Banda de culte de l'ecosistema sonor nostrat, Mishima trencaven cinc anys de silenci creatiu amb la publicació de L'aigua clara, el seu novè àlbum d'estudi, treball que ja figura entre les obres més destacades de la seva discografia. Mesos després de la seva aparició, la formació capitanejada per David Carabén segueix presentant sobre els escenaris unes composicions que comparteixen protagonisme amb clàssics imprescindibles del seu repertori. Ho faran aquest dissabte al Norai, un festival especial, d'aquells en què encara pots gaudir (en família) de la música en proximitat, de què són els principals caps de cartell. Parlem amb en Carabén d'aquesta darrera obra, del propòsit atemporal de la seva música i del sentit de la creació artística.
Fa tot just un any que vau publicar L'aigua clara, amb la perspectiva que dona el temps, com valores ara el disc?
A nivell de so, crec que és un dels millors discos que hem fet mai. Vam aconseguir un so magnífic perquè ja era la tercera vegada que gravàvem a Black Box. Les cançons donen bona fe del moment en què ens trobem amb la banda, reflecteixen una paleta de colors emocionals prou rica i són d’estil i temàtica també molt diversa i crec que un any després encara molt a l’ordre del dia. En l’apartat dels “peròs”, et diria que el to general del disc es nota molt afectat per l’estat d’ànim -només esperançat a mitges- de la fi del confinament.
Imagino que, d'alguna manera, un disc és un ens viu que va creixent i transformant-se amb el temps. Com han avançat aquestes cançons en aquests últims mesos?
A còpia de tocar-les en directe, no només per la manera de resoldre-les damunt l’escenari sinó també per com les va rebent el públic, n’hi ha que intueixes que s’estan convertint en clàssics que tocarem molts anys i hi ha qui ja veus que formen part del moment. També hi ha qui veus que no funcionen per a segons quin tipus de concerts.
Componc per explicar-me, cantar-nos, ballar-me, conviure’ns, suportar-me, en aquest moment. Si aconsegueixo fer-ho prou bé, la cançó guanyarà autonomia i no dependrà del meu alè per seguir sent cantada
Aspires que la teva música sigui atemporal?
Sempre compons amb aquest propòsit. De fet, no crec que hi hagi ningú que es tanqui a donar forma a alguna cosa sense aspirar que aquesta forma aguanti el pas del temps.
Penses de tant en tant (o sovint) com serà interpretada la teva música en el futur?
No escric pel futur. Componc per explicar-me, cantar-nos, ballar-me, conviure’ns, suportar-me, en aquest moment. Si aconsegueixo fer-ho prou bé, la cançó guanyarà autonomia i no dependrà del meu alè per seguir sent cantada.
Per què (i perdona que em posi tan transcendental) quin és el sentit, per a tu, de la creació artística?
De sentits n’hi ha moltíssims. Però segurament arriben a posteriori, després d’obtenir molt de plaer pel simple fet de manipular les formes, en el meu cas, de rascar la guitarra jugant amb sons o de cantar. Hi ha una part purament sensual, de joc i de plaer, que crec que és la que ho engega tot.
Damunt l’escenari assisteixes a l’acte total de comunicació que pot ser una cançó, la cantes, la sents i veus com la gent la rep i la canta o la balla i la sent amb tu
Va, comencem amb el tema del directe... Portar les cançons a l'escenari és quan tot acaba prenent sentit?
Damunt l’escenari assisteixes a l’acte total de comunicació que pot ser una cançó, la cantes, la sents i veus com la gent la rep i la canta o la balla i la sent amb tu. És molt bonic
És una pregunta odiosa, perquè de nits especials deus haver viscut a desenes, però hi ha concerts que recordis per aquella cosa intangible que els fa únics?
N’hi ha molts, de concerts memorables, i les raons que ho siguin poden ser molt diferents. Però segurament els que ens commouen més són aquells en què ens sorprèn un reconeixement amb què no comptàvem. Omplir una sala que fins fa poc consideraves inabastable o sentir les ganes de passar-s’ho bé o de reivindicar-se que pot tenir el públic en contextos molt desfavorables, per exemple, o en situacions noves.
Perquè... per a tu, com a espectador, hi ha cap concert que t'hagi canviat?
Hi ha hagut molts concerts d’altres artistes que m’han emocionat molt i que et remouen per dins. Tinc la sort que encara em passa sovint i és una cosa que gaudeixo moltíssim.
Allò que fa especial els concerts depèn més del públic i de l’ambient que som capaços de crear els uns amb els altres que no pas de nosaltres mateixos
I els concerts a les nits d'estiu, també tenen alguna cosa de màgia, no?
Quasi en tots els concerts que fem hi ha alguna cosa que intentem millorar o fer diferent. Però en realitat, allò que fa especial els concerts depèn més del públic i de l’ambient que som capaços de crear els uns amb els altres que no pas de nosaltres mateixos. Confio que al Norai hi haurà un ambient magnífic per tal com m’han dit que està muntat.
Fa un any que vau publicar el vostre últim disc. Ara haurem d'esperar quatre més a tenir cançons noves vostres?
Esperem que aquest interval entre disc i disc sigui molt més curt
Et fa por que arribi un moment en què ja no tinguis res a dir?
No em fa por, no tenir res a dir. Em passa molt sovint. Llavors callo i escolto algú altre (riures).