Com que els refranys transmeten coneixements (i advertiments) són útils per a descriure el funcionament de l'oratge. L'exemple típic és Al maig, cada dia un raig; o, entrant a l'hivern, De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar.

Per a comprovar el valor didàctic d'això, vegeu aquesta dita: Si el febrer riu lo fred reviu. També es pot mencionar la festa de la Mare de Déu de la Candela (2 de febrer): Quan la candelera riu, l'hivern és viu; quan la candelera plora, l'hivern és fora; o també La Candelera, si no fa fred per davant, la fa per radere (en català oriental, Candelera i radere rimen); i, al Rosselló, Si la Candelera plora, el fred no dura (la paraula plora en rossellonès sona plura, per això rima amb dura). Tot això indica que, quan hi ha un estiuet enmig d'un període que en principi hauria de ser fred, la fredorada vindrà més endavant. Les dites Pel gener flors, pel maig dolors (o plors) i Quan març fa abril, abril fa març tenen un significat semblant.

La predicció del temps sense satèl·lits artificials

A vegades s'esmenta el comportament del cel, el vent o els núvols per a predir l'oratge al cap de poc. Segur que coneixeu la dita Cel rogent, pluja o vent; o aquesta altra: Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes (amb variants). Els estudiosos dels refranys n'han aplegat molts. Víctor Pàmies recull Tramuntana morta, ponent a la porta (amb variants: al Camp de Tarragona, Tramuntana morta, migjorn a la porta; a les Balears, Tramuntana morta, llebeig en porta; en altres indrets, Tramuntana morta, mestral a la porta). Joan Puigmalet, des del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), documenta aquest: El llibeig té la xicota a llevant. Quan hi va, hi va rient. Quan torna, torna plorant (o sigui: que després ve pluja). Mònica Montserrat mostra aquest altre de les Terres de l'Ebre: Si llampa a marina, cerç a la garriga. I Montserrat Contos, estudiosa de les dites de Cadaqués (Alt Empordà), reporta Quan plou de tramuntana és quan plou de més bona gana.

Alhora, pot esmentar-se una festivitat fixada en el calendari per a referir-se al moment en què sol donar-se un comportament meteorològic. A la Garrotxa diuen Per les festes del Tura, pluja segura, amb referència a la festa de la Mare de Déu del Tura (8 de setembre), que té un santuari al centre d'Olot. També existeix Per Sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu, ja que la festivitat de Sant Andreu és el 30 de novembre, quan comença a fer fred fort. La dita Si plou per Sant Eudald, quaranta dies cabals (o quaranta dies més de pluja), també amb la forma Quan plou per Sant Pere Regalat, quaranta dies de ruixat (o plou quaranta dies de comptat; o també tot eixut o tot mullat), s'explica perquè la festivitat de Sant Eudald és l'11 de maig, i la de Sant Pere Regalat uns dies després; resulta que l'any 1004 va haver-hi una sequera, a Ripoll (Ripollès) van treure les relíquies de sant Eudald i tot seguit va ploure força. I una dita de les Balears: Sa monja l'encén i es frare l'apaga: es refereix al començament i al final de la calorada de l'estiu, basant-se en els dies 20 de juliol (festa de Santa Margarida d'Antioquia) i 20 d'agost (festa de Sant Bernat de Claravall, difusor de l'orde del Cister).