La tarda del 29 d'octubre de 2024 no plovia a la capital valenciana, i Vicent Baydal recorda que tenia programada la presentació d'un llibre: València, riu i platja, de Felip Bens, un assaig sobre com s'ha definit la identitat dels habitants de la València que mira al mar. Un títol que hores després seria carn de sarcasme cruel, com si el destí es rigués d'aquesta terreta condemnada a la força de l'aigua. Però aquell dimarts la convocatòria va seguir el seu curs. L'acte va començar a dos quarts de vuit, unes 40 persones van omplir el Col·legi d'Arquitectes i la xerrada es va desenvolupar com si res. I a les vuit i onze minuts, de sobte, va sonar l'alarma tardana a tots els mòbils de la sala. "Una persona va cridar que havia caigut un meteorit perquè no sabíem el que era; realment era la primera vegada que sonava", diu Baydal. Tot i així, ningú no es va aixecar per anar-se'n: total, no havia de ploure aquell dia a la ciutat de València.
⚫ L’impacte de la DANA al sector editorial valencià: la sèrie d'El Nacional sobre el terreny
Baydal és editor i cofundador de Llibres de la Drassana. També és historiador i Cronista Oficial de la Ciutat de València, cosa que permet que tingui una perspectiva transversal del que va passar aquelles hores i de les seves fatídiques conseqüències. La seva editorial va perdre més de 5.000 exemplars emmagatzemats a les instal·lacions de GEA Llibres, la distribuïdora editorial més gran del País Valencià i enormement afectada, amb el 80% dels fons que guardava a les seves instal·lacions destrossat. En el cas de Drassana, les pèrdues sofertes superen els 100.000 euros a preu de venda al públic, encara que afortunadament el seu magatzem principal està ubicat a Alboraya, a l'Horta Nord, i això va esmorteir el cop.
El de Llibres de la Drassana és només un dels exemples de com la DANA ha colpejat al sector del llibre i ha posat en perill el teixit editorial i llibreter de la zona. També per la devastació a GEA, Bromera, el gran grup editorial del País Valencià, ha perdut més de 350.000 llibres i una possibilitat de negoci de més de 4 milions d'euros, tot i tenir altres distribuïdores i magatzem propi. Proporcionalment més greu ha estat l'impacte a Sembra Llibres: 20.000 exemplars destrossats en una editorial independent i cooperativa que només publica en català, encara que té altres distribuïdores a Catalunya o les Illes Balears. "Suposa la meitat del nostre estoc", explica Mercè Pérez, editora i cooperativista. O l'editorial Camacuc, símbol de la lluita per la normalització lingüística al País Valencià, que va veure com els 40 anys d'història de la popular revista infantil en valencià es diluïen en el fang.
Segons calcula l'Associació d'Editorials del País Valencià (AEPV), una quarantena d'editorials s'ha vist afectada, totalment o parcialment, pels efectes de la catàstrofe, amb més d'un milió de llibres fets malbé. Els danys econòmics es quantifiquen en més de 5 milions d'euros a preu de cost —la qual cosa suposaria uns 16 milions d'euros a preu de mercat—, sense explicar les afectacions a altres equipaments, instal·lacions o vehicles que han pogut patir. La situació ha causat estralls greus en la viabilitat a curt —i llarg?— termini de molts projectes i ha sumit a editorials i llibreries en un caos logístic i emocional absolut. "Tenim editorials molt menudetes, i potser algunes d'eixes correm perill, perquè hi ha una bibliodiversitat molt precària; per això reclamem unes polítiques del llibre més ambicioses que connectin i es fixin en la ciutadania valenciana", exigeix Vicent Baydal.
