Amagatall d'algunes de les millors sèries de televisió de tots els temps, el catàleg d'HBO és com una infinita botiga de llaminadures per als seriòfils més exigents.
Fundada a inicis de la dècada dels setanta com a canal de televisió per subscripció, ben aviat va començar a mostrar una sensibilitat especial per a la producció de ficció d'alta graduació.
Ja als vuitanta ens va regalar referències imprescindibles per entendre l'esclat posterior del format com el drama carcerari creat per Ron Howard Maximum Security.
Però va ser amb l'arribada del nou mil·lenni que la companyia amb seu a Nova York va marcar la pauta de l'era daurada de la ficció catòdica. Recuperem les 10 millors sèries produïdes sota el segell de garantia de l'HBO.
La millor sèrie de televisió de tots els temps? Tot i que una afirmació hiperbòlica, molt probablement sí. Obra catòdica de culte firmada per David Simon, una de les figures més fonamentals en l'era daurada de la ficció televisiva (en tornarem a parlar més avall), rere l'aparença d'una sèrie més de policies perseguint narcotraficants hi ha un retrat fascinant de la ciutat de Baltimore i les seves estructures socials i polítiques.
El millor del cinema de Martin Scorsese encapsulat en sis temporades d'una sèrie que es va convertir en un clàssic instantani. Un James Gandolfini estratosfèric dona vida a un cap mafiós de Nova Jersey en plena crisi existencialista. Un paio que ha de liderar una organització criminal i ha de recórrer al psicòleg per posar ordre al seu caos mental. Creada i produïda per David Chase, ment brillant rere un altre incunable catòdic com Northern Exposure (Doctor en Alaska), a vosaltres que us va semblar el seu polèmic final?
Sèrie de televisió convertida en tot un fenomen social. Ficció basada en la saga de llibres de George R.R. Martin, Juego de Tronos ens transporta a un món d'aparença medieval en el qual diverses famílies es disputen el seu domini i regnat. Fantasia èpica com a metàfora de tot el que podem arribar a fer els éssers humans per poder. Des de la seva estrena que vivíem en un hivern etern.
Una altra genialitat sorgida de la factoria de joies televisives de David Simon. En la seva nova (no)ficció, el guionista i productor abandona les cantonades de Baltimore per endinsar-se en una Nova Orleans devastada per l'huracà Katrina. Amb la música jazz i els seus carnavals, el Mardi Gras, com a batec vital; un extraordinari retrat de la lluita de la seva gent per tirar endavant.
Tres anys després de Salvar al soldado Ryan, Steven Spielberg i Tom Hanks es van tornar a associar per donar forma a una minisèrie, Band of Brothers (Hermanos de sangre) que, inspirant-se en un llibre homònim de Stephen E. Ambrose, ens relata el desembarcament de Normandia i el front europeu en la Segona Guerra Mundial, a través d'un grup de soldats nord-americans. Realització sublim, ambientació extraordinària i un grup d'actors: Damien Lewis, Ron Livingston, Neal McDonough, David Schwimmer, Donnie Wahlberg, Michael Fassbender, James McAvoy i Tom Hardy oferint algunes de les millors interpretacions de la seva trajectòria. Veure-la no és una opció, és una obligació.
El 2001 Alan Ball va guanyar l'Oscar al millor guió per American Beauty, àcid retrat de la classe mitjana nord-americana. Una obsessió en què va incidir dos anys després quan va posar en marxa Six Feet Under (A dos metros bajo tierra). Drama (amb no poques dosis d'humor surrealista) sobre una família propietària d'una funerària a Los Angeles. La mort com a fil conductor d'uns personatges que intenten trobar el seu lloc a la vida.
Revers indie (sexe anal, drogues, crisis d'ansietat, periodistes precàries...) de Sexo en Nueva York. Creada i protagonitzada per una Lena Dunham, durant una època la gran enfant terrible catòdica, de la qual no hem tornat a saber res des que el 2017 es va emetre l'últim capítol de la seva última temporada (la sisena); a travès de quatre amigues que viuen a Brooklyn (en aquells moments capital del hipsterisme mundial), Girls retrata amb precisió de cirurgià les singularitats i interioritats de la generació que va entrar en el món adult amb l'inici del nou mil·lenni.
Frívola, elitista, tòpica... A Sexo en Nueva York se li poden trobar tots els defectes que vulguem però la realitat és una: és un clàssic indiscutible. Basada en la columna que la periodista Candace Bushnell escrivia per a The New York Observer; Sarah Jessica Parker liderava un grup de quatre amigues que vivien a Manhattan entre bloody maries en l'últim local de moda i sabates de taló d'agulla impossibles Manolo Blahnik. Això sí, obvieu les pel·lícules que van venir després.
Carnivále, paradigma perfecte de què és una sèrie de culte, és una particularíssima reinterpretació de la lluita entre el bé i el mal, ambientada en un circ ambulant de l'Amèrica de 1929 de la Gran Depressió. Amb reminiscències al cinema de David Lynch, es tracta d'una producció que ens aboca a univers singular, per no dir extremadament rar. Tant que l'HBO, companyia amb una sensibilitat especial per les històries d'autor, la va cancel·lar en finalitzar la seva segona temporada.
És la (pen)última gran sèrie (molt probablement Mare of Easttown ja hauria de formar part d'aquesta llista) en sumar-se a la nòmina de títols referencials de HBO. Inspirada en la novel·la homònima de Margaret Atwood, referent capital de la literatura feminista; El cuento de la criada ens dibuixa un escenari distòpic, una societat controlada per un Estat teocràtic, totalitari i fonamentalista religiós en què les dones són silenciades, dominades i controlades en tot moment. Cap sèrie ha aconseguit captivar-nos tant i alhora plantejar un missatge tan potent socialment i políticament com la producció protagonitzada per una Elisabeth Moss.