El cineasta Ventura Pons està preparant el llançament d’una nova pel·lícula, Miss Dalí, centrada en la figura d’Anna Maria Dalí, la germana petita del pintor, un personatge que va influir molt a l’artista en la seva joventut, que va tenir una estreta relació amb Federico García Lorca i que posteriorment va trencar amb el seu germà i va passar dècades sense tenir contacte amb ell. Fins i tot va arribar a escriure un llibre en què desmentia la visió de la seva joventut que donava Salvador Dalí. A la pel·lícula Joan Carreras interpreta a Salvador Dalí; Josep Maria Pou, al pare de Dalí; José Carmona, a Federico García Lorca; Claire Bloom a la Maggie, una amiga fictícia de l’Anna Maria; i la germana de Dalí és interpretada per dues actrius: Eulàlia Ballart en la seva joventut i Siân Phillips en la seva maduresa. 

MISS DALÍ TRAILER CAT from Els Films de la Rambla on Vimeo.

Estrena de luxe

La pel·lícula es mostrarà el proper dia 6, amb motiu de l'estrena dels nous cinemes Las Vegas, de Figueres, de la mateixa cadena que els Texas, situats al carrer Sant Pau 44. Es tracta de 4 sales, la més gran de 482 places. A la inauguració hi assistirà l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, Ventura Pons, i part de l´equip de la pel·lícula.

La germana a l’ombra

Anna Maria va viure sempre sota l’ombra del seu germà, quatre anys més gran. Però segons Eulàlia Ballart, que interpreta a la jove Miss Dalí (Siân Phillips ho fa amb l’adulta), “era un puntal de la família, era un element de serenor que a en Salvador li anava molt bé”. Un personatge que a Ballart no li ha resultat tan fàcil d’interpretar, perquè així com Salvador Dalí ho esbombava tot, Anna Maria “era una persona més reservada. Calia descobrir què li bullia per dins”. Això sí, ha afirmat que a Cadaqués tothom en parla amb molt d’apreci i que ha rebut moltes informacions de la seva vida de la gent del poble.

Un descobriment tardà de Ventura Pons

Ventura Pons, que assegura que des del 1968 viu “entre Barcelona, Cadaqués i el món” havia conegut Miss Dalí en els seus passejos pel poble, però mai no hi havia parlat. El director tenia molta relació amb Salvador Dalí, amb la Gala i amb l’Amanda Lear, amiga i biògrafa de Dalí. Però mai no havia tingut ocasió de fer coneixença de la seva germana (ara reconeix que "sovint, els personatges amagats són els més interessants). Després de la seva mort va rebre moltes informacions de les seves amigues i va disposar-se a investigar per fer aquesta pel·lícula (de la que és productor, director i guionista), que li ha costat 4 anys de feina. Afirma que tot el que figura a l’obra ha estat rigorosament documentat (fins i tot amb frases literals extretes de les biografies de l’artista), a excepció de la trobada entre Anna Maria i la seva amiga Maggie pocs dies després de la mort de Salvador, un fet que Pons inventa per tal de poder estructurar la pel·lícula en base als records de les dues amigues.

Recuperar la germana oblidada

Ventura Pons, a Miss Dalí proposa recuperar la figura de l’Anna Maria, un personatge que considera “d’una gran integritat moral”. I recorda els estrets vincles que van unir-la amb García Lorca i, també, amb en Salvador: “Va passar-se 40 anys sense parlar-se amb el seu germà, que d’amagat de la Gala cada any li enviava regals, pel seu sant”. La figura de l’Anna Maria és un contrapunt al mateix Salvador Dalí, que és presentat com un individu de gran egolatria. Ventura Pons comenta: “El màxim falsificador de Dalí era el propi Dalí”, perquè firmava llenços buits i deixava que altre gent pintés quadres signats per ell. Ventura Pons deixa molt clar que Dalí va trair als surrealistes, primer, i més tard, a García Lorca, a Picasso, a Buñuel i fins i tot a la seva família.

Gala, l’harpia

Ventura Pons creu que la personalitat de Salvador Dalí va empitjorar per influència de la seva musa, i no dubta en qualificar a Gala d’harpia: “una harpia i una nimfòmana. I li agradaven més els diners que cap altra cosa”. El director, a més, la responsabilitza de la deriva de Dalí (seria una mala influència simètrica a la bona, representada per l’Anna Maria). Però Ventura Pons recorda que, al final, i de forma paradoxal, Dalí va acabar traint fins i tot Gala. Quan la musa del pintor es va morir, es va fer enterrar a Púbol, on hi havia 2 tombes preparades, confiada en què Salvador Dalí seria enterrat al seu costat. Però a la fi ell va voler ser enterrat al museu de Figueres. Sol.

Un temps poc recomanable

Ventura Pons reconeix que, darrerament, pensa molt en la memòria, i afirma que Miss Dalí és, també, un film sobre la història i la memòria de la República, de la guerra civil i del franquisme. Ventura Pons recorda que els Dalí van patir molt durant la guerra: la FAI va destruir la seva casa, i l’Anna Maria va ser tancada a una txeka, de la que només en va poder sortir gràcies als contactes familiars. Això va fer que l’Anna Maria durant algun temps col·laborés amb els falangistes, i que també el seu pare, el notari republicà i federalista, simpatitzés breument amb el franquisme, tot i que posteriorment se’n desdirien. Salvador Dalí, en canvi, sempre mantindria cordials relacions amb el règim.

La més visual

Miss Dalí treu un gran partit dels paisatges de l’Empordà on van viure Salvador i Anna Maria. Les escenes clau de la pel·lícula, les que reprodueixen la relació dels dos Dalí (i també de Lorca amb ells) estan rodades a platges, boscos, espadats, pobles mariners... La fotografia omple de llum una pel·lícula en què l’Empordà esdevé un personatge més de la història. Pel que fa als interiors, el film es va poder rodar a casa on va viure l’Anna Maria les darreres dècades de la seva vida. A Miss Dalí hi apareixen les seves butaques, el seu llit... I si bé a Figueres no es va poder rodar al pis de la família Dalí, es va fer al pis de sota, que està gairebé igual com l'habitatge superior en temps de Dalí. De fet, en una de les escenes del film hi apareix Dalí pintant al terrat; al rodatge Joan Carreras ho està fent exactament al lloc on ho feia el pintor.