El concert ha començat poèticament, la veu del cantant pels altaveus de la sala, recitant Heus ací: s’estimaven, versos de Miquel Martí i Pol que no han fet més que ser el pròleg d’un concert digne, delicat i íntim com el mateix poema. Artur Viñas, més conegut com a Socunbohemio, ha fet sold out a la sala 2 d’Apolo i ha regalat una hora i mitja de pop intimista, presentant les 5 cançons del seu nou treball, Cotxe casa gos tu i jo, complementant-les amb el disc debut que va llançar fa menys d’un any, Contes de les Quatre Estacions, i aquelles de l’EP Les coses que no et diré mai.
“Moltes gràcies per venir i per omplir aquesta mítica sala”, ha dit el cantant. Han encetat la nit cançons com Ses paraules s’emporta el vent i Conte de Primavera, i Ha sabut intercalar els temes més tranquils i essencials del projecte amb aquelles més mogudes o amb sonoritat diferent que hem trobat en el nou EP. En acabar la primera tongada: “anem a baixar una miqueta l’energia… Ja sabíeu al que veníeu!”, ha tocat amb intimitat Somni d’una nit d’estiu i Júlia, una de les més esperades de la nit. Seguint amb el to suau, el cantant s’ha assegut a una cadira a l'extrem de l’escenari a cantar La Forastera, acompanyat d’una làmpada de llum tènue i la seva guitarra espanyola, “per totes aquelles persones que ens agradaria que hi fossin per molts motius, i que, per molts motius doncs potser ja no hi són”.
És en aquest moment que ha creat la intimitat en majúscules al bell mig d’una de les sales més conegudes de Barcelona; és en aquest moment que, amb tan sols dos mobles, el so de la guitarra i la seva veu ha provocat la mateixa proximitat que si ens estigués cantant al menjador de casa, el silenci respectuós del públic ha sigut la prova de la sensació compartida, així com la necessitat de guardar aquest record com si fos una foto. Ha continuat parlant de les promeses, tema central del seu nou EP, i introduint Gira-sols, una de les seves preferides. El cantant ha estat acompanyat de la seva banda: Biel Colomer, Òscar Acón i Gerard López, i el concert forma part de la programació del Festival Mil·leni.
Ha arribat el moment de fer la cançó que dona nom a l’EP, Cotxe casa gos tu i jo, que parla de les promeses, d’un projecte de vida, i que ha dedicat a una persona molt especial per ell i que estava al públic. Seguidament, ens ha desitjat molt bon nadal amb Pare Noel a la deriva: “segurament no tornarem a tocar mai més, en honor als temps que arriben, al fred, als canelons de la iaia, sopars familiars, cartes, regals...” . Amb aquesta broma s’ha acabat de guanyar el públic, si és que algú encara no estava guanyat. Ha tornat a seure a la cadira, que l'ha acompanyat en tota la gira d’aquest 2023 i que, de fet, comença a veure "que li falta una repassada de pintura”, per tocar Conte de Tardor.
Amb tan sols dos mobles, el so de la guitarra i la seva veu ha provocat la mateixa proximitat que si ens estigués cantant al menjador de casa
El cantant ha sortit amb un megàfon a cantar l’instrumental Uuuuuu, i el caos i el desvergonyiment d’aquesta cançó han acabat d’arrodonir el concert. És amb aquesta repetició de tan sols 6 notes que el públic cridava la tornada del grup a l’escenari, després que marxessin. No calia un “no n’hi ha prou”, amb aquesta breu melodia ja ens hem entès tots. Faltaven 2 contes de les estacions per fer el complet i no hem marxat sense escoltar-les. Amb Conte d’hivern ha acabat fent participar al públic, que ha tret bona nota en cantar a cor que vols “oh-oh, que no canviï res, que no canviï res, que ara estic molt bé”, desembocant en un cànon amb el cantant.
El final del concert no ha decebut, amb tan sols el primer ritme de bateria ja s’ha intuït Als nostres amants, una de les cançons que ha tingut més recorregut i escoltes a diferents plataformes. “Amor meu què ha passat? On és la vida? Que potser estimar era mentida...” de Les coses que no m’agraden de tu també ha sigut molt esperada i de les més cantades del concert. Han tancat la nit Conte d’estiu, un dels grans hits de la nit. “Anem a acabar això amb una gran festa”, portant la frescor de l’estiu a aquest 22 de febrer i El conte que mai s’acaba, que resulta ser la cloenda perfecta amb l’”adeu” final de la cançó. Fa 3 setmanes Socunbohemio escrivia a un post d’instagram: “Moltes ganes que arribi el 22 de febrer a la Sala Apolo, serà un d'aquells dies que deixen marca”, i no li faltava raó.