Arriba la llista de les millors sèries del 2022. Mirant en retrospectiva, ha estat un any de grans retorns, grans comiats i grans estrenes, però el millor de les plataformes han acabat sent aquelles sèries que desafien les rigideses dels seus respectius gèneres i han sabut dialogar amb l’actualitat. El nostre especialista catòdic, Pep Prieto, ens descobreix el 'top ten' serièfil d'aquest any que ja acaba
Les millors sèries de 2022 a Disney Plus, HBO Max, Movistar i Apple TV
2022 també ha estat l’any en què Apple ha demostrat a algunes competidores que és millor estrenar amb criteri que no engreixar el catàleg sense miraments. Vols saber quines són les 10 millors sèries del 2022 a Disney Plus, Apple TV, HBO Max o Movistar? Aquí tens la nostra selecció.
1. Severance (Apple)
Poques sèries han aconseguit la conciliació de fons i forma que té Severance, la història d’una empresa que, per tal de millorar la productivitat, sotmet els treballadors a un procediment per suprimir els seus records personals. Pertorbadora, addictiva i plena de lectures, aconsegueix que cada episodi sigui un joc d’aparences absolutament hipnòtic. A més, tanca la seva primera temporada amb un clímax memorable.
2. In My Skin (Filmin)
Aquesta producció britànica demostra que es pot parlar de temes omnipresents a la ficció moderna d’una manera original i molt punyent. La seva protagonista és una noia de 16 anys que mira de sobreviure a les inclemències de l’adolescència mentre fa front a les doloroses disfuncions de la seva realitat familiar. Uns diàlegs modèlics, un encertadíssim costumisme i la interpretació de Gabrielle Creevy acaben d’arrodonir la funció.
3. The Bear (Disney Plus)
La cuina com a estil de vida i la vida, com una cuina. Aquesta radiografia urbana i familiar rodada entre fogons és un dels exercicis de tensió més enlluernadors que s’han vist en una plataforma.
Captura la quotidianitat dels personatges amb una lucidesa desarmant i aconsegueix que cada situació i cada diàleg siguin cabdals en la seva evolució dramàtica. I tot plegat sense permetre que la diversitat de tons distregui de l’essencial: té ànima i per això és una joia.
4. Encerrado con el diablo (Apple)
Un jove condemnat a deu anys de presó accepta un pacte per rebaixar la pena: anirà a un centre de màxima seguretat per fer-se amic de l’assassí en sèrie Larry Hall i aconseguir que li reveli on ha enterrat les seves darreres víctimes. Aquest és l’eix d’una excel·lent minisèrie basada en fets reals que brilla pels seus aires malsans i les interpretacions de Taron Egerton i Paul Walter Hauser. Tot un exemple de com fer un True Crime amb rigor dramàtic.
5. Andor (Disney Plus)
La prova que es pot fer Star Wars sense haver de recórrer a místiques esgotades o nostàlgies innecessàries. La història d’un dels protagonistes de Rogue One (gran Diego Luna) s’explica amb un crescendo dramàtic extraordinari i una virtuosa atenció al detall, fins al punt d’aconseguir que et sembli estar mirant Star Wars per primera vegada.
El seu darrer episodi (aquest discurs!) ja forma part de l’imaginari col·lectiu. Aquest és el camí.
6. Better Call Saul (Movistar)
La millor sèrie dels darrers anys s’ha acomiadat definitivament aquest 2022 amb una magnífica temporada que ha preservat els seus trets d’identitat, però també ha arriscat, i molt, jugant amb els seus mecanismes de representació. Com ja li va passar a Breaking Bad, cada episodi ha acabat sent una obra d’art en què mai pots donar res per sobreentès i en què Bob Odenkirk ha demostrat ser un dels grans actors de la seva generació.
7. Somebody, Somewhere (HBO Max)
Segurament una de les grans sorpreses de l’any, perquè ningú se l’esperava i quan hi entres ja no en surts mai més. Una esplèndida Bridget Everett protagonitza aquest relat tan divertit com corprenedor sobre una dona de mitjana edat que prova de tornar a ser feliç després de la mort de la seva germana.
Obra el miracle de transitar la fina línia que separa la comèdia de la tragèdia sense morir en l’intent. El planter de secundaris és per emmarcar.
8. Atlanta (Disney Plus)
Que una sèrie arribi a la quarta temporada amb la bona forma que ho ha fet aquesta, ja la fa mereixedora de figurar a totes les llistes. Els intents de dos cosins per ser algú en una ciutat plena d’ambivalències és el punt de partida d’una sàtira que trenca amb gairebé tot (el llenguatge, els gèneres, els clixés, les expectatives) mentre et diverteix, et desconcerta, t’emociona i et remou. Sempre et deixa amb ganes de més. Als seus peus, Donald Glover.
9. The Newsreader (Cosmo/Filmin/Movistar)
El dia a dia d’una cadena de televisió australiana durant els anys 80 com a pretext per reflexionar sobre els (eterns) debats del periodisme. Parla de conflictes ètics, del paper de la dona, de la gestió emocional d’una notícia i de prejudicis socials encara no superats.
I ho fa amb subtileses, sense discursos innecessaris, amb una acurada descripció de l’ofici i un molt bon repartiment encapçalat per Anna Torv. Ja tocava veure’n una de periodistes tan creïble com aquesta.
10. Slow Horses (Apple)
Innovar sempre té mèrit, com també en té agafar materials recurrents i saber donar-los la volta. Això és el que fa aquesta impagable sèrie sobre l’oficina on van a parar els espies britànics degradats. Funciona per la trama, per la seva ironia i pels seus personatges, que defugen qualsevol semblança amb l’heroi tradicional. Entre ells, un Gary Oldman incommensurable que s’ho passa (i ens ho fa passar) pipa. A l’escena en què es posa a cantar The Proclaimers al cotxe, per exemple.