El Teatre Goya acull, des del 19 de gener, una versió teatral de Moby Dick, la genial novel·la de Herman Melville que relata com un capità mutilat per una gegantina balena blanca s'obsedeix en la seva captura, fins que ell mateix, i tota la seva tripulació, acaben essent víctimes del cetaci. En córrer mig món a la cerca de revenja, el capità Ahab i els seus homes no fan més que cercar la seva destrucció. L'adaptació per al teatre ha anat a càrrec de Juan Cavestany i la direcció és d'Andrés Lima. Al repartiment hi figuren Josep Maria Pou, Jacob Torres i Oscar Kapoya.
Pou al capdavant
A la novel·la de Melville el personatge del capità Ahab és tremendament misteriós: és una presència que plana sobre tots però que sovint no hi està present. En canvi, la versió de Cavestany i Lima dóna tot el protagonisme al capità del balener, interpretat per Josep Maria Pou. Aquest Moby Dick és gairebé un monòleg, en què Pou s'ha d'encarregar de presentar l'eix bàsic d'aquesta versió: les emocions d'Ahab. La tripulació del balener Pequod és representada per tan sols dos actors: Jacob Torres i Oscar Kapoya. Ells dos van alternant papers per representar diferents mariners del vaixell d'Ahab, però sempre de forma absolutament supeditada a Josep Maria Pou. I Pou excel·leix en el seu paper, tot reflectint l'evolució paranoica del personatge, que acaba pronunciant una frase mítica: "Yo no estoy loco. Soy la locura enloquecida". La bogeria de Pou acaba dominant tot l'escenari del Goya i captivant a l'espectador.
Sobrietat i tecnologia
Tota l'obra es desenvolupa al mar, en un vaixell negrer i en els bots que es llancen al mar per empaitar les balenes. I el muntatge del Goya opta per una solució molt imaginativa. El balener és representat per una senzilla estructura de fusta, que representa les baranes del vaixell i per un obenc que se suposa que porta a la cofa. Però per representar la mar, les onades o fins i tot l'esquarterament de la balena, s'opta per projeccions audiovisuals en el fons de l'escenari. D'aquesta forma s'aconsegueix de crear ambients molt diferents en determinats moments de l'obra sense modificar l'escenari (l'obra no té entreacte). I la presència de Moby Dick, la gran balena blanca es resol, de forma magnífica, amb un gran llenç blanc que tan sols apareix en la fase final de l'obra.
Quan a Moby Dick li falta l'aventura
Moby Dick és la història d'una obsessió. A través de la dèria de revenja del capità Ahab, a qui la ràbia per la pèrdua de la cama porta a la pèrdua de la vida i a arrossegar a tota la seva tripulació a la destrucció, Herman Melville ens retrata la capacitat autodestructiva de l'ésser humà. I en aquest aspecte, la versió teatral de Juan Cavestany, i el muntatge d'Andrés Lima, són impecables. Ara bé, Moby Dick també és una de les grans novel·les d'aventures. El lector de Moby Dick, majoritàriament, no busca una novel·la que expliqui els secrets del cor humà, sinó una història frenètica de caceres de balenes, de persecucions arriscades, de tempestes, de paisatges marins canviants, d'enfrontaments entre mariners... I, en aquest sentit, l'escenari d'un teatre es queda petit davant la capacitat del llibre de Melville de desplaçar-nos a mons llunyans, de fer-nos viure el perill de les ones, de submergir-nos en l'espectacle de la cacera... I les diverses versions cinematogràfiques de l'obra han aconseguit potenciar al màxim el gran relat d'aventures que és Moby Dick. Inevitablement, la versió teatral no arriba al seu nivell.
Una nova forma de veure un clàssic
Moby Dick és una novel·la mítica, que pràcticament tothom coneix, a través del llibre, dels còmics i de les pel·lícules. Hi ha qui la considera "el millor llibre d'aventures de la història". Però sovint és una obra que es llegeix d'adolescent, que no s'oblida i que es recorda confusament al llarg de tota la vida. Ara, amb aquesta versió teatral, magistralment interpretada per Josep Maria Pou, podem retornar a aquest clàssic, i valorar-lo, no només com a apassionant novel·la d'aventures, sinó també com a profonda exploració dels racons més foscos de l'ànima humana.