"Per a les marques no existeixo. Soc una puça pudent", se sincera Marta D. Riezu, periodista especialitzada en moda, autora de La moda justa (Anagrama, 2021), un assaig breument enorme, tremenda bufetada a la cara a la nostra consciència com a consumidors. O com resa el subtítol del llibre: una invitació a vestir amb ètica. "Només em coneixen algunes marques petites i mitjanes, la qual cosa per a mi ja és un orgull. Però no et parlo de mi: si jo fos una activista amb mig milió de seguidors a Instagram continuaria sent irrellevant per a Shein, perquè ells tenen en nòmina dos-cents influencers també de mig milió amb els quals ofegar el meu missatge. Fins que no s'obligui per llei a límits de producció i a multes no hi haurà canvis poderosos. Mentrestant, renunciaré jo al meu poder crític com a compradora i al meu (minúscul) poder com a periodista? Ni de conya".

Un guarda-roba poc pràctic

Confessa la periodista barcelonina Marta D. Riezu que més que tard va ser tardíssim quan va despertar en ella la consciència de la moda justa. "Gairebé als trenta. En part per no estar en un entorn de feina formal, sinó un en el qual hi havia llibertat per vestir com un volia". Fins aquesta edat diu que va comprar roba de mala qualitat incombinable, peces fortes que anaven cadascuna pel seu costat, sense coherència. Un guarda-roba que no era ni pràctic, ni concís, ni útil ni bonic. Quan es va adonar d'això, es va fartar i es va posar seriosa. "Una mudança també ajuda a veure-ho tot més clar. I per descomptat, ser periodista va lligat a tenir curiositat pel que un deixa entrar en la seva vida. Saber on van els teus diners".

​Hi ha moltes alternatives a Primark o Inditex, però requereixen un esforç i una recerca

Com desfer-nos del que ens sobra o no utilitzem?
No has de veure-ho com 'desfer-te, com si fos una cosa que ja no serveix per a res'. És millor intercanviar-ho o regalar-ho a amics que deixar-ho en un contenidor de roba, on és poc probable que acabi en una botiga de segona mà. Per estadística, el seu futur és l'abocador. Qui ha decidit que aquesta peça ja no serveix? Ja no t'agrada perquè la tens molt vista? En aquest cas potser has de reeducar la teva mirada i madurar com a comprador. Una cosa molt vista no perd el seu valor. Un llibre que tens fa quinze anys et sembla menys bo? En quin moment ens van enganyar per menysprear la roba d'aquesta manera?

La comoditat, el desconeixement i una falsa creença que tenim dret al barat impedeix que es compri millor

En una societat com l'actual, com podem abstenir-nos d'entrar a Primark o a les botigues d'Inditex?
​Hi ha moltes alternatives, però requereixen un esforç i una recerca, i entenc que un pot sentir-se perdut sobre per on començar. Així que es comença d'una manera facilíssima i barata: deixant de comprar. Ja tenim de tot. Coneixes una sola persona del teu entorn a la qual li falti roba, que no tingui els armaris de casa a vessar? És el mateix que si em preguntes: es pot viure sense entrar a Hacendado? I et diré: per descomptat. Però s'ha de voler canviar. La comoditat, el desconeixement i una falsa creença que tenim dret al barat impedeix que es compri millor.


La periodista Marta D. Riezu, autora de l'assaig La moda justa. Foto: Arxiu Marta D. Riezu

A Marta D. Riezu el concepte 'anar a la moda' li provoca urticària. Deixa anar taxativa que li resulta una de les idees més absurdes de l'últim segle. Per a ella, el més important és vestir amb correcció, preparat per a la teva comesa i al teu estil, amb una cosa que et resulti còmoda i amb què t'identifiquis. "Les tendències només compliquen la vida, estan fetes per treure'ns els quartos". D'això, destapant i denunciant totes les injustícies que es produeixen en la indústria de la fast fashion: des de condicions de treball infrahumanes a qüestions mediambientals, tracta el seu llibre, La moda justa. Una invitació a vestir amb ètica.

