Atès que els refranys aprofiten per a transmetre coneixements en el camp de la meteorologia, se n'han desenvolupat moltes formes. Per exemple, és possible referir-se al comportament dels animals per a predir un fet meteorològic: Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja (el verb esplugar-se significa 'amagar-se', creat a partir del nom antic espluga 'cova'); Quan el caragol es posa a llaurar, senyal que plourà (ja sabem que els caragols ixen quan plou); Grill cantador, l'endemà calor (tal com passa els dies calorosos d'estiu!); i Quan canta el puput, el matí moll i el vespre eixut (o, a Menorca, En cantar es puput, matí banyat i capvespre eixut).

Els fenòmens meteorològics poden estar condicionats pel relleu. Això fa que en alguna zona s'hagi creat un refrany específic que no es diu en cap altra zona, per un fet meteorològic que es dona a l'entorn d'un accident geogràfic concret. Uns quants exemples: Boira a la Muga, pluja segura (a l'Alt Empordà, referint-se a la Muga, un riu de la comarca); Boireta al Cadinell, pluja segura (al sud de l'Alt Urgell, referint-se al Cadinell, una muntanya que enllaça amb la serra del Cadí); Llampecs al cantó de Rof o de la Valldan, pluja segura (al Berguedà, on hi ha el poble de la Valldan); Quan la processó va de Tossa a Romanyà, pluja segura avui o demà (a la Selva, referint-se a dos pobles de la regió i núvols que van d'aquí cap allà); i Vent de Pallars, aigua (o pluja) al detràs (a la regió de Lleida: si bufa vent del nord, després ve la pluja).

A l'extrem sud de Catalunya diuen Montsià en capell, guarda't d'ell, referint-se a la muntanya del Montsià (la comarca homònima agafa el nom de la muntanya). Per tant, si hi han núvols al capdamunt de la muntanya és que ve un aiguat. En altres zones trobem dites semblants: Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes cordell (el Montgó és una muntanya de la Marina) o Boira en Pipa i boira al castell, pica espart i fes cordell (a la Vall d'Uixó hi ha la muntanya de Pipa). Una altra de semblant és Quan la Mare de Déu de Cabrera porta manto, pluja al canto, que es diu a Roda de Ter (Osona); fa referència al muntanyam proper, damunt del qual hi ha el petit santuari de Cabrera.

La tasca d'arreplega de refranys permet conèixe'ls al detall

Per a recopilar aquest tresor ha calgut l'esforç de molts estudiosos. Joan Puigmalet, expert en la parla del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), reporta aquest refrany: Trons a Remolar, aigua (o pluja) al pla (amb variants). Vol dir que, si trona a Remolar (una zona del terme municipal), l'aigua abunda per diversos indrets a la vila. Carles Castellà, que ha descrit la parla del Baix Ebre, recull Cel a Roquetes, aigua a bassetes (també amb variants). El lingüiste valencià Manuel Sanchis Guarner va estudiar les dites del Rosselló i reporta aquesta: Broma baixa al Canigó, tramuntana al Rosselló (indica que, quan la muntanya del Canigó està coberta per núvols, a la plana del Rosselló bufa la tramuntana). I Jordi Dorca, que ha descrit la parla del Lluçanès, el Bisaura i el Vidranès (entre Vic i Ripoll), ens ofereix Llampega a Maronta, pluja prompte (en la parla local, prompte rima amb Maronta), també Llampega (o llampecs) a Vidrà, pluja demà i la irreverent Llampega a Barcons, pluja a can Collons.