Segur que dieu o heu sentit tota mena de refranys. Però us heu demanat per què es diuen? Avui us ho explico. Els refranys (o dites) són ensenyaments, o sigui, descripcions de maneres de fer de la gent (d'entrada generalitzables) o de coses que solen passar sovint, o fets que tenen lloc de manera inevitable (bàsicament de la naturalesa). Ajuden a entendre per què passen les coses i també si és millor fer una cosa i no pas una altra. Aquest recurs va molt bé per al jovent. En efecte, la gent gran ja sap com va la vida, però la gent jove no ho sap, i llavors els majors poden deixar anar un refrany i, amb allò, el jovent aprèn sobre la vida.

Els refranys tenen una estructura fixa, o sigui, es diuen sempre igual, amb les mateixes paraules (si bé d'una regió a una altra pot canviar algun mot). Com que la forma d'un refrany sol mantindre's inalterada amb el pas dels anys (fins i tot dels segles), si una dita conté una forma lingüística que ha deixat de dir-se en la parla general, aquella forma lingüística roman tal qual en el refrany, al marge de si en la parla general ha desaparegut. Així, els possessius àtons antigament es deien en bastants més contextos que avui; aquesta reculada, però, no ha afectat la dita Cada terra fa sa guerra, que continua dient-se com es deia antigament. Semblantment, en la majoria del domini lingüístic s'ha deixat de dir el passat perfet en forma flexionada i s'usa la perífrasi verbal amb va (antigament era plogué i avui és va ploure); però, en aqueixos mateixos parlars que han perdut la forma del passat perfet, es continua dient el refrany Hostes de fora vingueren que de casa ens tragueren.

Les rimes, essencials en els refranys

D'altra banda, els refranys solen rimar. L'estructura fixada i la rima tenen raó de ser perquè faciliten l'aprenentatge de la dita i, per tant, també facilita que siga reproduïda en un futur dient-la a altres persones. Vet aquí alguns exemples: Fent i desfent aprèn l'aprenent; A l'estiu tota cuca viu; El que no vols per a tu no ho vulgues per a ningú; Com més anys, més desenganys; A sants i a minyons, no els prometis si no els dons; Una flor no fa maig ni una gota raig; A la plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern; A la vora del riu no hi facis el niu; Qui savi es vulga dir molts llibres ha de llegir. Però no tots rimen, com veiem en Més val boig conegut que savi per conèixer. A voltes per a aconseguir la rima es canvia la forma dels mots. Així, es diu Qui arrisca no pisca (per Qui no arrisca ni pesca) o Robatòrum per menjatòrum no és pecatòrum.

A més, en algunes dites hi ha inclòs una mica d'humor (Qui vulgui peix que es mulli el cul; Home casat, burro espatllat; Es barallaven dos i va rebre el que feia tres; Cap geperut no es veu el seu gep). En articles següents anirem veient detalls sobre el refranyer.