Si els refranys serveixen per a ensenyar coses, podem demanar-nos: quines coses concretes ensenyen? Doncs (1) coses que passen de manera gairebé inevitable i (2) el comportament de les persones (sobretot si convé dir a algú que es malfiï d'altri). Quan una persona gran deixa anar un refrany a un infant, ho fa per a explicar com funciona aquell aspecte de la vida. Un bon exemple el tenim en la dita Al malfeiner cap eina no li va bé (una veritat com una casa de pagès). També podem dir que L'ocasió fa el lladre, en el sentit que una persona no pensaria mai a robar... però si es presenta l'oportunitat (pot agafar una cosa i té la certesa que no l'enxamparan) pot vindre-li la temptació de prendre-la. Esmentem també Dol de conco i tia només dura un dia: indica que la mort d'un parent llunyà sol afectar poc. Alhora, tothom coneix la dita Les paraules se les endú el vent: indica que si algú promet alguna cosa només dient-ho, no és segur que després compleixi.
Més exemples: al dir Els testos s'assemblen a les olles diem que els membres d'una família s'assemblen entre ells. El refrany Qui pega darrer pega més fort és prou descriptiu. Si diem De mica en mica s'omple la pica o De gota en gota es buida la bota volem fer avinent que, fent les coses a poc a poc o en poca quantitat, sembla que no s'avanci, però al cap d'un temps resulta que s'ha avançat molt (la primera sol aplicar-se a fets considerats positius, com l'estalvi, i la segona a fets considerats negatius, com anar sovint als bars i gastar-s'hi diners cada dia). Com a quasi sinònima d'aquestes dues dites hi ha Qui dia passa any empeny. Segons Jose Gargallo, significa que en certes ocasions basta deixar passar el temps, sense fer re, que al final les coses donen resultat. Així que ja sabeu que, quan dieu Per Nadal cada ovella al seu corral, esteu explicant als infants que el postsolstici d'hivern (Nadal i Sant Esteve) és el moment per excel·lència de retrobar-se amb la família, tal com s'ha fet des de temps immemorials.
S'aprèn més amb refranys que mirant la tele...
El valor didàctic dels refranys és incalculable. Vegeu aquesta mostra: quan algú sentencia Carregat i a la vora del camí… agres! (una dita usual a les Terres de l'Ebre) indica que si algú ofereix alguna cosa a un preu més rebaixat del que és habitual, és que aquella cosa té algun problema que no es veu a primera vista, talment com un arbre fruiter situat vora un camí que té fruites i ningú no pren aquelles fruites perquè la gent de la zona sap que tenen mal gust.
Finalment, un parell d'exemples que alerten del comportament dolent de les persones: El llop muda les dents però no els pensaments (indica que la gent roïna no deixa de ser-ho) i Poll ressuscitat pica més que cap (indica que una persona que estava de baixa, si es refà, encara accentua més el seu tarannà, i llavors, si és un mala pell, feina rai tindrem per a frenar-lo). Ben bé els refranys es consideren saviesa popular!