Afortunadament, cada any són més els títols internacionals que són traduïts al català. Un fet que cal celebrar (i agrair molt especialment a les anomenades editorials 'indie', sempre apostant per noves veus o autores i autors poc reconeguts a casa nostra, i a les traductores i traductors per la seva feina mai prou reconeguda), perquè poder llegir títols referencials en la nostra llengua també ajuda, i molt, a enriquir el nostre espai literari. Aquests són segons la redacció de Revers els 10 llibres internacionals traduïts al català, que tothom hauria de tenir a la seva biblioteca personal. Gaudiu de la lectura.
Els 10 millors discos catalans del 2023
Les 10 millors cançons catalanes del 2023
Els 10 millors llibres internacionals traduïts al català del 2023
1. Demà i demà i demà, Gabrielle Zevin (Edicions del Periscopi)
“Per què et sembla que no vam estar mai junts?”, li pregunta el Sam a la Sadie al final de llibre. “Perquè m’agradava més treballar amb tu que la idea de fer l’amor amb tu”, li respon ella, “perquè en aquesta vida els col·laboradors de debò són molt escassos”, rebla amb estil lapidari. Aquesta conversa resumeix com poques altres el nucli de la història de Demà, demà i demà, una novel·la esdevinguda un veritable fenomen literari. El boca-orella entre lectors, prescriptors i crítics –sobretot a les xarxes, on ha estat omnipresent – ha estès un llibre que ja havia recollit un èxit internacional més que destacat. Escollit per la revista Time com a millor novel·la del 2022, és la millor obra traduïda al català (tasca sublimment feta per Ernest Riera) aquest 2023.
2. Glòria, NoViolet Bulawayo (Empúries)
A tots els tirans que arruïnen els paisatges de les nostres terres caldria enviar-los al desterrament etern, però per desgràcia sempre acaben trobant una escletxa d'impunitat per sortir indemnes dels seus crims i continuar cometent malifetes dins les seves basses de llot i merda, com els porcs a la cort. Llegir Glòria (traduïda al català per Ferran Rafols Gesa) de NoViolet Bulawayo m'ha recordat a les faules que llegia quan era petita, la ironia amb què retrata la caiguda de Robert Mugabe, expresident de Zimbàbue, que va governar durant 40 anys, és demolidora per a aquests personatges encara vius. El format, les petites faules, el llenguatge fresc i les referències a casos reals nodreixen les històries d'aquest regne animal.
3. Els fills adormits, Anthony Passeron (L'Altra Editorial)
Els fills adormits (amb traducció de Lluís-Anton Baulenas) és una radiografia realment commovedora de la SIDA, aquest mal que va començar a Los Angeles el 1981. L'autor el fila amb una narrativa entre cruenta i emotiva en la que intercala, capítol a capítol, la història de la seva família amb els passos que va seguir la comunitat científica per erradicar el virus. La desesperació es llegeix a cada pàgina. Passeron fa una panoràmica completa del desastre macro, però no s'oblida mai del sofriment humà, desposseint els pacients de ser mers números oblidats. Ho fa a partir d'una instantània cruel i freda a estones, recreant el desafecte social que va impregnar els anys més durs de la sida, però també s'apropa al tabú amb una temible delicadesa espantadissa.
4. Cartes a la meva mare, Sylvia Plath (Edicions del Periscopi)
Des que va començar els estudis a l’Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare. Aquestes cartes (traduïdes al català per Marta Pera Cucurell) mostren la vida de Sylvia Plath des del seu vessant més personal, amb una prosa lliure i vital que s’enlaira en tota la seva plenitud. Escrites amb la mateixa lucidesa que caracteritza la seva poesia i la seva prosa, ens deixen veure l’escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.
5. Feminisme interromput, Lola Olufemi (Raig Verd)
Un llibre revolucionari (traduït al català per Josefina Caball) que busca rescatar el feminisme de les urpes del consumisme mitjançant l’exploració de la violència estatal contra les dones, la justícia reproductiva, la transmisogínia, el treball sexual, la islamofòbia de gènere i molts altres temes, demostrant que la lluita per l’alliberament de gènere és una lluita per la justícia. Una que pot transformar el món per a tothom. Lola Olufemi proposa imaginar un món on la qualitat de vida no estigui relacionada amb la quantitat de diners que tenim, on no has de vendre la teva feina per sobreviure i les fronteres no existeixen.
