L’any 2023 s'han reprogramat moltes obres. Aquest fet ha provocat tenir la sensació de veure molts espectacles amb llarga vida. La pandèmia i la reducció d’aforaments han estat les causes per les quals han tornat a escena títols que no es van poder exhibir amb normalitat. Filumena Marturano a la Perla29, per exemple es va estrenar amb les restriccions més altes del covid, l’any 2021. Ara torna a la Biblioteca de Catalunya. No és l’únic cas: Animal Negre Tristesa, amb direcció de Julio Manrique a la Sala Beckett s’ha tornat a mostrar, havent-se estrenat el 2022. Al final les visions de Llàtzer Garcia i Eufòria de Lara Díez també s’han repossat, totes dues a la sala del Poblenou. L’èxit de Cadires, amb Oriol Genís i Mont Plans s’ha pogut veure durant tot l’any, tot i també, ser un espectacle de l’octubre del 2022, estrenat al Teatre Goya, com també La Trena, multipremiada i que va iniciar l’any. El cos més bonic... ha tornat, i amb gran èxit, a fer gira i a Barcelona. En canvi, com és tradició, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional no han reprogramat cap espectacle. Aquesta és una tria dels 10 espectacles cabdals d’aquest 2023. Com a tot arreu hi imperen diversos criteris, en el nostre cas, hem triat espectacles que han tingut una gran resposta per part del públic i en molts casos han obligat a la reposició i que tornarem a veure aviat als escenaris.
Els 10 millors espectacles teatrals del 2023
1.La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda amb direcció de Carlota Subirós (Teatre Nacional)
Portar a escena novel·les és un risc. Carlota Subirós va adaptar amb cura i precisió de bisturí la prosa de Rodoreda sense voler encarnar-la, sinó posant la veu de la Natàlia en moltes Natàlies. Un espectacle molt emocionant per als espectadors de la sala gran del teatre, i que recorda adaptacions com la de Solitud d’Alícia Gorina al mateix teatre.
2. Mal de coraçon, de Victoria Szpunberg amb la companyia Solitària (Teatre Nacional)
La directora Andrea Jiménez, desconeguda al nostre país, va dirigir amb alegria un muntatge de la companyia Solitària: Julia Barceló, Pol López i Pau Vinyals. L’espectacle: una gran reflexió sobre la mística, el món, l’èxtasi i l’esperança, és un text de Victoria Szpunberg. Un final enlluernador, divertit i engrescador. El recordarem, també, perquè Júlia Barceló va anunciar que deixava els escenaris, i per tant és la darrera funció que li haurem vist, de moment.
3. L’illa deserta, de Marc Artigau (Vilarroel)
Pels que hem seguit la trajectòria de Marc Artigau, després d’escriure textos teatrals, alguns de memorables com Alba (o el jardí de les delícies), per fi hem tornat a gaudir d’un text escrit i dirigit pel mateix autor. Amb dos actors de confiança: Maria Rodríguez i Miki Esparbé. Partint d’escenes que ens recorden que un bon argument és també la trobada casual de dos personatges, el text dispara amb precisió. Artigau parla d’amistat, amor, l’oblit i el desig en un dispositiu volàtil.
4. Tots eren fills meus, d’Artur Miller amb direcció David Selvas (Teatre Lliure)
Muntatge revelació de la temporada. Un text clàssic, que ha envellit potser una mica més que d’altres autors com Tennessee Williams. Selvas va construir un fortí en forma de caixa de trons d’una família benestant nord-americana. Jordi Bosch i Emma Vilarasau com a protagonistes, els pares. I una gran reflexió sobre l’herència rebuda i la família. Amb un Quim Àvila a to, i una Clàudia Benito de pel·lícula.
5. RAVE, de Sílvia Delagneau (Teatre Lliure)
L’escenògrafa Sílvia Delagneau és també una gran directora escènica. Rebent l’encàrrec de fer un espectacle familiar, va acabar fent un gran espectacle que plantejava una reflexió sobre les metamorfosis dels fongs, els animals i les plantes i, paral·lelament, dibuixava una evolució sonora i musical. Un espectacle plàsticament brillant, una confecció de l’escenografia i dels vestuaris més que notable, que convidava a la immersió en el millor món dels somnis.
6. Desert, dels Atresbandes (Teatre Lliure)
La companyia Atresbandes sempre sorprèn, aquest espectacle tenia un plantejament molt clar. Un grup de gent arriba a una sala, els espectadors no tenen més informació. No sabem res més. Aquest grup de persones acaben fent un forat per investigar en les plantes inferiors què hi passa. L’espectacle és la consecució de sons que narren les vides. Un pou sense fons. I nosaltres, el públic, gaudim de veure com és de fantàstica la vida.
7. Asesinato de un fotógrafo de Pablo Rosal (Sala Beckett)
Un thriller teatral escrit i protagonitzat per Pablo Rosal i dirigit per Ferran Dordal. Un text que se sostenia amb unes imatges que recreaven l’escena del crim. L’autèntica recreació dels crims, en el pur estil d’Hercule Poirot esdevenint una reflexió lúcida del poder, de la salvació i de l’observació.
8. Pitó de Guim Valls (Gleva i Barcelona Poesia)
Una Paula Blanco extraordinària encarnava el poemari Pitó de Guim Balls, dirigits pel director novell Roger Vila que ha centrat el muntatge en una direcció afinada de la serp. Amb un muntatge senzill, el text posa el focus en la paraula, i en un poema amb una vibració excel·lent, i un ritme natural.
9. La segona millor de Berta Giraut i Ester Villamor (Teatre Eolia)
Un homenatge al món teatral amb una actriu amb un do, Berta Giraut, que interpreta un seguit de veus, algunes d’elles posseïdes per la màgia escènica. Una reflexió dels secundaris, a la vida, i al teatre. Dels primers muntatges que Ester Villamor dirigeix. La màgia de saber interpretar i donar ànima als personatges màgics que només apareixen un moment, i un cant a la feminitat.
10. L’alegria que passa, de DagollDagom (Teatre Poliorama)
Adaptació de primer nivell d’un dels textos més llegits i, a la vegada, més desconeguts i incompresos de Santiago Rusiñol. Escrit amb un imaginari simbòlic molt potent, hi apareixen tota mena de personatges del món del circ. L’adaptació ha comptat les músiques d’Andreu Gallén, i direcció de Marc Rosich, una producció de Dagoll Dagom. Una de les darreres.
Millor intrepretació
Roser Batalla, Napalm al cor
Una interpretació extraordinària que arriba el mes de desembre. Una proposta que posa l’accent en la dificultat tècnica de representar un espai metafísic i com les paraules necessiten ser portadores de veritats quan l’espectador no identifica la trama des de la recreació realista. Una gran tasca de la Roser Batalla!
Millor escenografia
Sílvia Delegnau, RAVE
Un espectacle preciós plàsticament i concebut per Sílvia Delegnau, que l’hem pogut observar en treballs extraordinaris com l’escenografia de Solitud al TNC i el vestuari de El público de Lorca, també al TNC.
Millor direcció
Carlota Subirós, La Plaça del Diamant
La tasca de Subirós passa per sobre de la mitjana. Un encàrrec que ha sabut fer dialogar amb les seves conviccions estètiques i ètiques sobre l’art, sense fer petit el text de Rodoreda, una tasca gens fàcil.