Hem anat veient que els refranys serveixen per a traslladar coneixements sobre la vida, a voltes amb algun consell amagat. Ara veurem que poden incorporar més informació. Així, de vegades la dita està formada solament per l'element que evoca la conseqüència nefasta, sense explicitar abans què porta a aquella conseqüència nefasta (un mal comportament, per exemple). Se sobreentén que, qui diu el refrany, considera que l'actuació de la persona interpel·lada és dolenta. A tall de mostra tenim Nostre Senyor castiga (o pega) sense bastó (o també: Déu pega sense bastó, però espera s'ocasió; o també: Nostre Senyor té un bastó que pega sense remor). Expressa el mateix la dita Les ovelles, pels seus pecats, porten los genolls pelats.
Altres exemples d'aquest recurs són: Torres més altes han caigut (o Els forts castells també cauen; o Castells més alts han derrocat); D'aquelles noces, aquests confits (indica que quan algú pren una decisió equivocada, després en sorgeix inevitablement una conseqüència també dolenta); A cada porc li arriba el seu Sant Martí (ja que per la diada de Sant Martí se solia fer la matança del porc; s'usa com a amenaça per a dir que, si algú tendeix a fer malifetes, un moment o altre ho pagarà); i Riu bé qui riu darrer (s'aplica quan algú ha fet mal a algú altre, però el segon pot tornar-s'hi més tard com a venjança).
Altres vegades (però poques) un refrany fa esment de la conseqüència positiva si un fa allò: Una poma al dia el metge estalvia; o bé: Al matí una ceba, al migdia una poma i al vespre un all, i envia el metge al carall. En tot cas, l'eficàcia d'aquests altres refranys és qüestionable...
A banda, segons el context algun refrany pot servir bé d'ensenyament bé d'alliçonament. Vegem la dita Sap més el diable (o dimoni) per vell que per diable. Explica com és la realitat (en concret, que la gent gran té molts coneixements sobre la vida pel simple fet d'haver viscut la vida). Però si ho diu un professor que ha enganxat un estudiant copiant en l'examen, està dient a l'estudiant que el professor ja coneix per experiència totes les tècniques de copiar en un examen i, per tant, pot enxampar els estudiants.
Ensenyaments sobre les tasques agrícoles
Els refranys que aporten ensenyaments també solen esmentar activitats agrícoles. Això permet transmetre a generacions futures quines tasques s'han de fer (generalment, en cada època de l'any). Sovint s'esmenta la meteorologia, ja que el comportament de l'oratge és important en l'agricultura, o una festa fixada en el calendari. Així, Aigua de gener, poc blat al graner (o també: Moltes pluges de gener, mala anyada solen fer); però, alhora, Aigua de març, herba als sembrats i també A l'abril, cada gota val per mil (o cada gota en val mil). Altres exemples: Al juny (o pel juny), la falç al puny; Sant Joan plovent fa el vi dolent; Si l'octubre plou, el rovelló es mou; i Desembre nevat, bon any per al blat. D'entre aquests, el més curiós potser és L'all que se sembra vol veure l'amo quan surt de l'hort (a les Illes, S'all en so sembrar vol veure l'amo com se'n va): significa que cal sembrar l'all a poca fondària.