Si els refranys descriuen fenòmens meteorològics, també poden descriure fets astronòmics. L'exemple més conegut és Per Santa Llúcia a pas (o un pas) de puça, per Nadal a pas de pardal (sovint s'hi afegeix ...per Sant Esteve a pas de llebre i fins i tot ...i per any nou un pas de bou), ja que, per Nadal, les hores de claror s'allarguen un xic a comparació d'uns dies abans. També existeix el refrany Per Santa Llúcia s'acurça la nit i s'allarga el dia, que indica que, a partir de la festivitat de Santa Llúcia (13 de desembre), el dia començava a ser més llarg. Això actualment no és així, ja que avui el solstici d'hivern, quan el dia comença a ser més llarg, s'escau el 21 de desembre. Tal com explica el professor Gabriel Bibiloni, de la Universitat de les Illes Balears, aquest refrany obsolet té raó de ser perquè es deia quan encara funcionava el calendari julià, on el solstici d'hivern era el 13 de desembre. Amb la implantació del calendari gregorià (l'any 1582), que fem servir ara i en què el solstici d'hivern cau el 21 de desembre, aquesta dita va perdre sentit. Un altre exemple de refrany desfasat és A l'agost (o Per la Mare de Déu d'agost) a les set ja és fosc: fa referència al sistema horari anterior al 1943, quan els rellotges de l'Estat espanyol es regien pel fus horari que li pertoca, i no pas pel de l'Europa central (com passa ara).

Alhora, a les Terres de l'Ebre tenim refranys com Lluna vella, de cara a Morella; lluna nova, de cara a la Carrova (o: Si la lluna mira cara a Morella, lluna vella; si mira cara a Vilanova, lluna nova). Descriu la forma de la lluna, creixent o minvant, als ulls dels habitants d'aquesta regió. Dient aquest refrany a un infant, se li ensenya alhora astronomia i geografia.

L'estacionalitat i costums que hi van lligats, també descrits mitjançant refranys

Les estacions, fruit de la manera com la Terra gira al voltant del Sol, també tenen refranys. A Menorca s'ha dit tradicionalment Per Sant Macià, es puput ve i es tord se'n va. La diada de Sant Maties o Sant Macià és el 14 de maig i antigament era el 24 de febrer. La puput comença a arribar als territoris catalanoparlants durant la segona meitat de gener i en van venint fins ben entrat el maig; després solen emigrar més cap al sud. Per contra, el tord passa l'hivern a la zona mediterrània, mentre que a la primavera emigra cap a l'Europa central, oriental i septentrional. Per tant, del febrer al maig arriben puputs i marxen tords.

Un exemple paregut el tenim en Per Sant Miquel la berena (o el berenar) se'n puja al cel, Sant Macià la torna a baixar (amb variants, fins i tot pot esmentar-se algun altre sant). Segons el Diccionari català-valencià-balear, "ho diuen perquè per Sant Miquel (29 de Setembre) ja comencen a esser llargues les vetlades, i la gent no berena, perquè sopa més dejorn; i per Sant Macià (24 de Febrer) el dia s'allarga i la gent torna fer berena perquè sopa més tard". No trobeu que, a les escoles, a les classes de medi haurien d'ensenyar refranys?