Aquest 2022 ha estat un any d’efemèrides, d’aniversaris i de recordar figures històriques de la cultura catalana. És el cas de Gabriel Ferrater i de Joan Fuster, en el centenari del seu naixement, però també de Carmen Balcells o de Francesc Cambó. Personatges d’altura que biografies i assajos múltiples i diversos han recordat i reescrit. Se sumen a altres veus que sí que es dirigeixen a l’actualitat més pura per descobrir-nos noves cares de la realitat que ens envolta, ja sigui parlant de cuina, de l’adopció o de Rússia, país que ha concertat l’atenció mediàtica durant mesos. Tot això i més en la selecció dels millors llibres de no-ficció d’autors catalans d’aquest 2022.
🟠 Quins són els llibres més venuts de l'any 2022?
1. Cuina! O barbàrie (Ara Llibres), de Maria Nicolau
“Cuinar és atrevir-nos a ser lliures” diu la cuinera Maria Nicolau. I és que aquest no és un llibre de cuina qualsevol. Contra la síndrome de no tenir temps per cuinar, Cuina! O barbàrie és una invitació lúcida a repensar aquest acte tan quotidià i a donar-li un nou significat davant l’amenaça del cansament, el tedi i els plats preparats del Nostrum.
2. Kennedyana (Folch & Folch), de Vicenç Pagès Jordà
Deia el poeta que tenir una obsessió ens salva. I una de les de Vicenç Pagès Jordà sempre va ser la família Kennedy. Jordà explora, en aquest assaig pòstum, la història de la dinastia maleïda, germen de totes les conspiranoies i que concentra els grans temes de sempre: amor, violència, poder i mort.
3. Un món comú (Tigre de Paper), de Marina Garcés
Aquest any, Tigre de Paper ha publicat per primera vegada en català un dels llibres clàssics de la filosofia crítica de casa nostra. Les possibilitats de la cooperació, del suport mutu i les resistències compartides per donar sentit al compromís són la matèria primera d’Un món comú, de la filòsofa Marina Garcés.
4. Fusta d’eucaliptus cremada (Navona), d'Ennatu Domingo
Barrejant autobiografia i assaig, Ennatu Domingo esbudella, en aquest debut literari, el seu trajecte des d’Etiòpia fins a Barcelona. Amb el suport de la teoria postcolonial, mostra al lector les complexitats de ser adoptada i de créixer amb la motxilla d’un origen diferent en la societat europea.
5. Vèncer la por (Edicions 62), de Jordi Amat
En l’any Ferrater, destaca la biografia del poeta que en va escriure el periodista Jordi Amat i que Edicions 62 va publicar l’abril passat. Construïda a través de cartes i testimonis, il·lumina, amb rigor i amenitat, una de les figures més complexes i fascinants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX.
6. Història de la música del segle XX (l’electrònica) (Males Herbes), de Pau Riba
Escrit amb el pòsit de més de trenta anys de carrera, aquest assaig concentra el trajecte musical de Pau Riba. L’artista hi narra no només la història col·lectiva sinó també els seus referents, processos i etapes, donant primacia a la influència dels instruments i l’electrònica.
7. Francesc Cambó: l’últim retrat (Edicions 62), de Borja de Riquer
Reconstruïda amb nova documentació, la vida de Cambó és en aquesta "última" biografia del polític català, un trajecte apassionant. Borja de Riquer dissecciona amb minuciositat un dels polítics i mecenes més destacats de la primera meitat del segle XX a Catalunya.
8. Plagia millor! (Periscopi), de Manel Ollé
Plagiar, en les arts, no sempre ha estat un crim. De fet, no ho era fins a la irrupció de la lògica de mercat i del benefici comercial en la literatura. El professor i crític Manel Ollé esquerda el mite de l’originalitat en aquest assaig que explora el recorregut de la paròdia, les apropiacions i la intertextualitat al llarg de la història.
9. Carmen Balcells, traficant de paraules (Rosa dels vents), de Carme Riera
En aquesta monumental biografia, l’escriptora Carme Riera s’endinsa en la vida de l’agent literària Carmen Balcells, una dona pionera que va transformar el mercat literari mentre acumulava una cartera de clients que incloïa figures com Gabriel García Márquez, Juan Marsé o Isabel Allende.
10. Rússia, l’escenari més gran del món (Ara Llibres), de Manel Alías
Durant gairebé una dècada, Manel Alías ha retratat Rússia a través de les seves cròniques. En aquest llibre català de no-ficció, recull un conjunt d’històries, en alguns casos genials, que permet explicar sociològicament i políticament el país més gran del món, des de la seva quotidianitat fins als fets històrics.