Els danys econòmics de les editorials es quantifiquen en més de 5 milions d'euros a preu de cost, la qual cosa suposaria uns 16 milions d'euros a preu de mercat
L'impacte ha fuetejat també a les llibreries ubicades a la zona zero, algunes d'elles desaparegudes totalment per la força de l'aigua. En total, el Gremi de Llibrers de València ha comptabilitzat 10 llibreries damnificades amb diferents graus d'afectació i la valoració de danys apunta a pèrdues de més d'un milió d'euros. Algunes van poder obrir al cap d'un mes; d'altres, com La Moixeranga (Paiporta) o Somnis de paper (Benetússer), no van poder salvar absolutament res dels seus negocis i actualment estan reconstruint els seus locals, fent un gran esforç econòmic per sobreviure i amb les esperances posades en tornar a aixecar la persiana aquesta primavera. La llibreria Bufanúvols (Catarroja), a més, també va haver de buscar un nou local per tornar a començar de zero, cosa que va aconseguir a mitjans de febrer després de setmanes d'absoluta incertesa.
A tot aquest caos se li suma la lentitud de la burocràcia i una gestió matussera per part de les institucions. La majoria dels ajuts promesos per la Generalitat Valenciana de Carlos Mazón i l'Estat central no han arribat, i molts dels afectats han pogut anar tirant, en gran mesura, gràcies a les donacions de particulars. És el cas de La Moixeranga, per exemple. "Vam posar un número de compte perquè la gent ens ho demanava, i ens feia vergonya perquè tothom estava igual; però tornem a obrir, i hem pogut començar l'obra gràcies a la comunitat lectora", recalquen Arantxa Carceller i Eva Vázquez, propietàries de la llibreria des de 2023.
Quatre mesos esperant els ajuts públics promesos
Després del pas de la DANA, el Gremi de Llibrers es va posar en marxa de seguida. El primer que va fer va ser gestionar l'enorme onada de solidaritat de persones que volien aportar el seu granet de sorra i acompanyar els afectats en aquest desgavell administratiu i sentimental sense precedents. També obrir una campanya de donacions pròpia per reactivar el motor de les llibreries. Ja han recollit (i repartit) uns 90.000 euros provinents majoritàriament d'aportacions particulars, però encara hi ha projectes en marxa amb els que es recolliran més ajuts econòmics, com el festival benèfic Marcapáginas o els beneficis del llibre Renàixer del fang (Ara Llibres), que seran íntegres per a la reconstrucció de les llibreries.
No totes han comptat amb la mateixa injecció monetària. Per repartir els diners donats es va establir una ponderació en funció de diversos paràmetres, com els danys, el nombre de treballadors, l'activitat de la llibreria o l'impacte a la seva localitat. "Algunes llibreries tenien molta necessitat econòmica, perquè alguns ajuts no havien arribat i de sobte havien de fer front a moltes despeses", lamenta Pau Pertegaz, director tècnic del Gremi. La tardança burocràtica ha causat molta angoixa i ha fet que la indignació augmenti en un sector ja per si mateix acostumat al menyspreu de les institucions. I és que quatre mesos després que la gota freda arrasés amb tot, la majoria dels damnificats del sector encara no han vist un euro dels ajuts públics promesos.
Pau Pertegaz, director tècnic del Gremi de Llibrers: "La gestió ha estat extremadament dificultosa per a les llibreries, a més de la complexitat de les companyies d'assegurances, que en molts casos ha portat a la desesperació"
Cal assenyalar que editorials i llibreries, per la seva activitat diferencial, opten a ajudes diferents. En el cas editorial, poden sol·licitar l'ajuda directa de 6 milions destinats al sector cultural que va convocar la Generalitat, amb un milió directe al sector editorial per a les reimpressions; tot just el passat dijous, quasi quatre mesos després, l'administració va publicar quines quantitats rebria cada editorial en funció dels danys declarats. A més, des del Ministeri de Cultura també van obrir ajuts directes a l'edició, amb un apartat per a les reedicions, encara que en aquest cas es puntuen els projectes presentats prèviament per assignar les quanties. "Ens han dit que donaran una certa preferència a les editorials que han patit la DANA", explica Àfrica Ramírez, editora de Balandra Edicions i presidenta de l'AEPV. Això és oficialment el que s'ha aconseguit per part de les institucions, a part d'altres ajuts generals segons casuístiques concretes, com ajudes als autònoms o per a reconstruccions. Però de moment les destinades al sector com a col·lectiu no s'han resolt, deixant les editorials a la mercè dels seus propis recursos. "Les convocatòries continuen obertes i s'han ampliat els terminis per sol·licitar-les; alguns vam reeditar els llibres amb el compromís que entrarien els ajuts, però encara no hem rebut ni un duro", diu Ramírez.
