer. Parla de tècniques i d'estructures, enumera recursos, desvela algun truc i fins i tot cita Aristòtil. Anima a llegir bé abans d'escriure gaire, i desincentiva la publicació perquè sí, amb exemples rutilants. Llegir hauria de ser un exercici silent i en general pelat d'exhibicionisme. Escriure també, tot i que de vegades les vel·leïtats empenyen cap enfora. Publicar ja és un gest totalment extravertit, col·lectiu i sorollós. Llegir, escriure, publicar... o no. Potser aquest llibre pot ajudar a decidir què més convé.
-
La imatge incessant (Anagrama), de Jordi Balló i Mercè Oliva
Què ens diuen, les imatges televisives? Quins discursos hi ha al darrere dels formats audiovisuals d'entreteniment? Un format audiovisual és un conjunt de regles capaces de generar una repetició narrativa. Però quins discursos hi ha darrere aquests formats? Com dialoguen amb altres llenguatges visuals? La imatge incessant planteja un recorregut a través de gèneres tan diversos com els concursos, els programes de vocació divulgativa, la telerealitat, els films i les sèries documentals, els talk shows o els continguts de les xarxes socials per tal d’entendre els debats i les friccions que caracteritzen les societats contemporànies. Una anatomia a través dels formats audiovisuals que reflexiona, també, sobre les tensions comunitàries, el jo, les desigualtats de gènere, el mite de la lliure elecció o la cultura de la fama.
-
La conformista (L'Altra Editorial), d'Alba Dedeu
L’autora traça un retrat magistral de la protagonista amb cruesa i sinceritat, mostrant l’amargor de la quotidianitat i els dubtes. Ubicada a la perifèria de Barcelona, l’Eva comparteix un negoci de pollastres a l’ast amb la seva parella, en Pere. Dedeu ha posat en el punt de mira una realitat que molts cops no és protagonista, no és cap extrem: ni la història de superació d’aquell que neix sense res, ni la història d’èxit del famós. És un llibre curt i enganya, perquè té un univers sencer dins. Tracta sobre les pors d’iniciar una família, les projeccions de futur cap a les filles, la temptació de deixar-ho tot, la calidesa i tranquil·litat d’acceptar l’altre. L’autora plasma l’interior del personatge, la pressió estereotípica, el no voler (o poder) anar “deixada”, la fredor amb la parella, la gelosia, les fantasies i el vèncer les barreres per tornar-se a trobar.
-
No mataràs (Fragmenta), de Bernat Dedeu
El primer que Moisès va fer en baixar del Sinaí fou ordenar una matança. Incomplia així el cinquè dels manaments que acabava de rebre, el més senzill, el més famós, un dels pocs que, encara avui, figura dins el Codi Penal. “No mataràs”, va dir-li Jahvè i, tot seguit, l’alliberador del poble jueu va castigar amb l’espasa a tres mil dels seus conciutadans. Sobre aquesta paradoxa i sobre moltes altres qüestions vinculades amb la mort, el poder i la relació inseparable que els uneix, ens parla el filòsof Bernat Dedéu en el cinquè dels volums de la sèrie sobre els manaments que l’editorial Fragmenta va començar a publicar a finals de l’any passat.
-
Arnau (Proa), d'Adrià Targa
Arnau és una baixada als inferns i una oda a Barcelona, és un sopar de poetes perduts i la novel·la d'un heroi sense poema, és una broma i és una tragèdia: la del desig que s'escapa, la joventut que s'esgota i la poesia que promet massa i mai no ens acaba de redimir del tot. És una novel·la en vers, un poema narratiu, un forat que connecta i conversa amb altres formats literaris i que relata el final de la joventut.
-
Un cor furtiu (Edicions 62), de Xavier Pla
Un cor furtiu arriba a les 1.500 pàgines i estructura la vida de Josep Pla per capítols que agrupen els anys per temàtiques. És una biografia que presenta centenars de documents inèdits que reforcen tesis i detallen aspectes poc coneguts de l'empordanès, resultat de deu anys de recerca per part del professor Xavier Pla. L’editor ha estat Jordi Cornudella, i en tot el procés hi han col·laborat els membres de la Càtedra Josep Pla, que han digitalitzat el fons Pla a consciència.
