El món casteller és conegut com un espai lliure, on tothom té el seu lloc i tots els castellers i castelleres són imprescindibles. Però és el món dels castells igualitari? Fa quaranta anys que les dones poden formar part dels castells, s'ha avançat molt, però l'accés a totes les àrees de gestió i posicions dels castells, moltes d'elles històricament ocupades per homes, encara no és igualitari.
Les dones encara són minoria
Malgrat que les dones són el 40% de la comunitat castellera de Catalunya, només un 35% de les colles tenen una Presidenta, i només un 17% una Cap de Colla. Són dades de l'informe ‘El paper de la dona en les estructures de poder de les colles castelleres’ elaborat l’any 2017 pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili.
Les colles s’organitzen en una àrea tècnica, liderada per la figura de Cap de Colla amb els responsables de cada subàrea tècnica (Canalla, Pinyes, etc.) i una àrea de gestió -Junta-, liderada per una Presidència i els responsables de cada subàrea de gestió (Secretaria, Tresoreria, Vicepresidència, etc.). La màxima responsabilitat segueix sent, majoritàriament, dels homes.
Les colles més grans, les colles amb menys dones
Les dones són minoria sobretot en moltes de les grans colles. Als Castellers de Vilafranca i a la Colla Vella dels Xiquets de Valls (segona i primera classificada de l'últim Concurs de Castells de Tarragona), és on les dones tenen una representació més baixa: són només un 15,5% a la colla del Penedès i un 17,7 % a la colla vallenca. A la Colla Joves Xiquets de Valls, als Minyons de Terrassa i a la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la quantitat de dones s’apropa una mica més al 50%, però sempre per sota. Les dades són de l'any 2017, quan es va fer l'últim estudi global del món casteller.
Les colles més equitatives
Hi ha colles que trenquen aquesta dinàmica: als Marrecs de Salt, als Castellers de Sant Vicenç dels Horts, als Castellers de Gavà i als Castellers de Sarrià, les dones representen una mica més de la meitat de la colla. Totes aquestes formacions es troben fora de l’anomenada Zona Tradicional (el triangle geogràfic entre Valls, Vilafranca i el Vendrell).
Les colles de la Zona Tradicional, gestionades per homes
Les colles de la Zona Tradicional, que en general són les més antigues, tenen menys dones en càrrecs de gestió. A més a més, com més grans són els castells que fan les colles, menys càrrecs de decisió tenen les dones.
Les castelleres, amb la canalla i a l’oficina
“La imatge que la societat té d’una dona és que té cura dels infants i que administra, per això a la tècnica de canalla i a secretaria és on hi ha més dones”, explica Mery Mañané, ex Cap de Colla dels Castellers de Barcelona. Liderar una colla amb més de 50 anys d’història “va ser complicat i alhora interessant. Dins la colla, no vaig tenir cap problema, en general. Sí que és cert que, dins la junta, de vegades em costava molt fer valer la meva opinió tot i ser la màxima responsable. Potser era per ser dona o per ser jove”, afirma.
Les 'posicions d'homes'
L’entrada de la dona a la tradició castellera va permetre alleugerir els pisos superiors i poder alçar estructures més grans i, per tant, va propiciar l’arribada dels castells de Gamma Extra. Tot i així, hi ha algunes posicions que han estat històricament ocupades per homes. Amaia Comas és pionera en els troncs de molts castells, per exemple, va ser la primera quarta d'un 4 de 9 sense folre dels Minyons de Terrassa. Comas explica que “el món casteller és un reflex de la societat. S’ha avançat moltíssim, però encara hi ha molta feina per fer”.
Fotografia: cedida per Amaia Comas
En aquest sentit, Comas creu que "cada cop hi ha menys 'posicions d’homes'. Com a la societat i a les feines, encara en queden, però a la meva colla, no. Jo tenia una mida i un pes que, en el moment que els castells van créixer, encaixaven amb la posició que calia ocupar”.
