Gràcia acull l'exposició Un món de mil dimonis, que en el marc del festival Tradicionàrius explora la tradició dimoniera a Mallorca i al món. I ho fa mitjançant fotografies de la tradició dels dimonis a Mallorca, però també explorant d'altres tradicions de dimonis arreu del món. I és que l'individu de les banyes és molt més popular del que podíem imaginar: des del Japó fins al Perú, passant per Finlàndia, la Mediterrània, els Països Baixos... Aquest és un projecte de la Casa Guinard, Museu de la Paraula, de Sant Joan, a Mallorca. Aquesta exposició es podrà veure fins al 24 de febrer al Centre de Cultura Popular La Violeta, a l'Orfeó Gracienc i al Centre Artesà Tradicionàrius.
Festes de Sant Honorat (Algaida, Mallorca) autor José Juan Luna "Potti".
Mallorca fora de sèrie
La Violeta acull la part de l'exposició centrada en Mallorca, amb grans fotografies de "Potti" i textes i imatges històriques sobre aquesta tradició. Els diables mallorquins són diferents dels catalans, però la tradició dimoniera també és molt forta en aquesta illa, on trobem ritus amb diables a Manacor, Montuïri, Felanitx, Lloret, Sineu, Sòller, Inca... A vegades els dimonis apareixien com a contrapunt a la figura d'algun sant, i sovint van acompanyats de "dimoniets". Aquests rituals se solen celebrar per Sant Antoni "dels burros", però també a l'estiu, durant les festes majors. Aquesta tradició, molt viva fins abans de la guerra civil, va recuperar-se, sobretot, després de la mort de Franco i ara és en ple vigor. De fet, el dimoni és la mascota del principal equip de l'illa, el RCD Mallorca.
El veritable terror
Els diables de Mallorca tradicionalment no solien anar en colles molt nombroses (a alguns pobles està documentat que en sortien quatre). Però el seu potencial aterridor era molt gran perquè habitualment van coberts d'unes terribles màscares que li donen un aspecte imponent (hi ha qui els associa al déu grec Pan, el patró dels pastors, per les seves banyes de cabra). Però a partir dels anys 1990 s'han creat també colles de "dimonis de foc" que barregen tradició local, ball de diables i correfoc. Els diables mallorquins resulten terriblement imaginatius, amb vestuaris diversos i amb accions sorprenents (els d'Inca, per exemple, arriben a anar amb bicicletes modificades, plenes d'artificis pirotècnics per arreu, amb un aire de motocicletes de Mad Max). La tradició estableix que a alguns pobles els diables empaiten el públic per repartir cops o bastonades. Hi ha motius per fugir d'ells.
Namahage. (Ashizawa, Oga, prefectura d'Akita) autor Charles Fréger, sèrie Yokainoshima
Fréger a l'arrel dels diables
Si les fotografies de Potti tenien l'avantatge de mostrar-nos els diables en ple ritual, les de Charles Fréger, exposades al Tradicionàrius, tenen l'intenció contrària. Ens mostren a homes disfressats de sers monstruosos, a qualsevol part d'Europa (a la sèrie Wilder Maan) o del Japó (a la sèrie Yokainoshima). Arreu, amb màscares peculiars, coberts de pells o de palla i amb instruments terrorífics, homes disfressats de monstres (o de diables) participen a rituals com a representació del mal. Però Fréger no ens els retrata durant la festa, sinó solitaris, i ens permet apreciar al màxim la bellesa del disseny de la disfressa, de la capacitat aterridor de la màscara, de la transmutació absoluta del portador de la disfressa.
L'imaginari desbordant de la humanitat
Els personatges que retrata Fréger són fascinants, sobretot, perquè són representacions monstruoses de caràcter ben diferents. A Suïssa els Tschäggattä es dediquen a terroritzar la gent, usant màscares anteriorment usades pels bandolers. A Macedònia, pel Carnaval, els mechkari es tapen amb una màscara, es cobreixen de pells i ballen fins a rebentar (en canvi a Alemanya treuen a passejar l'Strohmann, un ésser esperpèntic amb un vestit fet de palla i branques d’avet). A Àustria és el 5 de desembre, festivitat de Sant Nicolau, quan surten Llucifer i els dimonis als carrers. I Fréger sap treure'n el màxim rendiment, com també als éssers fantàstics del Japó, criatures que podríem definir com a espectres, monstres o ogres, i que ens permeten de veure com el manga, màxima expressió de modernitat, s'inspira directament en la cultura popular japonesa.
Tschäggattä (Lotschental, cantó de Valais, Suïssa) autor Charles Fréger, sèrie "Wilder Mann"
Mapa dimonier a l'Orfeó
L'Orfeó Gracienc presenta el "Mapamundi endimoniat" de Melicotó, integrat per tres mapes que ens situen les tradicions dimonieres dels Països Catalans, d'Europa i del món sencer. Una demostració de l'arrelament d'aquestes pràctiques populars, i de la fascinació que la lletjor, el mal i l'horror segueix provocant en humans de totes les cultures. S'acompanya d'un conjunt de fotografies de Friso Spoelstra sobre els rituals festius a Europa, producte d'una feina de 10 anys fotografiant els rituals populars de 16 països europeus.
Su Battileddu (Lula, Sardenya, Itàlia). Foto: Friso Spoelstra, sèrie "Devils & Angels".
Massa poc en masses espais
L'exposició de La Violeta combina imatges recents, dels diables actuals, de José Juan Luna "Potti", amb fotografies procedents d'arxius etnogràfics i textos del pare Guinard, el gran etnògraf que va documentar aquesta tradició. Les imatges de Potti, d'una qualitat excel·lent, permeten copsar la diversitat d'aquesta tradició, però a més a més ens permet veure els diables en plena acció. El vestíbul del Centre Artesà Tradicionàrius sorprèn, amb les potents fotografies de Fréger. I el Mapamundi de l'Orfeó aporta informació molt interessant. Però la petitesa dels tres espais expositius ha obligat a fer una tria de materials que ha fet perdre la riquesa que haurien pogut tenir les col·leccions de Fréger, per exemple. Al visitant li queda regust a poc. A més a més, les imatges estan poc contextualitzades, i el visitant no té forma de trobar informació suplementària (uns codis QR, per exemple, podrien resoldre la situació). Hauria valgut la pena donar més relleu a aquesta iniciativa, que ofereix materials de gran qualitat, perquè els dimonis continuen fascinant. Alguna cosa tindran...
Fotos de portada: Festes de Sant Antoni (Capdepera, Mallorca). Autor: José Juan Luna "Potti".