El 1910, una tarda, quan era a Florència, Giorgio de Chirico (Volos, Grècia, 1888 - Florència, Itàlia, 1978), va crear l'anomenada "pintura metafísica", que tenia en els paisatge deserts i en els maniquins un dels seus elements més característics. En l'obra de De Chirico, la realitat esdevé enigmàtica, i es confon amb el somni i amb la memòria. I aquest tipus de creació va tenir una influència decisiva en els surrealistes (com André Bréton, Paul Éluard, Guillaume Apollinaire o fins i tot Salvador Dalí) i en d'altres corrents artístics. A Giorgio de Chirico mai no se li havia retut una gran exposició a l'Estat espanyol. Ara, amb cert retard, aquest deute es cobreix amb El món de Giorgio de Chirico: Somni o realitat, una exposició que es presenta al CaixaForum de Barcelona i que es podrà visitar fins el 22 d'octubre. Posteriorment, itinerarà per Madrid, Saragossa i Mallorca.
Autoretrat amb vestit negre, ca. 1948-1954. Galleria nazionale d’Arte Moderna de Roma, Roma © Giorgio de Chirico, VEGAP, Barcelona, 2017.
Tot De Chirico
L'exposició agrupa 142 obres del període 1913-1976, i representa a grans trets un panorama prou complet de l'obra de De Chirico. En la seva majoria són pintures, però també incorpora dibuixos, litografies i escultures. Aquesta concentració de tantes obres del mestre italià ha estat possible gràcies a la col·laboració en el projecte de la Fundació Giorgio e Isa de Chirico. Tan sols hi ha certa manca de pintures del període anterior a la Primera Guerra Mundial, perquè en aquells moments el pintor no va poder pagar el lloguer del seu habitatge i va ser desnonat i els quadres van desaparèixer. Paolo Picozza, president de la Fundació, assegura que la majoria d'aquestes pintures han sortit d'Itàlia i, hores d'ara, són "a Suïssa". La mostra ha estat comissariada per Mariastella Margozzi, historiadora de l'art al Ministeri dels Béns i Activitats Culturals d'Itàlia, i per Katherine Robinson, del Consell Directiu de la Fundació De Chirico. Picozza ha felicitat la seva feina, tant per la tria d'obres, que ha qualificat d'òptima, com pel peculiar muntatge de l'exposició. Al centre de la Sala 3 del CaixaForum, on s'hi ha ubicat la mostra, s'han col·locat unes arcades i unes columnes que recreen un "entorn metafísic", similar al que apareix a tants quadres de De Chirico. Picozza ha elogiat la idea, i ha assegurat que a De Chirico li hagués agradat molt. Per altra banda, el president de la Fundació De Chirico també ha volgut elogiar el catàleg, amb participació de les comissàries i de dos especialistes espanyols: María Dolores Jiménez-Blanco i Eugenio Carmona. Picozza ha celebrat que, un cop acabada l'exposició, la magnífica tasca del catàleg perdurarà.
Les muses inquietants, 1947. Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma, Roma © Giorgio de Chirico, VEGAP, Barcelona, 2017.
Autor prolífic
Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària "la Caixa", en la presentació de l'exposició, ha volgut destacar que De Chirico era un home amb "actitud rebel", un "artista que no es deixa encasellar en una estètica o en un corrent", i que per això era molt proper a l'art contemporani. Picozza ha coincidit amb Durán, i ha afegit que el pintor italià "Va fer a la vida el que va voler". Ha destacat que després d'un període de pintura metafísica, als anys 1940 va decidir recrear la pintura del Renaixement i del Barroc, que ell admirava molt, i va arribar a a retratar-se amb un vestit del XVII, o va pintar-se a l'estil de Velázquez (un pintor que admirava molt a partir d'una visita de joventut al Prado). Més endavant va tornar a la pintura metafísica. Picozza ha destacat que hi ha algunes pintures seves que escapen a qualsevol corrent, com la sèrie dels "Banys misteriosos", que "jo mateix no entenc". I ha recordat que és molt difícil fer una exposició completa sobre aquest artista, perquè De Chirico va crear, al llarg de la seva vida, més de 4.000 obres (i, a més, el mercat és ple de falsificacions d'obres seves). D'algunes d'aquestes obres en va fer desenes de versions, en dates diferents (i, en algun cas, per a major confusió, les va datar en un moment anterior a la seva realització).
