Hi ha qui encara viu sota l’estereotip de pensar que l’animació és una cosa per a nens, però la quantitat de sèries animades destinades a un públic adult que hem pogut veure els darrers anys fan inconcebible que aquest estereotip ni tan sols segueixi existint. A més, aquest tipus de produccions no deixen de sorprendre’ns per la seva elevada qualitat. Amazon Prime estrenava fa poc la segona temporada d’una joia com Undone, a HBO Max tenim l’ambiciosa Primal i Disney+ sempre ens diverteix amb Els Simpson o Bob’s Burgers, però qui lidera aquest camp amb mà de ferro és Netflix, que compta amb algunes de les nostres favorites, que repassem a continuació.
La millor animació de la darrera dècada. Així, sense pal·liatius. Una comèdia dramàtica que diverteix amb la comèdia però, sobretot, emociona, trenca i fa reflexionar amb el drama. Perquè encara que els seus personatges siguin un cavall, un gos golden retriever o un gat rosa, tenen més complexitat que la gran majoria d’humans de carn i ossos que hàgiu vist en cap sèrie. A més, la creativitat que hi ha darrere de cada capítol tant en el guió com en l’animació la converteixen en la referent absoluta de les sèries d’animació per a adults.
Si hi ha alguna sèrie que li pot competir el tron a Bojack Horseman és aquesta, perquè la supera en creativitat, però no en profunditat. Cada episodi d’aquesta animació és una esbojarrada aventura d’un científic brillant i alcohòlic com Rick Sánchez amb el seu net Morty, sovint acompanyats també d’altres membres familiars, que et sorprèn gràcies als camins inesperats que agafa i a les múltiples referències a la nostra cultura popular. Un tòtem ja de l’animació adulta que s’atreveix a provar coses que no veureu enlloc més.
[banner-AMP_0]
La més adolescent de la llista, perquè parla dels canvis hormonals que totes i tots vivim en aquesta edat. L’originalitat aquí està en que aquestes hormones apareixen en forma de monstres amb qui cada un dels joves protagonistes haurà de conviure al llarg de la sèrie, mostrant de forma molt gràfica i intel·ligent les experiències del despertar sexual, la primera regla o l’aparició de pèls a llocs insospitats. Tot plegat mentre seguim les típiques trames d’institut plenes d’amor i desamor amb les que ens podem sentir identificats.
Igual que a Rick i Morty, aquí tornem a viatjar pel multivers, però la premissa és ben diferent. Ubicada en una estranya dimensió anomenada “La cinta cromàtica”, seguim a Clancy Gilroy realitzant diverses entrevistes a habitants de mons que es troben a l’abisme de l’apocalipsi. Les converses, d’una gran profunditat i sovint plenes de sentit de l’humor, es basen en diàlegs reals que un dels creadors de la sèrie, el comediant Duncan Trussell, ha tingut anteriorment, deixant-nos en un fascinant mig camí entre el surrealisme i el realisme.
[banner-AMP_1]
Acabem amb la sèrie més recent de la llista, que arribava l’any passat provinent d’Itàlia. Igual que totes les que hem vist fins ara, utilitza el mitjà de l’animació per sortir dels motlles convencionals i explicar la seva història de la forma més creativa possible. En aquest cas, es tracta de la complicada vida de Zerocalcare, un noi sense rumb que inicia un viatge amb els seus amics per trobar-se a ell mateix, sempre acompanyat de la seva consciència en forma d’armadillo taronja—, amb qui mantenen grans reflexions sobre la vida i l’amor.