6. Fantasmes del tsunami, Richard Lloyd Parry (La Segona Perifèria)
A Fantasmes del tsunami (traducció d'Anna Llisterri), Richard Lloyd Parry ofereix l’evocació sobrenatural i puntillista d’una regió remota del nord-est del Japó devastada per la catàstrofe del 2011. Els personatges d’aquesta crònica lluiten per retrobar l’ordre en un món d’absències, per fer justícia en un món hostil al litigi, per acomodar una vida arrabassada. El tsunami ferotge del 2011 va matar 18.500 persones però les conseqüències van engolir milions de vides. Lloyd Parry busca aquestes vides perdudes fora de la central nuclear de Fukushima i troba a la desembocadura del riu Kitakami l’escola primària d’Okawa, l'única del Japó on va morir algú: 74 dels 78 estudiants i deu mestres. La desídia humana es va sumar a les forces de la natura.
7. Maria Antonieta, Stefan Zweig (La Segona Perifèria)
Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d’Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l’ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a Maria Antonieta, llibre traduït per Ramon Farrés, fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.
8. La bellesa del marit, Anne Carson (Vaso Roto Poesia)
La bellesa del marit, d'Anne Carson amb traducció de Núria Busquet Molist
La bellesa del marit és un assaig narratiu en 29 tangos. Primera obra d'Anne Carson publicada a Catalunya, gaudeix d'una traducció impecable de Núria Busquet Molist. En aquesta obra, Carson demostra el seu enginy per a idear gèneres híbrids prenent com a base, en aquesta ocasió, el vers lliure, l'assaig i el tango. El gènere musical és el component perfecte per a narrar la història d'un matrimoni que s'enfonsa -un tango, com el matrimoni, és una cosa que un ha de ballar fins al final, defensa la canadenca- i fer-ho de manera original, mordaç i il·luminadora, com si fos la primera vegada que la poesia -la d'avui i la de sempre- examina l'amor.
9. La situació i la història, Vivian Gornick (L'Altra Editorial)
¿Què és l’escriptura del jo? ¿I la narrativa personal? ¿Com es distingeixen de les memòries o de l’autoficció? Vivian Gornick, en aquesta obra traduïda per Mar Molero Dolz) ho té molt clar: l’escriptura del jo consisteix a esprémer la matèria primera, o sigui, la pròpia experiència, i transformar-la en un relat universal que ens aporti profunditat d’ànima i autoconeixement. En el terreny de la ficció literària, el jo és sovint un narrador no fiable, però en la no-ficció s’estableix un pacte indestructible de veritat i honestedat entre l’escriptor i el lector. La situació i la història és un assaig clarivident i estimulant sobre l’art de l’escriptura del jo en el qual Gornick ens convida a reflexionar sobre la veritat en l’escriptura, ens ensenya a reconèixer-la en la pròpia prosa i l’aliena i ens mostra la perdurabilitat de narradors honestos en l’obra de Joan Didion, Oscar Wilde, James Baldwin o Marguerite Duras.
10. El retrat de matrimoni, Maggie O'Farrell (L'Altra Editorial)
Després de conquerir el 2020 el panorama literari amb Hamnet (amb 1,6 milions d'exemplars venuts a tot el món), l'escriptora irlandesa Maggie O'Farrell tornava aquest 2023 amb El retrat de matrimoni, una obra on reinterpreta, "davant la manca d'informació real", la vida de l'"adolescent" Lucrezia de Medici. En la seva visita promocional a Catalunya O'Farrell va explicar que es va fixar en aquest personatge històric precisament per la manca de documentació que hi ha sobre aquesta jove que el 1560 va deixar enrere la seva Florència natal per iniciar una nova vida amb el seu marit Alfons II d'Este, duc de Ferrara, amb qui es va casar als tretze anys. A El retrat de matrimoni (traduïda al català per Marc Rubió) O'Farrell ha imprès tota una trama gairebé "noir" no exempta de reflexions implícites que el lector es farà seves gràcies a la ploma elegant i sinuosa de l'autora.