Tan fàcil com no comprar

L'autora no amaga que el seu assaig va ser un encàrrec que va partir de l'editorial. Anagrama. "La col·lecció Cuadernos havia tingut una primera etapa més política en els setanta, i ara s'ha reorientat a textos breus i híbrids, entre el personal i el periodístic, la crítica i l'humor subterrani. Hi ha quaderns dedicats als secrets, les biblioteques, els enemics, la migdiada, la filmoteca del Vaticà, la correcció política, la burocràcia... Crec que el format breu ajuda a treure por d'alguns lectors que segons a quins temes no s'aproparien per temor d'un totxo teòric (visca els totxos teòrics, tot sigui dit)".

El llibre és una invitació a alliberar-se de cert tipus de moda perquè el que ens venen no només fa malbé l'ecosistema, als treballadors i als animals, sinó que a sobre és un mal producte, una cutrada

Certament, La moda justa són escassament 90 pàgines, això sí, totes elles curulles de sentències taxatives que apel·len a la nostra ètica i moralitat a l'hora d'obrir l'armari i encarar-nos a les desenes de peces de roba que fa mesos que esperen el seu torn per sortir al carrer i lluir. "Crec que hi ha que mullar-se quan un escriu, és igual si es tanquen portes. S'escriu no només amb la informació de què un disposa, sinó amb el caràcter. És un tema massa important per titubejar"


En el seu assaig La moda justa, Marta D. Riezu defensa una moda més ètica i sostenible

Que aquesta seguretat en les seves idees no ens porti a l'engany, Riazu no practica sermons, sinó que bufeteja consciències. "El sermó i intentar convèncer algú mitjançant la pena no serveixen per a res. Crec més en un discurs àgil i directe, sense històries. El llibre és una invitació a alliberar-se de cert tipus de moda perquè el que ens venen no només fa malbé l'ecosistema, als treballadors i als animals, sinó que a sobre és un mal producte, una cutrada. Jo descric el panorama i espero que el lector sigui intel·ligent, reflexioni i vegi que certs modes de producció són moralment inviables.

Si únicament et guies per com de barat et pots comprar alguna cosa ets només un consumidor, no un ciutadà

En aquest escenari de moda escombraries són les marques les que ens han d'informar sobre com han estat elaborats els seus productes som els usuaris els devem informar-nos?
Totes dues coses. Algunes marques ja informen, però molt poques. La majoria només dona pinzellades incompletes, algunes són completament opaques. Si no el veiem clar, és tan fàcil com no comprar. Com a ciutadà tinc l'obligació de conèixer el món immediat que m'envolta: el que menjo, el que pago d'impostos, qui és exactament aquest senyor que voto, la història del meu barri. Si únicament et guies per com de barat pots comprar alguna cosa ets només un consumidor, no un ciutadà. I no em serveixen els rotllos aquests de 'no tinc un duro'. Ningú no té un dur! Vestir de manera responsable no ha de veure amb gastar-se fortunes, sinó amb tenir un criteri ferm i saber dir no".

No és només qui li compres, sinó què fas tu amb això

En l'altre extrem, i exercint d'advocat del diable, no és menys cert que també s'ha romantizat en excés l'artesanal.
L'artesanal s'ha presentat com un antídot a la voracitat fast fashion, però no és gaire realista, perquè a causa de les hores de treball i l'excel·lència té un preu, perfectament coherent. I no tothom el pot pagar. Però és importantíssim que existeixi, perquè el seu valor cultural és incalculable; és un dels camins més interessants de la moda com a resposta al consum buit. És singularitat i humanisme. Sublima els materials més bonics de la terra i crea vincles duradors. Però, entenguem-nos: si tu tens peces de Zara a casa i les uses durant vint anys, això és sostenible. El que no és sostenible són els seus mètodes de confecció, però tu amb les seves peces pots esmenar la compra. I pots comprar una peça artesanal, i cansar-te al mes i tirar-la. O sigui que no és només a qui li compres (i qui/on/com es produeix això que compres), sinó que fas tu amb això.