La mateixa pauta segueixen les contribucions públiques concretes per a les llibreries perjudicades. El Ministeri de Cultura va posar en marxa una ajuda, amb un màxim de 30.000 euros per cas. Per la seva part, la Conselleria d'Educació i Cultura va convocar els Ajuts per a professionals i empreses d'indústries culturals d'afectats per la DANA, amb un màxim de 90.000 euros en funció dels danys declarats. La majoria no ha rebut res de les arques públiques i els damnificats continuen esperant una resolució que mai no arriba. "La gestió ha estat extremadament dificultosa per a les llibreries, a més de la complexitat de les companyies d'assegurances, que en molts casos ha portat a la desesperació", declara Pertegaz. Al que sí que han accedit alguns damnificats és als ajuts impulsats per grans empreses com Mercadona o Inditex, que van arribar extremadament ràpid i envoltats de controversia.
A tot això s'afegeix que la Generalitat ha deixat sense els ajuts ordinaris al sector del llibre en el pitjor any de la seva història, segons ells perquè l'anterior equip —liderat pel torero Vicente Barrera, de Vox, fins el juliol del 2024— no havia iniciat la tramitació de les línies. "No s'entén com no ha sortit aquesta ajuda, que és cíclica, basta amb donar-li a un botó perquè tire endavant", denúncia Jorge Cabezas, secretari del Gremi de Llibrers i copropietari de la llibreria Somnis de Paper. Es tracta de les subvencions que convoca anualment la Conselleria de Cultura, ara en mans de José Antonio Rovira (PP), i que ja estaven previstes en els pressupostos de 2024. Que encara no estiguin convocades fa perillar esdeveniments crucials del món del llibre, però també afecta a la indústria editorial en valencià. Per exemple, fent trontollar la celebració de les Places del Llibre en valencià, fires exclusivament en valencià que recorren el país apostant per la cultura i la llengua, encara en estat d'espera. De fet, la Fira del Llibre de València, la segona més important de tot l'Estat espanyol, podrà celebrar-se finalment perquè la Generalitat ha promès un finançament singular a través de presidència per a aquest 2025. Però els ajuts ordinaris continuen sense arribar.
Més pals a les rodes del sector editorial en valencià
"Està clar que l'actual govern autonòmic es pronuncia en contra de tot allò favorable al valencià", aclareix Vicent Baydal. Si el sector del llibre ha estat eternament precaritzat, sense una aposta clara des de les institucions per fer un pla integren d'ajuts reals als llibres, la radiografia del sector en valencià sempre va un pas per darrere, fet que Baydal cataloga de "mal endèmic" que va molt més enllà dels colors polítics que liderin. "L'hegemonia del sistema editorial és en castellà, amb només entre un 3 o 4% dels índexs de lectura en valencià; cap govern, en cap moment, no ha posat solució i ha cregut en el llibre i l'edició en valencià, i no s'han fet programes ambiciosos", explica l'editor de Drassana.
Precisament, aquesta editorial va néixer fa una dècada amb plena vocació d'aportar noves sinergies al món editorial valencià, treballant pel país i per la cultura —editen la revista Lletraferit i organitzen els premis literaris del mateix nom—, encara que actualment fan un 10-15% de la seva producció en castellà. De fet, la presidenta d'AEPV calcula que només un 30% de les editorials associades (una seixantena) publiquen en valencià, incloent també aquelles que ho fan en ambdós idiomes, i no hi ha dades sobre quantes ho fan només en català. "Hi ha una sensació clara i evident de què el valencià s'està morint; volen imposar el castellà i acabar amb el valencià, tenir dret a no escoltar-ho i no veure res en la nostra llengua", denúncia Baydal. Tanmateix, també opina que la societat civil no està dividida per la llengua. "N'hi ha alguns que som molt activistes pel valencià, però a molta altra gent li és igual i pensa que, si el valencià desapareix, que desaparega".
