Tothom ha usat, en un moment o altre, Google Street View per anar a una banda o a l'altra, o potser fins i tot per rememorar un espai que havíem conegut en el passat. A Google Street View no hi ha imatges de tot, però gairebé. El fotògraf Joan Fontcuberta va adonar-se que aquest recurs podia de ser de gran utilitat per als creadors: només calia donar-li la volta i fer-ne un ús lúdic i crític que no és el que s'esperava inicialment. D'aquí en va sortir l'exposició Un món paral·lel, que ha comissariat Joan Fontcuberta però que recull projectes de dotze artistes que han explorat diferents aspectes de la realitat a través d'aquests mitjans. Aquesta exposició es podrà veure, a l'Arts Santa Mònica, fins el 15 de setembre. Paral·lelament al mateix espai s'acaba d'inaugurar l'exposició Les imatges eco. Isaki Lacuesta,  formada per 4 videoinstal·lacions, que es podrà veure, també, fins al 15 de setembre.

Barbara Traver, Fake Trip.

El viatge imaginari

A Un món paral·lel, Sasha R. Gregor ha decidit recrear el viatge que va fer Darwin al voltant del Planeta, de 1831 a 1836, en el Beagle, però no li ha calgut moure's de casa. N'ha tingut prou en documentar-se sobre el personatge i buscar els espais trepitjats per Darwin al Google. Exposa les imatges en caixes de llum, com si fossin les fotos d'un viatge. Bárbara Traver, en canvi, presenta imatges obtingudes a través de Google com si fossin records reals del seu viatge pels Estats Units, i els penja a les xarxes. D'aquesta manera juga amb la confusió entre realitat i ficció al món virtual. Rubén Torras (Sant Vicenç de Montalt) prefereix decantar-se per un viatge cinematogràfic, fent una mena de road movie, basada en imatges de pel·lícules mítiques, a base de fotografies extretes de Google Street View.

Sasha R. Gregor, Beagle 2.0'.

Retrobament amb realitats

Una de les instal·lacions inquietants és la d'Azahara Cerezo (Girona), que a través de Google Street View analitza la banalització dels espais de memòria; Cerezo documenta llocs on van succeir episodis terribles de la guerra civil espanyola i ho compara amb l'estat actual de l'espai, sovint mancat de tot record i absolutament banalitzat. En canvi, Txema Salvans (Barcelona), que treballa amb fotografia analògica la prostitució de carreteres, busca els llocs a fotografiar a través de Google, i en algun cas ha facilitat els enllaços als llocs on ha pres les fotos, perquè el seu públic pugui trobar les restes de l'activitat al seu dispositiu i així certificar la realitat que les fotografies presenten.

Azahara Cerezo, Paisatges digitals d'una guerra.

Espais erronis

Google Street View de tant en tant dóna errors: per problemes de configuració, de càmera, de tall, o fins i tot per com usen aquesta aplicació els usuaris. Maria Santamaria (Barcelona) ha buscat, a través de Google Street View, els selfies del robot de fotografiar interiors de Google. Com que la màquina funciona de forma automatitzada, es retrata quan passa davant d'un vidre o d'un mirall, i la seva imatge queda registrada. Andrés Galeano (Mataró / Berlín) aposta per detectar aquells espais inversemblants creats pels errors del mateix Google Street: forats negres, braços perduts sense cossos, curioses distorsions de l'espai... David Mayo (Sevilla) va un pas més endavant i realitza un collage digital que incorpora dimensions estranyes a espais reals, en certa mesura com ho fa el canari Jonay PMatos mitjançant l'app d'Streetview. Albert Gusí (Castellbisbal) també explora els errors del sistema automatitzat, que difumina els rostres de la gent que troba pels carrers, però també de molts cartells publicitaris o obres d'art. D'aquesta forma posa de manifest que aquests algoritmes que no distingeixen entre persones reals i il·lustracions publicitàries. Per a Google tot és real.

Jonay PMatos, Street View dice Gracias por tus últimas fotos.

La postfotografia

Joan Fontcuberta argumenta que al segle XXI hem arribat a la postfotografia. Obtenim a gran velocitat quantitats ingents de fotografies del món globalitzat, el que dona peu a una massificació tremenda de les imatges. Ja no és el fotògraf l'especialista en capturar imatges per al record i per a la difusió: ara pot ser-ho qualsevol. Davant aquesta realitat, el fotògraf Fontcuberta opta per una posició "gairebé ecològica" que consisteix en reciclar imatges disponibles enlloc de crear-ne de noves: "no cal que surti al carrer quan tot ha estat fotografiat". Presenta aquesta estratègia com una revolta com el rebuig al "capitalisme de les imatges". Però la posició de Fontcuberta és compartida per molts creadors: "Aquí al Santa Mònica n'hi ha una dotzena d'artistes que treballen així, però al món n'hi ha moltíssims més", argumenta el comissari de l'exposició, qui al·lega que ell no ha creat escola: només s'ha dedicat a posar en contacte fotògrafs que ja estaven treballant el tema.

Ruben Torras, Road Moview.

El joc. La inquietud

Google Street View és una eina fascinant que ofereix moltes possibilitats als artistes. Això queda diametralment clar en Un món paral·lel. Òbviament, una de les dimensions més interessants de l'aplicació d'aquesta tecnologia és el joc entre realitat i ficció. I el gran avantatge que aporta és el volum gairebé il·limitat d'imatges, amb l'avantatge que estan relacionades entre sí i amb la realitat d'on han sortit. Però alhora, aquesta mateixa possibilitat de jugar entre realitat i ficció, i aquesta possessió desmesurada de dades en mans privades, ens duen una nova reflexió sobre una realitat aparentment tan inofensiva com Google Street View, que tothom en un moment o altre ha utilitzat i que es revela com una eina terriblement potent i no exempta de perills.

 

Foto de portada: Mario Santamaría, The Camara in the Mirror.