Hem vist que els refranys ensenyen un tou de coses!, com astronomia. Però a banda de servir com a ensenyament, les dites tenen altres usos, si bé menys freqüents. Així, poden utilitzar-se per a relativitzar un fet, com en Qui fa el que pot no està obligat a més. Un altres ús poc corrent és transmetre un desig: Aigua, sol i guerra a Sebastopol. Aquest refrany, que ja no es diu, prové de mitjan segle XIX, quan la guerra de Crimea d'aleshores va impedir la circulació del comerç de blat i altres cereals; això va provocar una alça de preus que va afavorir els pagesos catalans: representa que les pluges, un bon sol i una situació bèl·lica que afebleixi els competidors permetia prosperar econòmicament en el camp agrícola.

Els refranys també permeten justificar un fet o un comportament, sobretot si és molest, com en Enclusa que sona, senyal que és bona (ho diuen els ferrers per a contestar als veïns que es queixen de la molèstia que causa el soroll dels martells picant damunt l'enclusa; aquesta dita està localitzada a València). I segur que heu sentit aquest altre refrany: Qui té boca s'equivoca. N'hi han variants, com Qui xerra s'erra o Qui molt xerra molt erra (o esguerra). Es deixa anar després que algú ha dit quelcom erroni o inconvenient. Una altra de ben coneguda: Brams d'ase no pugen (o arriben) al cel; s'usa quan a algú li importa ben poc què diu algú altre, generalment perquè ho considera un desficaci.

Un altre ús minoritari és descriure la situació en què es troba algú o el funcionament d'una cosa: És com la bota de sant Ferriol, que raja tant com vol (es diu d'una cosa que va donant d'allò que ofereix sense que aparentment s'hagi d'esgotar). També tenim Qui es menja la molla, que rosegui l'os (o també: Al que menja lo madur, fes-li rosegar lo dur), que significa que, qui vol tindre els avantatges d'una cosa, cal que també n'assumeixi la part desagradable.

Entre la lògica i les convencions socials

Altres dites serveixen per a reclamar un tracte determinat, sobretot si un es troba davant d'una injustícia: qui no ha sentit la frase O tots moros o tots cristians i la seva equivalent Tots frares o tots canonges? Serveix per a reclamar un tracte igualitari. Finalment, les dites van bé per a desfer una situació enutjosa, com Qui no té cap (o memòria) ha de tindre cames!. Ho diu una persona A que es troba una persona B; abans, ambdues persones ja s'havien trobat, però en la primera trobada A anava en una direcció i en la segona trobada A va en direcció contrària, perquè s'ha descuidat alguna cosa. Un altre exemple és Aquest ganivet volia anar a Mataró i no va arribar a Teià, que s'ha dit tradicionalment a Barcelona; quan en un àpat algú fa servir un ganivet poc esmolat i no reïx a tallar la carn es crea una situació incòmoda; aleshores aquella persona pot dir aquesta frase (Teià és una població situada a mig camí de Barcelona i Mataró, i es recorre a la fonètica de la zona per a fer un joc de paraules: tallar i Teià sonen igual).