Vicent Baydal: "Hi ha una sensació clara i evident de què el valencià s'està morint; volen imposar el castellà i acabar amb la nostra llengua"
En el pla editorial, aquesta deixadesa es nota precisament en la dependència que hi ha cap a Catalunya, un fet que des d'aquesta editorial intenten redirigir. "Nosaltres som una editorial molt valencianista, reclamem fer el mateix que fa Catalunya", explica l'editor i historiador. I és que mentre alguns escriptors o editorials valencianes reclamen més atenció del Principat, des de Drassana aposten per les seves pròpies infraestructures, en un exercici d'autoestima nacional i de reivindicació d'un sector doblement precaritzat. "Ja ho deia Pompeu Fabra: que cada un treballe per la seua llengua, la seua societat i la seua cultura, i al final ens trobarem, perquè evidentment el català i el valencià sempre ens trobarem en la mateixa llengua".
També critica que aquest canvi de xip no s'hagi aconseguit històricament en el sí del govern valencià, que mai no ha apostat per la qualitat dels escriptors valencians ni ha donat suport a l'ecosistema editorial. Ho saben bé projectes petits i singulars com Sembra Llibres o Camacuc, que també remen a contracorrent per tirar endavant els seus negocis en català. La publicació porta quatre dècades sent l'única revista infantil en llengua valenciana, tot i que el 2023 va ser censurada pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de Borriana —Jesús Albiol, de Vox—, que va anul·lar la subscripció de la biblioteca municipal a aquesta i altres revistes catalanistes, fent finalment marxa enrere. "El primer que va fer el PP quan va arribar al poder fa 30 anys va ser treure el Camacuc de les escoles, i nosaltres vàrem quedar ofegats, però ací estem; per a qui vulga acabar amb el valencià, continuem sent un referent", explica Joan Escrivà, editor de la revista, que el desembre passat va guanyar la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts per ser una peça clau per a la difusió de la llengua a les noves generacions.
"Tenim un gruix de lectors en valencià cada vegada més consolidats, però també portem uns dos anys de regressió, tant en ajudes com en visibilitat del llibre en valencià, i això és una acció política en contra de tot el que és en valencià, amb una política lingüística en contra que també afecta a la lectura en valencià". Això ho diu Mercè Pérez, de Sembra Llibres, una editorial de guerrilla nascuda el 2014 que només publica en català —"des de València ciutat per a tota l'àrea catalanoparlant"— i que tira endavant amb pocs recursos, apostant pel seu propi circuit. "Intentem sempre estar ahí amb molta voluntat, però tenir un govern que està en contra de la teua pròpia llengua ens repercutix".
Aquesta resiliència és el denominador comú d'una indústria que s'ha sentit abandonada per les institucions i que treu l'esperança de sota del fang. Diu el director tècnic del Gremi de Llibrers que en cap moment no van pensar que el sector no tiraria endavant; al contrari, les llibreries sempre han afirmat que tornarien a obrir. Les propietàries de La Moixeranga no dubten quan diuen que es jubilaran a la nova llibreria que, igual que Somnis de Paper, tornarà amb un disseny de local totalment diferent per continuar sent un referent de solera a la zona. O Camacuc, que ja ha reobert parcialment la seva seu, encara potes enlaire, però que pretén inaugurar-se a ple rendiment per ser un espai visual perquè les criatures puguin experimentar amb el dibuix o la creativitat, sempre compromesos amb la llengua. Mentrestant, continuaran esperant les resolucions d'una administració pública que ja va tard.