Les dones encara ens hem d’esforçar molt més que els homes per ocupar una posició tot i tenir les mateixes característiques
D’altra banda, Mery Mañané explica que “per molta feina que ja s’ha fet, les dones encara ens hem d’esforçar molt més que els homes per ocupar una posició tot i tenir les mateixes característiques. No només al tronc, també a les pinyes, als folres i a les manilles”.
Fotografia: Salvador Pons
Dona, mare i castellera
Els rols de gènere de les dones a la societat pesen també quan les dones fan castells. La majoria de les dones amb càrrecs dins les colles castelleres són joves i sense fills. Amaia Comas és mare de cinc criatures: “En l'àmbit físic, em vaig recuperar molt ràpidament, per com soc jo. El que sí que és veritat és que arriba un moment en què entren en conflicte les ganes d'evolucionar en l'àmbit casteller i les ganes d'avançar en el teu projecte de vida, ser mare i tenir una família”.
“A les diades, sempre hi ha un grup de mares que s’encarreguen de cuidar els fills mentre els marits fan castells. Els pares no els veus mai per allà. Amb el meu marit ens vam organitzar i ell era qui s’encarregava d’estar amb ells perquè jo pujava. Més d’una vegada deien que on era jo i elogiaven el meu marit perquè era molt bon pare. Com si no fos la seva obligació, de la mateixa manera que ho és la meva” explica Comas.
Més d’una vegada em van dir que on era jo i elogiaven el meu marit perquè era molt bon pare
Les colles universitàries, més a prop de l’equitat
Com passa en moltes altres activitats, les universitats tenen les seves pròpies colles castelleres. Partint de la tradició, innoven i fan castells sense canalla menor d’edat i amb un flux de gent canviant. Malgrat tenir molt camí per recórrer, són un referent en matèria de gènere al món casteller. Laia Dosta va ser la primera Presidenta de la història dels Trempats de la UPF i també ha estat Cap de Colla dels de la camisa avellana. “El món universitari és més obert: som més joves i ens movem en cercles de ments més obertes i igualitàries". "També parlem més, expliquem les coses que ens inquieten i això ens permet crear mecanismes per evitar algunes situacions discriminatòries”.
Dosta, però, adverteix que encara hi ha moltes coses a millorar. “Quan era Cap de Colla em sentia molt sexualitzada, molta gent volia lligar amb mi pel fet de ser Cap de Colla, no podia sortir de festa i ser totalment lliure perquè tenia la sensació de ser sempre la responsable. Això als caps de colla homes no els passava amb la mateixa freqüència o, almenys, d'una manera tan evident”.
Les colles universitàries han estat pioneres en la creació d’espais segurs contra la discriminació. Es van crear els punts liles a les festes castelleres, que han acabat convertint-se en comissions transversals que ofereixen espais segurs a assajos, xerrades formatives i altres serveis de conscienciació. Aquest format l’han adoptat moltes colles convencionals a través de les comissions d’Equitat.
Molta feina per fer
Les colles fan molta feina per revisar-se i millorar-se però encara ens queda veure més dones valorades pel seu coneixement i paper dins el món casteller. Mery Mañané reivindica que "les dones estem cansades de parlar de dones i castells, volem parlar de castells". Per exemple, en tota la història del Concurs de Castells de Tarragona només hi ha hagut una dona al jurat. Aquest jurat l'escullen les colles més ben posicionades en el Concurs anterior, que hi envien una persona per representar-les.
"Estem cansades de parlar de dones i castells, volem parlar de castells"
El món casteller necessita que el canvi que hi ha hagut els últims anys a les colles, acompanyat pels avenços del feminisme a la societat, segueixi endavant. Cal que els estereotips i els masclismes als patis d'assaig i a les places passin a ser història. Les Castelleres, les Xiquetes, les Minyones i moltes més han estat una revolució, han portat els castells més grans i, s'han empoderat, juntes, davant una tradició on inicialment no tenien cabuda.