Héctor i Andrómaca, 1970. Fondazione Giorgio e Isa de Chirico, Roma © Giorgio de Chirico, VEGAP, Barcelona, 2017.
De la Plaça d'Itàlia als interiors metafísics
L'exposició s'estructura en sis àmbits. Els dos claus, els que defineixen millor l'artista, són els corresponents a "Plaça d'Itàlia i maniquins" i "Interiors metafísics". La Plaça d'Itàlia va ser el tema principal de l'art metafísic, i va néixer una tarda de 1910. Durant alguns anys Chirico continuaria fent pintures d'escenaris buits, amb elements típics de la geografia urbana italiana (balconades, columnes, torres, xemeneies...) organitzats segons la perspectiva renaixentista, però sense res de l'objectivitat renaixentista. Amb aquestes pintures De Chirico volia expressar les seves lectures de Nietzsche. Els espais buits, sense persones, marquen un temps aturat, que es veu trencat pel raig d'una font o pel pas d'un tren (sembla que aquest element és també una referència paterna, perquè el seu pare era enginyer ferroviari). Simultàniament, mentre les persones desapareixen a les obres de Chirico o es converteixen en simples ombres difuminades, hi assoleix protagonisme el maniquí, un ésser amb cap ovoide i llis i el cos fet d'elements geomètrics. Aquest maniquí sense rostre, sense identitat, serà la base d'alguns personatges claus de De Chirico com el trobador, les muses inquietes, o els arqueòlegs. El maniquí serà un element recurrent en l'obra de De Chirico, present tant a la seva pintura com a les seves escultures, però anirà evolucionant: amb el temps s'anirà humanitzant. Junt a la Plaça d'Itàlia el tema principal de la pintura metafísica seran els "Interiors metafísics". Es tracta d'un escenari interior en què s'acumulen objectes incoherents junt amb instruments de dibuix, però que alhora té una obertura a l'exterior, sigui en forma de finestra o de quadre. Aquesta contradicció entre espais interiors i espais exteriors també es troba, de forma simètrica, en alguns quadres de De Chirico en què es representen mobles a l'aire lliure.
Visió metafísica de Nova York , 1975. Fondazione Giorgio e Isa de Chirico, Roma © Giorgio de Chirico, VEGAP, Barcelona, 2017.
De l'autoretrat als gladiadors
De Chirico va conrear amb freqüència el retrat i l'autoretrat, i l'exposició del CaixaForum ens mostra retrats seus de diferents estils i períodes. Des del retrat metafísic de la Sra. L. Gartzen, fins a l'Isa, retrat d'odalisca, d'estil renaixentista. També s'exposen nombroses mostres dels anomenats "Banys misteriosos", apareguts el 1934 i realitzats per l'artista en diversos moments de la seva vida. Aquestes obres representen homes submergint-se en un bany a l'aire lliure, rodejats d'elements arquitectònics i d'homes vestits que no semblen voler-se banyar. També es pot veure una mostra àmplia dels quadres de De Chirico basats en la naturalesa, inspirats en Rubens i els grans artistes del Renaixement i del Barroc. Entre ells les peculiars natures mortes, en què les fruites es presenten amb un rerefons d'un ampli paisatge natural. Clou l'exposició una àmplia secció dedicada a les obres centrades en els gladiadors i el món clàssic, una de les obsessions de De Chirico.
Fruita amb temple, 1957. Fondazione Giorgio e Isa de Chirico, Roma © Giorgio de Chirico, VEGAP, Barcelona, 2017.
De Chirico a l'abast
Picozza explica que De Chirico era un pintor tan apassionat, que fins i tot ingressat a l'hospital, greument malalt, va continuar pintant. El seu germà, Andrea, també era pintor, però va ser més conegut com a escriptor, amb el pseudònim Alberto Savinio. Dos grans creadors en una mateixa família. Segons Picozza, De Chirico podria ser comparat amb Pablo Picasso: dos genis molt diferents, però que des d'òptiques contradictòries i complementàries van fer progressar l'art del segle XX. Barcelona té un bon coneixement de Picasso. Ara, gràcies a El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat, els barcelonins també tenen l'ocasió de conèixer aquest pintor italià. Com Picasso, un gran amant de la Mediterrània.
Fotografia de portada: Plaça d'Itàlia amb font, ca 1968. Fondazione Giorgio e Isa de Chirico, Roma © Giorgio de Chirico, VEGAP, Barcelona, 2017.