-
Josep Dencàs i Puigdollers: el conseller maleït (Editorial Base), de Frederic J. Porta, Fermí Rubiralta i Fèlix Villagrasa
Aquest llibre és el primer que estudia amb profunditat i rigor històric la trajectòria personal i política d’un dels personatges centrals de la Catalunya autònoma republicana: Josep Dencàs i Puigdollers (1900-1966), conseller de Sanitat i Assistència Social i de Governació; màxim dirigent de les JEREC; principal responsable, amb el president Companys, de la proclamació de la República Catalana el 6 d’octubre de 1934, i líder indiscutible de l’Estat Català separatista reunificat el maig de 1936. Es tracta d'una extensa recerca sobre el "conseller maleït", i fa balanç de la seva actuació en les coordenades del seu temps i espai concrets, més enllà de la condemna mediàtica que l’ha acompanyat per sempre més fins a convertir-lo en “l’ase de cops” per la fallida revolta del 6 d’octubre.
-
Cavall, atleta, ocell (Edicions del Periscopi), de Manuel Baixauli
Manuel Baixauli aconsegueix obrir portes a racons inèdits amb Cavall, atleta, ocell, la història d’Aristides i el seu pare, Alapont. Després de la mort d’Helena, la dona d’Alapont i mare d’Aristides, el buit és tan gran que pare i fill han de reaprendre a relacionar-se. El llibre s’enceta com un text sobre les relacions paternofilials en un poble de la costa valenciana: vetllar pel benestar d’un fill, sobretot durant la xarbotada de l’adolescència, pot arribar a ser una tasca prosternant. Aquest desassossec, però, aquesta fal·lera protectora impossible de defenestrar, brolla d’una de les formes d’amor més genuïnes que hi ha: del pare al fill.
-
Mammalia (Males Herbes), d'Elisenda Solsona
Elisenda Solsona se’ns emporta pàgines endins en un misteri que té com a teló de fons els problemes de fertilitat convertits en plaga social, i les relacions maternals convertides en maledicció. Mammalia és una novel·la sobre les conseqüències devastadores del passat, i sobre com els secrets de família s’acaben convertint en fantasmes. Quan encara era una nena, la Cora va anar de vacances a un poble del sud de França amb el seu pare, un ginecòleg retirat, i la Sara, la seva parella d’aleshores. Una tarda que havia sortit a voltar en bicicleta, es va veure obligada a buscar refugi en una cova propera, on descobriria unes estranyes pintures que la perseguirien durant la resta de la seva vida.
-
En primera persona (Empúries), Vicenç Pagès Jordà
Després de l’antologia dels seus contes publicada sota el títol Exorcismes el 2018, Vicenç Pagès Jordà va enllestir un nou llibre de narrativa breu, un projecte pensat i iniciat feia uns anys. Un cop més, Vicenç Pagès Jordà sorprèn per la capacitat d’obrir camins nous, per la diversitat d’estratègies narratives —fugint sempre del lluïment—, per la imaginació, per la ironia i per la lucidesa davant del fet literari, davant de la contemporaneïtat, de les relacions humanes i dels enigmes de la pròpia identitat. Una novel·la pòstuma que forma part de l’aventura literària d’un referent ineludible de les nostres lletres.
-
Les petites vampires (L'Altra Editorial), de Maria Guasch
Les petites vampires és una novel·la psicològica i noir que ens presenta dues protagonistes, dues amigues que tenen personalitats i vides escabroses. Entre un drama adolescent i un relat negre, l’autora ens descobreix la Natàlia, que torna al poble per estiuejar i veure la seva amiga Emma, una noia que té una malaltia “a la sang”, i és que l’Emma es va infectar amb el virus de la sida quan va néixer perquè la seva mare era heroïnòmana. Amb aquestes dualitats, l’autora juga amb el lector a crear un món paral·lel on les subtrames i els personatges secundaris aporten informació i alimenten la història principal, alhora que afegeixen foscor a l’obra. El relat és un petit retrat de l’ambient claustrofòbic i de judici que es viu a alguns pobles del nostre territori.